Claudi Romeu increpa al probablement futur president de la Generalitat de Catalunya, el que ho serà per gràcia i obra d'en Carod, Puigcercós i l'actual "Esquerra" l'ex ERC canviada de nom. (A Esquerra hi ha entrat la "maragallitis" aquella passió per canviar noms i mitjançant els dissenys diluir la imatge de les coses. Se’n recorden dels afers de l'escut de Barcelona? De tant anar amb un coix, ara "Esquerra" també coixeja. Quan d'aquí a un determinat temps s'acabi la cohabitació entre Esquerra i el PSC-PSOE els primers potser ja aniran amb crosses i fins i tot parlaran el "catalañol" ...
OPINIONS (LII) de Claudi Romeu.
Montilla i política lingüística...??
Podem anar veient com es defineix el futur català, en aquest cas des del punt de vista lingüístic, si finalment és produeix la previsió. L’AVUI d’avui 9-XI-06, anuncia que “Montilla dirigirà la política lingüística del govern”. Magnífic, l’home ha fet uns mèrits inigualables a favor de la llengua catalana, tant, que segons el nou govern, li adjudica la direcció i responsabilitat de gestionar un tema tan important com la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Recordem que aquest senyor fa prop de quaranta anys que viu a Catalunya, i avui dia encara parla un català macarrònic, que posa en evidència el despreci que ell ha dedicat al català en tots aquests anys. Recordem també que malgrat els anys viscuts a Catalunya, el seu català no és apte per superar la prova per a esdevenir funcionari de la Generalitat de Catalunya, segons la legislació vigent. Aquest senyor tindrà la màxima responsabilitat en la direcció lingüística.
Un insult més per a Catalunya, i repeteixo per enèssima vegada, me ne’n fot que hagi nascut a Hiznájar, que sigui emigrant, és la seva actitud mostrada durant molts anys, respecte a la llengua catalana, que el desqualifica absolutament per dirigir aquesta gestió. Què n’hem d’esperar del personatge, de cara a l’impuls que el català necessita per tal d’assolir una normalització que fa 300 anys que ens resulta abusivament negativa?
Perquè és ell qui s’ha reservat aquesta prioritat? Per fer què? Per a impulsar la nostra llengua o per a vigilar que no es perjudiqui l’expansió del castellà? Per a continuar assegurant que el bilingüisme faci la seva feina a favor de la imposició de la llengua forastera i mantenir la situació del català com a llengua propera a la desaparició, garantint tota la càrrega negativa que soporta des de la ocupació castellano-espanyola?
És inacceptable el que es veu obligat a suportar un país ocupat. Senyor Montilla, futur president de la Generalitat de Catalunya, vostè està completament desautoritzat per a assolir aquesta responsabilitat. Els catalans no podem admetre que una persona que ha mostrat el seu desinterès referent a la llengua catalana s’erigeixi en director d’aquest departament.
Si no recordo malament, vostè va votar contra la unitat del català! Per dignitat i honradesa, abandoni aquest càrrec i posi’l a disposició d’algú competent, conscient i amb el prestigi necessari que urgeix la recuperació de la llengua catalana. Sols així ens mostrarà la seva bona voluntat. Prou d’imposicions! Primer de tot normalitzi el seu català!
Escolteu una veu neutre respecte a la situació creada entre els diferents partits polítics catalans.
Escolteu la veu d'una gent nova i fermament determinada a emancipar Catalunya. La veu d'n projecte de país lliurre.
----------------- avui a la tarda de 7 a 8 hores.
La primera acció de Catalunya Acció i de la gent que se sentin atrets per aquest projecte és molt bàsica i elemental: Incorporar convençuts i grups de convençuts que mai han d'abandonar les seves tasques catalanistes.
Reforçar el projecte d'alliberament és una tasca elemental però absolutament vital i necessària.
Reforçar el projecte, reconstruir la moral, extendre la idea.
Com a exemple, a un soldat enfredorat i famolenc dins d'una trinxera al voltant de la qual tot s'enfonsa, doneu-li una manta, menjar i la il·lusió que dóna la clarividència del bo que defensa! És molt senzill i elemental però és vital!
--------------------
Dijous, 9 de novembre de 2006ENTREVISTA A RÀDIO ESTEL, AVUI ENTRE LES 19:00h I LES 20:00h Entrevista al Sr.Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i al Sr. Josep Castany (Director de Catalunya Acció), durant el programa “TEMPS D’OCI”, presentat per Jaume Puigagut, entre les 19:00 i les 20:00h. TEMA: Anàlisi de l’escenari polític resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, de l’enorme abstenció que hi hagut, i de la regeneració política necessària per a assolir la construcció d’un Estat català independent.
COM ESCOLTAR RÀDIO ESTEL:Freqüències de FM: Barcelona 106.6 - Catalunya Central 93.7 - Girona 103.4 - La Seu d'Urgell 105.0 Andorra 107.5 - Tarragona 100.6 - Tortosa 90.1 - Garraf 96.8 La Cerdanya 104.4 - Vic 91.3 - Lleida 91.5.Per internet: En directe: http://www.radioestel.com/radiodirecte.htmLa intervenció es penjarà posteriorment a: http://www.catalunyaaccio.org
NOVETAT: Dijous 9 de novembre de 2006US PRESENTEM LA GASETA DIGITAL “EL NORD”Tot i que des de fa uns dies ja és operativa, us presentem avui oficialment la Gaseta Digital “EL NORD”, que serà a partir d’ara una de les principals eines de comunicació de Catalunya Acció.
El nom “EL NORD” resumeix justament l’objectiu primordial i la raó de ser d’aquesta publicació: marcar de manera constant i efectiva quin és i ha de ser el nord de la nostra política, quin és el rumb que els Països Catalans han de seguir per a assolir un futur digne i pròsper: la construcció d’un Estat català independent en menys d’una dècada. En definitiva, ser la brúixola i el far polític dels independentistes, per a evitar els errors del passat (i del present) i assolir finalment la victòria.
La Gaseta Digital “EL NORD” té diverses seccions (Opinió, Economia, Internacional, Història, Accions, Llibres i el recull diari El Finestral), que seran ampliades de manera periòdica per membres de Catalunya Acció, amb continguts nous i també durant els propers dies amb tots els articles que ja havien estat publicats durant els darreres mesos, de forma que sempre hi pugueu trobar tot el pensament que caracteritza el projecte de Catalunya Acció. Cada secció contribueix de manera decisiva al projecte de Catalunya Acció, propagant el pensament i la moral de victòria, formant els catalans per a la superació de la ignorància i el desànim, recuperant la nostra història, divulgant les conseqüències de l’espoli fiscal perpetrat per Espanya, explicant com les relacions internacionals ens ajudaran a construir un Estat català independent, prenent diàriament el pols de la política catalana de tots els territoris, actuant com a vacuna contra la ingenuïtat política, i fent conèixer totes les accions que Catalunya Acció duu a terme contínuament (actes públics, conferències, exposicions, intervencions a mitjans de comunicació, articles, llibres, etc.).
No oblideu que demà a Ràdio Estel parlarà Catalunya Acció
(També heu de saber que hi haurà una concentració convocada per Unitat Nacional a les 8 del vespre a la Plaça de Sant Jaume)
.
Belles paraules les d'en Partal en el seu darrer post, i profund sentiment d'angoixa davant la situació del nostre país ...
Diu en Partal: "Sóc nacionalista. De Bétera. Em sembla que ho sóc des dels disset anys o divuit i no canviaré ara. Crec que el meu país arriba a Salses i salta sobre la mar, i treballe per convèncer els qui m'envolten que podem ser un país europeu normal, un país independent (o tan dependent com Espanya o França)."
.....
Aquest escrit d'en Partal que us transcric sencer a l'apartat "llegeix la resta d'article" d'aquest mateix post és un retrat robot de la desil·lusió, retrat robot que capta l'estat d'ànim de tants catalans ingenus que haurem de reanimar gairebé amb electro-shock. Vicent Partal, valent català i reeixit empresari no s'escapa d'aquesta profunda ingenuïtat que patim tots els membres d'aquest nostre poble.
.
Són belles paraules i un clam d'angoixa llençat a l'infinit com un autèntic i patètic "brindis al Sol" però amb sols això no n'hi ha prou! ...ens cal un "foc nou"!
.
Esquerra menteix quan diu que "escolta" però Esquerra no escolta i Ciu tampoc. Tornant a Partal, diu "que els polítics que em representaven, de partits diversos, no saben, no poden o no volen canviar de rumb."
.
Entro a sac, no em vull entretenir amb falses modésties, Catalunya no es mereix filigranes inútils: El bo de Catalunya Acció és que és un projecte de país fora dels límits estatutaris que no es refia ni de Ciu ni d'ERC i menys encara "d'España". El seu rumb és nou -no pas seu exclusiu ni gens nou- i definit: "Trencar amb Espanya!". A Catalunya Acció ja no li cal canviar de rumb, és l'avantage d'un nou començar amb una fita ben ferma i decidida.
.
Un dia no gaire llunyà ningú hauria apostat per Convergència ni tant sols ens la podíem imaginar.
.
Al final, comptat i debatut, el més important és quin projecte persegueixes i per quin projecte concret -no difús- treballes i lluites.
.
Ciu i ERC estant enganxats en el cercle autonòmic -allà on els límits els posa el Zapatero o l'Aznar de torn- i d'aquí no en sortiran per molt que molts ingenus es pensin el contrari. El sistema autonòmic no dóna per més, senyors meus!
.
Els qui vulguin de veritat una Catalunya unida, plena i lliure han de deixar de plorar i de queixar-se i han d'emprendre un camí nou al costat de gent nova. Ens cal un foc nou! i l'hem d'encendre nosaltres perquè les guspires són ací sota la tomba i no cauran pas dels llumionosos i llunyans estels.
. I el poble? Pobre poble dividit i il·lús, defensant cada un per la seva banda la seva capelleta -la reina del formiguer, en dic jo, instint bàsic d'autoprotecció!- No són sols les cúpules d'Erc i Ciu les que se les foten. Cada un al seu torn, els partidaris d'un i altre grup polític, amb col·lapsada i patètica alternança es freguen les mans o s'estiren els cavells.
.
En un determinat moment després del que en diem la "Transición" algú, no sé qui, ni com, ni quan va generar una forta dinàmica de competició entre les diverses forces polítiques catalanes, sobretot entre ERC i CIU, i aquesta dinàmica els va fer oblidar que teníem entre mans un país anormal, un país en aparença normal, però sols en certa manera en l'àmbit de l'administració diària però no pas en l'àmbit de l'estructuració nacional, en el qual, en aquest darrer àmbit Catalunya és presonera d'Espanya.
.
Algú o quelcom va precipitar o empènyer aquestes forces polítiques catalanes a una dinàmica d'extrema oposició enlloc de germanor.
.
La dinàmica encara avui segueix i està agafant proporcions dantesques: "Tu me la fots i jo m'hi torno". Els odis són exacerbats, els ponts quasi tots trencats; però encara en resten dos: Catalunya i el sentit comú.
.
Ara, però, Esquerra segueix aquell camí marcat o simplement iniciat per Ciu. Si un dels dos partits trenqués la dinàmica competitiva és podria arribar a una dinàmica de germanor i certes coses podrien canviar però no se n'albira ni el moment ni la solució.
.
No podem oblidar l'element distorsionador que representa l'actitud socialista sempre a la contra dels projectes d'una catalanitat mestressa i lliure. No oblidem de cap manera que el nord dels socialistes és i sempre ha estat "España" sense titubejos: "España"! Ells ho tenen clar, en canvi Ciu i ERC es deixen enganyar.
.
Ens cal un foc nou que desperti el sentiment i la força de la catalanitat. Ens cal un foc nou que desperti l'Anhel!* i ens posi en camí de l'assoliment de l'estat català.
---------
* Les quatre columnes que han de sostenir l'edifici de la catalanitat:
.
1a - La llengua (Avui urgeix sobretot "la parla")
.
2a - La memòria (De la qual nés i n'ha estat testimoni sempre el nostre poble menut).
.
3a - L'anhel (De llibertat, d'unitat, de respecte, de plenitud, dedignitat, de confederació, d'excel·lència, de bondat ... en suma d'Independència).
.
4a - L'estat català (L'eina política que arreu serveix per protegir la pròpia identitat, la pròpia sobirania i tot el demés que és ben nostre)
Salvador Molins (Berga, PPCC) Conseller de Catalunya Acció. President del BIC. President de "Som 10 Milions/Mou-te per Catalunya/Consell Nacional.
smolins9 |
dimecres, 8 de novembre de 2006 | 11:53h
Què representa la situació actual? Quin escenari es dibuixa? On passem, a quina etapa del procés de trencament ens trobem? En que ens enganyen els partits respecte als votants que han perdut? Com influeix l'actitud i l'honestedat dels polítics en l'abstenció? Com millorar els homes i els mecanismes de representació? Que proposa Catalunya Acció al respecte de tot això per assolir la necessària i imprescindible regeneració política?
Caminem bé cap a l'objectiu final: Trencar ben aviat amb Espanya! no és conya!
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Berga - Casal de Europa
L’Independentisme Català
a càrrec dels Historiadors - A principis del segle XX
Tomàs Callau
Agustí Barrera
Josep Sort
Organitza «Estat Català»
-----------------------------
Dijous, 9 de novembre de 2006 (de 19:30h a 20:00h aprox.)ENTREVISTA A RÀDIO ESTELEntrevista al Sr.Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i al Sr. Josep Castany (Director de Catalunya Acció), durant el programa “TEMPS D’OCI”, presentat per Jaume Puigagut.TEMA: Anàlisi de l’escenari polític resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, de l’enorme abstenció que hi hagut, i de la regeneració política necessària per a assolir la construcció d’un Estat català independent.
COM ESCOLTAR RÀDIO ESTEL:Freqüències de FM: Barcelona 106.6 - Catalunya Central 93.7 - Girona 103.4 - La Seu d'Urgell 105.0 Andorra 107.5 - Tarragona 100.6 - Tortosa 90.1 - Garraf 96.8 La Cerdanya 104.4 - Vic 91.3 - Lleida 91.5.Per internet: En directe: http://www.radioestel.com/radiodirecte.htmLa intervenció es penjarà posteriorment a: http://www.catalunyaaccio.org
smolins9 |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 21:24h
Què representa la situació actual? Quin escenari es dibuixa? On passem, a quina etapa del procés de trencament ens trobem? En que ens enganyen els partits respecte als votants que han perdut? Com influeix l'actitud i l'honestedat dels polítics en l'abstenció? Com millorar els homes i els mecanismes de representació? Que proposa Catalunya Acció al respecte de tot això per assolir la necessària i imprescindible regeneració política?
Caminem bé cap a l'objectiu final: Trencar ben aviat amb Espanya! no és conya!
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Aquí teniu la llista de freqüències per sintonitzar Ràdio Estel:
Barcelona 106.6 FM Catalunya Central 93.7 FM Girona 103.4 FM La Seu d'Urgell 105.0 FM Andorra 107.5 FM Tarragona 100.6 FM Tortosa 90.1 FM Garraf 96.8 FM La Cerdanya 104.4 FM Vic 91.3 FM Lleida 91.5 FM.
smolins9 |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 08:59h
La malaltia: Espanyolitis aguda de Mas i Carod. La Medicina: Un poble fort!
Per fer un Poble fort cal un projecte fort i definit: Catalunya Acció. Les Assemblees i plataformes han d'ésser destacaments operatius dirigits cap a un sol objectiu.
No podem asseure'ns entorn d'una assemblea, cada vegada per consensuar coses que d'entrada s'han de tenir clares.
No podem consensuar autonomies, sobiranies, dependències, drets a decidir, supeditacions, autodeterminació, devolució, restitució, drets nacionals, identitat, llengua, història, seleccions nacionals, seleccions supranacionals, seleccions autonòmiques, ... consensuar tot això és perdre el temps i perdre la vida de Catalunya!
Hi ha coses que s'han de tenir clares d'entrada
----------------
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Aquí teniu la llista de freqüències per sintonitzar Ràdio Estel:
Barcelona 106.6 FM Catalunya Central 93.7 FM Girona 103.4 FM La Seu d'Urgell 105.0 FM Andorra 107.5 FM Tarragona 100.6 FM Tortosa 90.1 FM Garraf 96.8 FM La Cerdanya 104.4 FM Vic 91.3 FM Lleida 91.5 FM.
smolins9 |
dilluns, 6 de novembre de 2006 | 14:27h
Abans de res, llegiu l'anterior post i sobretot les dues respostes o comentaris.
------------------
Qui ha perdut molt més que en Mas i Ciu?
Saura i els verds estant contents, l'estatut resultant és ben bé a la seva mida. Bé ...!? ben bé a la seva mida, no! encara els va una mica gran. Un estatut més mesell encara els hauria plagut més. Per tant ICV no ha perdut pas. Més escons, més sou, més rellevància ... perfecte!
La de Madre, n'Iceta, en Zaragoza ... tots pletòrics però també odien l'estatut recent per ser massa agosarat. Tots ells són amb en Montilla els de les esmenes de l'endemà del 30S.
Ciu ha perdut bous i esquelles. Es creuen a en Zapatero, il·lusos catalans! potser porten mala llet de ser ja massa a l'oposició però són d'un tarannà molt més democràtic que els espanyols. Els espanyols els han traït i ho tornaran a fer sempre que convingui.
Esquerra guanya poder i jo crec que perd país. Esquerra no és conscient de la força que els donarien aquests 21 diputats si els adrecessin de veritat a alliberar Catalunya o el que és el mateix que "Trencar amb Espanya". Però no! Ara ja són "els domesticats per Espanya". Ara ja no fan por! són el Lleó venut, engabiat, domesticat ...! Això sí, els pinten de rabiuts, fan veure que els temen, els han ben amansit! Menjadora, copets a l'esquena, salvar "España" del ferotge PP i sobretot a les ordres del "Partido de los trabajadores de España, Partido Socialista Obrero Español"
Els que de veritat hem perdut molt! molt! molt més que no pas ningú, hem estat els Independentistes. No no parlo dels independentistes nuls de Ciu ni dels independentistes vençuts i enganyats d'Esquerra, no! Parlo dels Independentistes de veritat, convençuts i decidits a fotre el camp d'aquesta situació colonial.
Sí, nosaltres som els veritables perdedors, nosaltres ho estem perdent tot! o sigui, perdem el nostre estimat país. Entre Ciu i E se l'estant venent. Collons! he dit E? Què cony vol dir E? La E l'odio i sovint la transformo en Euskadi, m'agrada més! Tot plegat m'ha fet usar termes de les parts íntimes dels dos sexes quan no toca. Res pitjor que prostituir paraules! perdò!
Sí, nosaltres som els veritables perdedors! Ciu ha perdut les cadires, però nosaltres perdem la nostra pàtria!
No volem perdre la pàtria, no volem perdre la catalanitat, no volem perdre la dignitat!
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
smolins9 |
diumenge, 5 de novembre de 2006 | 22:21h
A la colònia tindrem un regent "Español" en "José Montilla".
Podríem haver tingut un President Colonial botifler; quedarem amb el dubte de si hauria estat honorable i valent, però ara sols queda aquest traïdor traït, n'Artur Mas, com a cap de l'oposició; com bé digué en Ramon Serra de www.radiocatalunya.ca l'endemà de la traïció de l'estatut nayp i del "Concert Solidari" feta pels pretesos límits que posa en Zapatero "Zapatero és qui posa els límits" digué en Mas aquell dia mentre darrera seu hi havia un Pujol -sombra permanent- amb un pullòver beig d'estar per casa, així és com ho digué en Ramon Serra: que Mas és en "Mastraït".
Mas i Ciu van infravalorar la necessitat urgent i imperiosa d'aquell estatut nyap d'ERC i PSC, i s'han quedat sense res, com diem nosaltres: "sense bous ni esquelles".
Pobre Colònia Catalana! per no tenir no tenim ni una merda d'estatut que valgui la pena i que fes de veritable pas intermedi! Ho han tirat tot per la finestra aquesta colla d'inpresentables que van des de Carod, passant per Manuela de Madre i acabant amb en Mas. Tots ells són els encaixistes, enemics permanents de Catalunya, traïdors i botiflers. Els autèntics "retardataris de la llibertat de Catalunya".
Però tingueu ben clar tots, els botiflers, els somnífers, els enemics directes i el vençuts -que són molts-, que els independentistes de veritat, els que trenquem amb Espanya dia a dia per sortir d'aquesta situació colonial en la que estem ficats no cessarem en la nostra lluita per Catalunya.
Visqui la Catalunya dels "No vençuts"!
Salvador Molins (President de Som 10 Milions/Mou-te per Catalunya/Consell Nacional, President del BIC i Conseller de Catalunya Acció)
smolins9 |
divendres, 3 de novembre de 2006 | 09:04h
Llegiu:
La merda que cal escombrar
Novament hem assistit al que molts anomenen cínicament "la gran festa de la democràcia", quan en realitat volen dir "el gran festí de la partitocràcia".
Uns diuen que han guanyat, d'altres que han resistit, o que hi han entrat, o que han pujat o fins i tot que tornaran a ser "claus". Si se'm permet la broma, jo preferiria ser martell, però hi ha de tot en aquest món. ... al següent bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/jrodriguez
Amb molt bona voluntat, però molts independentistes estem perdent el temps veient com els encaixistes es reparteixen el poder. Sento dir-ho, però només serà útil fer gran i fort el col.lectiu que tingui un projecte de país lliure i concret, un bon producte innovador, i que demostri que ell -el col·lectiu- defensarà aquest projecte amb conseqüència. Naturalment parlo de Catalunya Acció.
