De nou, la gent d'ERC ha donat una lliçó de fortalesa.
- El nostre electorat no ho tenia fàcil, després de la decepció de l'Estatut i en mig d'una campanya electoral molt dura, sense amics mediàtics.
- La nostra militància ha tornat a donar la cara per Esquerra, treballant durament, amb una il·lusió renovada.
- Els nostres dirigents, especialment en Josep-Lluís Carod-Rovira, han estat capaços de sorpendre tothom amb una campanya propositiva, sense estridències i, finalment, amb un pacte valent que reforça el nostre lideratge dins el futur govern.
Esquerra (electorat, militància, dirigents) ha tornat amb força al mig de la política catalana. El "mort" ha ressuscitat i està tornant a preocupar als qui el vetllaven!
El desenllaç de la negociació del nou govern de Catalunya m'ha sorprès considerablement. He de reconèixer que estava convençut que la sociovergència triomfaria i tindríem un govern Mas-Zapatero amb suport parlamentari de Montilla. Afortunadament per al país, l'entesa serà un govern molt millor!
De totes maneres, deixeu-me fer dues reflexions sobre Montilla i el PSC...
Efectivament, Mas i Duran són profetes. Van anunciar que, si no governava CiU, hi hauria una fractua social i l'han encertada de plè!
Avui, les cassola-borrokes i els conver-frikis han pres posicions estratègiques al mig de la societat catalana i l'estan trencant a cops de paella. Estem aterrits!!!
Mirant els diaris del dia, sembla que la paraula estratègia estigui completament fora de lloc. En la negociació del futur govern de la Generalitat de dalt, s'està parlant de poder, carteres, programes i, sobretot de garanties de convivència. En definitiva, de tàctica. Espero i desitjo que els negociadors estiguin desplegant la millor tàctica possible, però el que Catalunya necessita per sobre de tot és visió estratègica.
El resultat d'ERC en aquestes eleccions ha consolidat l'independentisme republicà com el 3r espai central de la política catalana. ERC torna a tenir un paper central en la governabilitat de Catalunya i ara, com ahir, com sempre, Esquerra tornarà a posar l'interès nacional per endavant de l'interès partidista.
Aquestes són les claus per a què Esquerra estigui en el futur govern de la Generalitat de Catalunya.
Porto 4 dies sense escriure al bloc. Us podeu imaginar perquè. La vida d'un secretari d'organització en campanya és dura. Molt dura. Un promig de 4 hores de son diàries, doble jornada (la professional, a l'IES, la política, a tot arreu) i els meus fills preguntant-se si el pare tonrarà a casa algun dia...
Avui, amb dos dies de perspectiva i amb una primera dormida de 8 hores, em veig en condicions de començar a valorar les sorpreses del dia de Difunts.
M'haureu de disculpar, però avui faig un post des de la deformació "professional". Un secretari d'organització ja ho té això, també es mira la campanya des d'un punt organitzatiu i en treu conclusions...
De vegades, la 2a divisió de la campanya electoral també té els seus alicients. Més enllà dels grans actes que surten a la tele, els partits també ens la juguem en categories "inferiors". I, dic "inferiors" només per les dimensions del terreny de joc, que no pas per la passió que hi posem els "jugadors" i el bon futbol que s'hi practica.
Ahir dissabte, vam gaudir d'un duel "gracienc" entre les esquerres locals, la "de-debò" i la de veritat... Voleu saber com va acabar el derby entre ICV i ERC a Gràcia?
Més que un post, dues consignes. Amics i amigues. Republicans i independentistes. Estem en plena remuntada, a molta bona gent li està caient la bena dels ulls. Només ens cal un petit esforç final:
- Vine diumenge a les 12h al Palau de la Música
- Parla amb 5 amics i amigues i anima'ls a votar el dia 1 de novembre.