Resum dels episodis anteriors: un extravagant matrimoni es dedica a mirar de solucionar els seus absurds problemes conjugals anant a professionals de la psicologia i espècies assimilades, però de moment només han conseguit que ella es quedi embarassada del quart fill, i que els cocodrils continuin al seu lloc.

Experiències del cocodril Amadeu: psicòlegs i espècies semblants

Continuació de l'experiència de l'Amadeu amb els cocodrils i els psicòlegs

Un home acudeix a la consulta del psicòleg i li diu que està convençut que a sota del seu llit hi viu un cocodril.

El psicòleg li fa un tractament per convènce'l que són imaginacions seves, i al cap d'un temps l'home queda convençut, i li agraeix efusivament al psicòleg haver-lo guarit de la seva malaltia, que li havia fet passar molt males estones.

Al cap d'un temps, el psicòleg es troba amb un conegut comú, i li pregunta per l'ex-pacient. El conegut li explica que el pobre home és mort.

- I de que va morir?

- Se'l va menjar un cocodril.

Ha, ha, ha!

Doncs no fa gràcia.

L'Amadeu us ho pot explicar.

Versos d'Espriu sobre els que van lluitar pel català els anys de la dictadura.

Ah, joves llavis desclosos després de la foscor

si savieu com l'alba ens ha trigat

com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra

però hem viscut per salvar-vos els mots

per retornar-vos el nom de cada cosa

perquè seguissiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra

Catalunya, societat opulenta, gent amunt i avall anant de botigues. Persones que ja no saben com gastar els diners. Els més pobres dels més pobres tenen assistència mèdica gratuïta. Regalen audífons a canvi de vots. Tots els nens, fins i tot els fills dels qui viuen il.legalment al nostre país, tenen l'escola pagada.

Una professió amb futur? Cirurgià estètic. Un somni dels joves? Esdevenir especulador immobiliari. Gastar, gastar i gastar.

Conec tantíssima gent que la seva única preocupació és el Barça, hi pensen a totes hores...

I no salvarem la llengua? No podem destinar una petita part de les nostres energies i els nostres diners a defensar la llengua? Espriu, orgullós, afirma que ha viscut per salvar-nos els mots. Què dirà el poeta nacional del segle XXI?

No, no salvarem la llengua. A ningú li interessa, i als polítics molt menys.

Què cal fer avui?

1r Votar

2n Deixar de pensar en els pactes post electorals

3r Oblidar-se dels detalls secundaris (que si tu m'has dit, que si l'altre va manifestar, que si aquell és cóm és...)

4rt Descartar els partits que no tenen cap possibilitat

5è Votar ERC o CIU, encara que sigui tapant-se el nas

A veure si hi ha sort, no podem fer gaire més.

Per a la jornada de reflexió, unes quantes idees que no pretenen convèncer ningú.

La veritable història de l'Amadeu Casucreu: un post una mica llarg però necessari ateses les circumstàncies.

M'interessa la política, però no m'entusiasma l'aritmètica electoral partidista. En canvi, els blocs de Vilaweb en van plens, i m'entretinc llegint-los, perquè trobo que hi ha blocaires que t'ho fan passar molt be.

Després de moltes lectures blocaires, ja he arribat a una conclusió, que serà definitiva, sobre què ha de votar un nacionalista/sobiranista/independentista català.

Hi ha un sector que pensa que si Convergència més PP sumen la majoria, hi haurà un pacte tàcit entre ambdós, que no violentarà el famós compromís notarial. El PP regalarà dissimuladament els vots, en forma d'abstenció, i tindrà a Convergència agafadeta dels dallonsis per quan la necessiti a Madrid. Conclusió: votar Convergència acabarà afavorint el PP

Hi ha un altre sector que pensa que si el tripartit suma majoria absoluta, Esquerra farà president Montilla, per raons diverses, però sobretot perquè al Puigcercós li interessa ser conseller en cap en un govern presidit per un espantall com el Montilla per, a la llarga, assolir el sorpasso i ser la força hegemònica de l'esquerra. Conclusió: votar Esquerra farà que tinguem un president espanyolista.

Un tercer sector opina que la sociovergència està pactada des del principi, que el pacte de l'Estatut consistia en un repartiment del poder entre Mas i Zapatero. Votar Convergència és ficar el PSOE a la Generalitat.

Què volem els nacionalistes? Pel que es veu, un pacte Convergència - Esquerra. Quina és la única possibilitat que Esquerra pacti amb Convergència? Que CIU+ERC sumin majoria absoluta, i que el tripartit no hi arribi. Per exemple: CIU, 50; PSC, 35; ERC, 18, IC, 12. Llavors CIU més ERC arriben a 70, i el tripartit es queda en 65.

En canvi, un resultat com aquest: CIU, 50, PSC 35, ERC 23, IC 12 implica que la majoria nacionalista CIU+ERC suma 83, però el tripartit arriba a 70 (majoria absoluta), de forma que tindrem un president espanyolista.

Quina és la conclusió? És molt senzill.

Què cal perquè CIU més ERC sumin majoria absoluta però el tripartit no hi arribi? Doncs que el PP tingui molts diputats. Fixeu-vos, en el primer escenari dels dos que he descrit (majoria nacionalista) el PP te 20 diputats. En el segon escenari (guanya el Montilla), en te 15.

És a dir, la conclusió és que com més diputats tingui el PP, més possibilitats hi ha d'un govern nacionalista. PER TANT, UN NACIONALISTA DE DEBÒ, QUE A MÉS DE SER NACIONALISTA TINGUI SENTIT DE LA ESTRATÈGIA POLÍTICA HA DE VOTAR EL PP.

(Això ho saben molt be els espanyolistes, que han creat Ciutadans per restar vots el PP i perjudicar Catalunya. Com en saben, noi!)

A l'entrevista a la Imma Mallol que surt publicada a La Vanguàrdia d'avui, se li demana que expliqui en paraules entenedores per a un nen de vuit anys, què significa ser d'esquerres.

És complicat ser políticament correcte amb els nens, perquè com que ells encara no han après el noble art de la mentida i el dissimul, tendeixen a anar a l'essència de les coses i a desmuntar la complexa però fràgil construcció semàntica dels adults. Sempre recordaré que quan va morir la meva mare i vaig haver d'explicar-li a la meva filla de sis anys, vaig començar dient: "Te'n recordes que la iaia sempre parlava dels seus pares i la seva germana, i deia que els anyorava tant? Doncs ara ha pujat al cel, i per fi els ha tornat a veure, i deu ser molt feliç, encara que ens trobi a faltar a nosaltres perquè ha estat molt de temps separada d'ells, i devia anyorar-los". Ella va escoltar-me amb paciència i després d'una breu pausa va contestar: "Ah, doncs vols dir que s'ha mort, oi?"

Vull pensar que jo tenia alguna excusa per haver fet un intent tan galdós de correcció política perquè la mort és una cosa molt trista i difícil.

Tanmateix. la senyora Mallol defineix ser d'esquerres de la següent manera: és “que totes les persones tenim dret a desenvolupar els nostres projectes vitals” , “que totes les persones puguin gaudir” , “que puguin decidir sobre el seu futur”. Si a la meva filla li haguessin explicat aquesta definició,  ja sé què hagués contestat: vols dir que els d'esquerres són bons i els de dretes són dolents, oi?