albinyana |
dijous, 9 de novembre de 2006 | 20:28h
Segons publica hui el diari Levante (Liante, li diuen alguns), l'empresa constructora que va comprar uns terrenys en què es troba el trinquet ha arribat a un acord amb l'ajuntament per salvar l'edifici històric. Això és una bona notícia, però no acabe d'entendre quin acord poden haver fet per salvar-lo. Si el trinquet està catalogat com a bé d'interés cultural, no es pot enderrocar, i per tant només cal aplicar la legislació. Els compradors dels terrenys bé sabien què compraven i que segons el pla urbanístic allò era un edifici protegit. No sé quines contrapartides pot obtindre la immobiliària. Una altra cosa és que des de l'ajuntament es prenga interés a ajudar a mantindre'l, i a donar-li vida. En tot cas, sembla que la notícia és positiva.
albinyana |
dimecres, 8 de novembre de 2006 | 20:16h
No és la primera volta que passa, però en aquesta ocasió hi ha un parell de circumstàncies que fan que el destrellat tinga repercussions distintes. Estic parlant del fet que dilluns passat el PP d'Ontinyent va impedir l'entrada del periodista de Fòrmula Hit a la seu del partit per assistir a una roda de premsa. Segons els responsables del partit, al seu mitjà no l'havien convocat, i per tant no hi tenia res a fer. Ja dic que no és una cosa novedosa, perquè fets similars ja havien passat. Una de les circumstàncies que dic que fa que aquesta ocasió siga diferent és que el mitjà afectat no ha volgut dissimular el seu malestar pel tracte i ho ha explicat ben clar en els seus informatius. Amb tota la raó del món. L'altre fet diferencial ha sigut que el Bloc d'Ontinyent ha fet un parell de notes de premsa criticant la decisió del PP de no permetre la presència del periodista.
albinyana |
dilluns, 6 de novembre de 2006 | 19:02h
Mire per la finestra i es veu poca cosa més que la nit. Alguns llums dels carrers d'aquesta entrada al poble, abandonada, l'estació de servei, la silueta negra del tanatori, dos cuquets de llum allà dalt, que són les perilletes que il·luminen molt tímidament el campanar, algun cotxe que passa. Que prompte que es fa de nit! I ara he d'anar a la piscina?
albinyana |
dissabte, 4 de novembre de 2006 | 13:37h
Feia dies que no em referia al famós pacte entre EU-Bloc que ens hauria de salvar d'una nova victòria del PP. Com que no tinc massa capacitat d'anàlisi, i veig que hi ha molts detalls que desconec (però que sé que existeixen), no m'acabe de decidir a escriure en veu alta. Però hi ha coses més que evidents.
albinyana |
dimarts, 31 d'octubre de 2006 | 14:09h
Diu la nota de premsa de la Yeneralità que Ibi tindrà un segon Centre de Salut 'gracias al Consell'. Així, en valencià de Badajoz, com sempre. Per a què volem una AVL que fa i refà gramàtiques i diccionaris si els que la impulsen segueixen amb el castellà? Pregunta retòrica, ja ho sé. El cas ara és que diuen els del Consell que el poble dels enfarinats més famosos tindrà un altre Centre de Salut gràcies a ells. Que qui l'havia de fer? El Corte Inglés? Per l'amor de Déu, és menester que insulten així la nostra intel·ligència?
albinyana |
dimarts, 31 d'octubre de 2006 | 00:50h
Ha passat com pensàvem: el sopar-tertúlia del dia 11 amb Miquel Gil i Pep 'Botifarra' ja quasi que està complet. Com que s'ha de fer dins de la casa (a Ca les Senyoretes) i no al corral, hem hagut de posar un 'numerus clausus' per assegurar que els assitents no es queden fora de joc. És la primera tertúlia que fem a l'interior del local, i d'alguna manera serà una prova. Esperem que tot anirà bé. Almenys els preparatius sí que han anat molt bé. La veritat és que tant Pep 'Botifarra' com Miquel Gil s'han mostrat com a persones amables i receptives. I comboiades. No m'esperava les ganes amb què Miquel (amb qui he parlat més) s'ha pres la invitació. No ha calgut fer-li propostes o demanar-li si podia cantar... la seua iniciativa m'ha deixat sense mèrit. On sí que queden més places per ara és per a l'altre sopar, el de bolets guisats per Assumpció, l'ama de la casa, i Casimir, el prestidigitador de la cuina a la Vall d'Albaida. Adés, quan parlava amb el Josep de Tarragona (al que he amenaçat de fer-me president del Nàstic si no comencen a guanyar partits), li explicava tot açò i hem convingut que la tardor és un temps d'interés gastronòmic i social. Perquè a més demà dimarts tinc un altre sopar, en aquest cas relacionat amb la política, la valenciana i la de tot el país.
albinyana |
dissabte, 28 d'octubre de 2006 | 19:15h
Quan a l'Olleria déiem d'algú que pareixia d'Aielo, o li déiem que parlava com els d'Aielo, ho féiem amb ànim insultant. Aielo de Malferit és el poble del costat de l'Olleria amb el que teníem la tradicional relació de veïnatge d'enemistat secular, molt més que amb Alfarrasí o Montaverner, ignorats en aquest aspecte. La realitat és que Aielo de Malferit sempre ha sigut un poble molt més menut que el meu, i tradcionalment més pobre. Ma mare m'ha contat diverses voltes que els tenien per pobrets, que venien a l'Olleria a portar llenya o altres mercaderies per a les indústries tradicionals d'ací, que tenien un parlar bast...
albinyana |
dissabte, 28 d'octubre de 2006 | 14:15h
Comentava jo per ací fa un cert temps, i no puc parar-me ara a buscar-ho, que és una llàstima que els mitjans de comunicació públics valencians hagen desertat de l'humor en les seues programacions. Vull dir de l'humor 'seriós', el que està fet amb intel·ligència i amb ganes sovint de tocar el dengue. El que serveix per regenerar neurones, reflexionar sense complexos i relativitzar coses que ens volen vendre com a intocables. És un senyal més del nivell dels polítcs que cobren del pressupost de l'estatut. Són tan insegurs, que tenen por que la menor crítica els pose al descobert. Qualsevol mitjà que es considera mínimament digne té el seu apartat dedicat a imitar i caricaturitzar el poder, excepte la nostra RTVV. Com a molt, i en la ràdio, s'atreveixen a imitar gent del futbol. Al cap i a la fi, el futbol és el centre de la ràdio i la tele de Camps. I no serà perquè no hi ha possibilitats i gent capaç per fer programes d'aquestes característiques. El que passa és que tenen por. Infantil, possiblement. Però por de vore's despullats de tanta borumballa mediàtica, que al remat és l'única cosa que són: imatge. I tot açò ve perquè he vist que ja circula per internet el número de tardor de La Cabota. A llegir i riure, que la vida són quatre dies mal comptats.
albinyana |
divendres, 27 d'octubre de 2006 | 14:10h
Aquest estiu passat (o no del tot) vaig comentar un poc un cert perill que corre el trinquet de l'Olleria, segurament el més antic de tot el País Valencià. Finalment el propietari l'ha venut a una empresa constructora. En principi l'edifici històric té una protecció legal local que fa que s'haja de respectar, la qual cosa el salvaria d'alguna 'desgràcia constructora'. Sempre i quan l'actualització que es farà ara del PGOU no l'elimine. Esperem que el trellat encara visitarà de quan en quan la Casa de la Vila.
Aquest matí he tornat a anar al fisioterapeuta (no m'acaba d'agradar la paraula) a vore si aconseguim fer desaparéixer les molèsties que tinc al braç, muscle i espatla dreta. No són cap de broma, perquè m'impedeixen fer desplaçaments que de normal em resulten suaus. Em canse de seguida. En realitat és com si em quedara sense força en el braç dret. Un petit drama, en el meu cas. Diu que tinc molta tensió en els músculs d'eixa banda, i també no sé què en el coll. I es veu que hi ha un nervi una miqueta orpimit pels músculs. Hui m'ha tornat a fer això que havia vist tantes voltes en alguna pel·lícula, que t'agafen el cap com si li degueres diners i amb un moviment sec et fa cruixir el coll.
Segons publica hui el diari Levante (Liante, li diuen alguns), l'empresa constructora que va comprar uns terrenys en què es troba el trinquet ha arribat a un acord amb l'ajuntament per salvar l'edifici històric. Això és una bona notícia, però no acabe d'entendre quin acord poden haver fet per salvar-lo. Si el trinquet està catalogat com a bé d'interés cultural, no es pot enderrocar, i per tant només cal aplicar la legislació. Els compradors dels terrenys bé sabien què compraven i que segons el pla urbanístic allò era un edifici protegit. No sé quines contrapartides pot obtindre la immobiliària.
Ha passat com pensàvem: el 
