empordaaccio |
dijous, 9 de novembre de 2006 | 21:16h
"L’Antoni Mir va raonar amb profund convenciment, visió de futur i amor pel català, i omplí la sala –plena de gom a gom- d’esperança i coratge, però, sobretot, va regenerar l’ambient empobrit i corrompud per tanta estona de discursos. Hi circulà durant uns instants un aire net amb aromes de democràcia, un dolça flaire ..." (Guillem Chacon)
-------------------------------
Espanya, a Espanya, no es pot escriure amb "ny".
Aquesta frase forma part d’una de les anècdotes que explicà a Fórnols (Matarranya) el combatiu alcalde del Campell i conseller de cultura de la comarca de la Llitera, Josep Anton Chauvell, en la taula que, seguint les instruccions de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, va organitzar el Consell Comarcal del Matarranya (bé, en realitat del fragment de la comarca que manté el nom després del pas de la trinxadora anti-Franja que condueix en Marcelino Iglesias) aquest 4 de novembre.L’anècdota es refereix al que l’ha succeït a un empresari del Campell, fabricant de gelats, que desprès d’etiquetar en català ha estat denunciat pel Departament de Sanitat del Govern d’Aragó perquè “España en España no se puede escribir con ny”.Aquesta és una de les desenes de situacions de discriminació fulminant que es produeixen a la Franja quan algú vol normalitzar o senzillament viure en la seua llengua.En recordo d’altres com ara la professora de Benavarri denunciada perquè “se l’hi escapava el català amb els alumnes”, o el metge de Fraga que no va voler atendre i va despatxar a Lleida a uns pares amb el seu nadó “perquè sol parlaven en català”.Al costat de l’alcalde, escriptor i pagès Josep Anton Chauvell assentia impàvid un dels culpables de l’absència de la llei de llengües a l’Aragó, el diputat psocialista –i fragatí- Josep Maria Becana, un dels còmplices del Marcelino Iglesias.Becana esgrimia el nou discurs-subterfugi acordat pel seu partit i hi deia “una llei o una assignatura no salvaran la llengua, l’important no és l’actitud institucional, si no l’actitud personal”.És a dir, si tota la retolació i l’administració és en castellà i si mor el català a la Franja serà culpa nostra. Del meu veí i meua, dels meus fills (als que se’ls hi ha negat l’ensenyament en la seua llengua) i del fabricant de gelats de la Llitera que, atès que no pot etiquetar en català per raons sanitàries, se’n duu la seua empresa “a Catalunya”.El Govern d’Aragó ja s’ha inventat una nova evasiva cruel, indigna i roïna per a no fer el nyap de llei de llengües i, a més, ara ja ha triat un culpable; les persones que parlem en català. El poble.Al costat del representant del Govern d’Aragó seien els meus amics Joaquim Montclús i l’Antoni Mir, director de la Casa de les Llengües, a mi em fa l’efecte que amb cara d’empassar-se gripaus.L’Antoni Mir va raonar amb profund convenciment, visió de futur i amor pel català, i omplí la sala –plena de gom a gom- d’esperança i coratge, però, sobretot, va regenerar l’ambient empobrit i corrompud per tanta estona de discursos. Hi circulà durant uns instants un aire net amb aromes de democràcia, un dolça flaire que ens neguen a la Franja de Ponent.
empordaaccio |
dijous, 9 de novembre de 2006 | 13:20h
Catalunya Acció - Notícies
Dijous, 9 de novembre de 2006ENTREVISTA A RÀDIO ESTEL, AVUI ENTRE LES 19:00h I LES 20:00h Entrevista al Sr.Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i al Sr. Josep Castany (Director de Catalunya Acció), durant el programa “TEMPS D’OCI”, presentat per Jaume Puigagut, entre les 19:00 i les 20:00h. TEMA: Anàlisi de l’escenari polític resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, de l’enorme abstenció que hi hagut, i de la regeneració política necessària per a assolir la construcció d’un Estat català independent.
COM ESCOLTAR RÀDIO ESTEL:Freqüències de FM: Barcelona 106.6 - Catalunya Central 93.7 - Girona 103.4 - La Seu d'Urgell 105.0 Andorra 107.5 - Tarragona 100.6 - Tortosa 90.1 - Garraf 96.8 La Cerdanya 104.4 - Vic 91.3 - Lleida 91.5.Per internet: En directe: http://www.radioestel.com/radiodirecte.htmLa intervenció es penjarà posteriorment a: http://www.catalunyaaccio.org
: Dijous 9 de novembre de 2006US PRESENTEM LA GASETA DIGITAL “EL NORD”Tot i que des de fa uns dies ja és operativa, us presentem avui oficialment la Gaseta Digital “EL NORD”, que serà a partir d’ara una de les principals eines de comunicació de Catalunya Acció.
El nom “EL NORD” resumeix justament l’objectiu primordial i la raó de ser d’aquesta publicació: marcar de manera constant i efectiva quin és i ha de ser el nord de la nostra política, quin és el rumb que els Països Catalans han de seguir per a assolir un futur digne i pròsper: la construcció d’un Estat català independent en menys d’una dècada. En definitiva, ser la brúixola i el far polític dels independentistes, per a evitar els errors del passat (i del present) i assolir finalment la victòria.
La Gaseta Digital “EL NORD” té diverses seccions (Opinió, Economia, Internacional, Història, Accions, Llibres i el recull diari El Finestral), que seran ampliades de manera periòdica per membres de Catalunya Acció, amb continguts nous i també durant els propers dies amb tots els articles que ja havien estat publicats durant els darreres mesos, de forma que sempre hi pugueu trobar tot el pensament que caracteritza el projecte de Catalunya Acció. Cada secció contribueix de manera decisiva al projecte de Catalunya Acció, propagant el pensament i la moral de victòria, formant els catalans per a la superació de la ignorància i el desànim, recuperant la nostra història, divulgant les conseqüències de l’espoli fiscal perpetrat per Espanya, explicant com les relacions internacionals ens ajudaran a construir un Estat català independent, prenent diàriament el pols de la política catalana de tots els territoris, actuant com a vacuna contra la ingenuïtat política, i fent conèixer totes les accions que Catalunya Acció duu a terme contínuament (actes públics, conferències, exposicions, intervencions a mitjans de comunicació, articles, llibres, etc.).
Podeu trobar els enllaços a cada secció a la portada de la web de Catalunya Acció. Feu arribar tot aquest pensament a tots els racons del nostre país.
empordaaccio |
dimecres, 8 de novembre de 2006 | 20:35h
per Vicent Partal
DIMARTS, 07/11/2006 - 06:00h
De rendicions
Sóc nacionalista. De Bétera. Em sembla que ho sóc des dels disset anys o divuit i no canviaré ara. Crec que el meu país arriba a Salses i salta sobre la mar, i treballe per convèncer els qui m'envolten que podem ser un país europeu normal, un país independent (o tan dependent com Espanya o França). Això sóc jo i no puc dir gran cosa més avui. Hi ha moments en què sents l'escalf del país i moments en què et penses que tot se n'anirà per l'aigüera. Ara únicament sé pensar que he de fer la meua feina (escriure aquest article per exemple) com a únic antídot que em resta contra el mercadeig polític i el desànim.
Potser hi ha milers de persones que pensen com jo. No sé quantes, però sé que n'hi ha. En conec moltes personalment i, aquests dies, moltes m'apareixen cada pocs minuts a la safata d'entrada del correu. No sé si totes se senten avui tan impotents per això que passa com jo m'hi sent. N'hi ha que m'ho han dit, però no he comptat quantes són ni m'importa. Allò que m'importa és saber on som.
He fet costat sempre als partits nacionalistes: són els meus. He intentat amb més fortuna o menys no oblidar allò que m'ensenyaren els més vells valencianistes, aquells que van viure el pitjor moment de la dictadura: que els mals sempre vénen d'Almansa i que hem d'unir-nos. Hi ha hagut ocasions en les quals això ha semblat possible. N'hi ha hagut en què ha semblat impossible. I jo no estic segur d'haver contribuït sempre de la millor manera a respectar aquest ensenyament tan senzill i complicat alhora. Però, com més temps passa, més d'acord hi estic.
I ara veig, a l'una banda i l'altra de la Sénia, que el futur polític immediat és més confús que mai. I que els polítics que em representaven, de partits diversos, no saben, no poden o no volen canviar de rumb. És clar que hi ha matisos i que no tots són iguals i que hi ha actituds molt més greus que no pas unes altres. Però com a col·lectiu, en conjunt, no tinc el menor dubte que els polítics nacionalistes avui no són capaços de fer-me sentir còmode amb el meu vot, amb les meues preferències o amb les meues actituds. I no per això deixe de ser què sóc.
En conseqüència, únicament sé allò que puc saber segur: que no m'amagaré. El meu nacionalisme no es desfà perquè els uns pacten rebaixes, perquè els altres formen en quatre dies govern aberrants o perquè els de més enllà no siguen capaços ni tan sols de fer una coalició, qualsevol, per a representar-me a les corts. M'agradaria que aquest país fóra diferent. M'agradaria que els nacionalistes foren diferents (i ja fa anys que no em baralle pel nom: digueu-me valencianista, catalanista, nacionalista, independentista, sobiranista... podeu triar). M'agradaria confiar en els meus polítics. M'agradaria més generositat i més humilitat, més diàleg i més intel·ligència, menys oportunisme i menys prepotència. M'agradaria no tenir la sensació que el vent va movent els camps d'ordi mentre ningú no sembla disposat a respectar l'opinió d'altri sense fer sortir tots els seus fantasmes particulars i no veure-hi sinó una posició contrària o interessada.
Jo no diré que el país estiga malalt. El país no està malalt. Un país no cau malalt. Potser la seua gent cau o està malalta. O una part de la seua gent. O els qui diuen que el representen. Però el país no viu fora de cadascun dels seus ciutadans, i el futur del país, la seua salut, no depèn de ningú que no sigam nosaltres. Avui no sé aquest 'nosaltres' qui designa, quanta gent representa, però sé que hi ha molta feina a fer i que no ens podem permetre el luxe de plegar els braços i rendir-nos, per més desil·lusionats que estigam. I si som molts els qui decidim de no rendir-nos tot serà per fer i tot serà possible.
empordaaccio |
dimecres, 8 de novembre de 2006 | 10:57h
Tenen més sentit de fidelitat i del seu país -España- els socialistes que no pas els catalans del nostre que és Catalunya. Montilla va escoltar les seves bases i s'ha plantat davant Zapatero, fent l'orni i anant de pressa, aprofitant quan en Zapatero estava lluny, però ha plantat Zapatero per fer cas d'en Zaragoza, de Madre i Iceta. "Châpeau"! ens hem de treure el barret! Esquerra i Ciu no escolten la seva terra, la seva gent. O és que ens pensem que el més important per a ells és Catalunya? Doncs no! ells sols protegeixen el seu club de fans, el seu partit, les seves dèries empresarials o d'esquerres. Catalunya per a ells sempre és l'últim de la cua, així ens va.
---------------------------------
Dijous, 9 de novembre de 2006 (de 19:30h a 20:00h aprox.)ENTREVISTA A RÀDIO ESTELEntrevista al Sr.Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i al Sr. Josep Castany (Director de Catalunya Acció), durant el programa “TEMPS D’OCI”, presentat per Jaume Puigagut.TEMA: Anàlisi de l’escenari polític resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, de l’enorme abstenció que hi hagut, i de la regeneració política necessària per a assolir la construcció d’un Estat català independent.
COM ESCOLTAR RÀDIO ESTEL:Freqüències de FM: Barcelona 106.6 - Catalunya Central 93.7 - Girona 103.4 - La Seu d'Urgell 105.0 Andorra 107.5 - Tarragona 100.6 - Tortosa 90.1 - Garraf 96.8 La Cerdanya 104.4 - Vic 91.3 - Lleida 91.5.Per internet: En directe: http://www.radioestel.com/radiodirecte.htmLa intervenció es penjarà posteriorment a: http://www.catalunyaaccio.org
empordaaccio |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 23:43h
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Aquí teniu la llista de freqüències per sintonitzar Ràdio Estel:
Barcelona 106.6 FM Catalunya Central 93.7 FM Girona 103.4 FM La Seu d'Urgell 105.0 FM Andorra 107.5 FM Tarragona 100.6 FM Tortosa 90.1 FM Garraf 96.8 FM La Cerdanya 104.4 FM Vic 91.3 FM Lleida 91.5 FM.
empordaaccio |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 09:23h
Ets bo! Ets lluitador! Ets un guerrer català! però vas sol.
"Les batalles no les guanyen els guerrers sinó que les guanyen els exèrcits" (Genghis Khan)
Suma't a Catalunya Acció. No renunciïs a res sols suma't. Darrera teu en seguiran molts. Però la cosa no és fàcil perquè hi ha una gran distància entre fer comentaris com el que jo ara faig i pagar 10 euros al mes a un grup que no l'has fet tu. En Xavier Mir acumula adhesions sense compromís que al final són fum com la manifestació del 18 de febrer..
Tu ets un bon guerrer! Catalunya necessita homes com tu! Catalunya Acció vol Catalunya només lliure! Catalunya Acció et necessita.
Atentament, Salvador Molins.
----------------
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Aquí teniu la llista de freqüències per sintonitzar Ràdio Estel:
Barcelona 106.6 FM Catalunya Central 93.7 FM Girona 103.4 FM La Seu d'Urgell 105.0 FM Andorra 107.5 FM Tarragona 100.6 FM Tortosa 90.1 FM Garraf 96.8 FM La Cerdanya 104.4 FM Vic 91.3 FM Lleida 91.5 FM.
empordaaccio |
dilluns, 6 de novembre de 2006 | 12:52h
Dissabte, dia 4 de novembre de 2006 i diumenge dia 5, l'Exposició del Projecte de Catalunya Acció va ser present a la Fira de Puigcerdà. Allà vam poder contactar amb més catalanes i catalans d'arreu preocupats pel seu país, i els férem arribar -volíem contagiar-los- el nostre projecte, la nostra moral de lluita i de victòria, la nostra fe increbantable en Catalunya, lliure i plena, fe que niua en el cor de moltíssims catalans i que malda per sortir a la superfície.
(Llegiu, si no ho heu fet l'anterior post que és d'en Claudi Romeu)
Ara segueix un post d'un altre blocaire de Vilaweb que crec molt interessant i que és al que es refereix el tíitol que presideix el post que esteu llegint:
I hi ha poca cosa a dir. La Generalitat de Catalunya no té despesa militar. No controla les investigacions del CSIC. No pot regular els fluxos migratoris ni vigilar les fronteres. No controla el capítol de pensions, ni les prestacions d'atur. Els convenis grans no els fixen la patronal catalana amb els sindicats catalans. La Generalitat no controla l'ús dels ports i aeroports ni les inversions ferroviàries més importants. No té veu ni vot en les reunions europees que decideixen les línies d'activitat econòmica a prioritzar. No pot establir criteris de ciutadania com fan tots els estats del món i a sobre molts catalans se'n riuen.
Què pot fer la Generalitat? Doncs fixar els horaris d'obertura dels establiments i gestionar escoles i hospitals. Això és la política social que s'ha fet els últims vint anys i la que es continuarà fent mentre no tinguem altres responsabilitats polítiques. Discutir una política social seriosa és parlar de recursos en investigació, en forces armades, en inversions multinacionals, en convenis col·lectius nacionals... decidir cap a on van la nostra economia i la nostra societat, fer insubmissió fiscal antimilitar, declarar reserves biològiques, decidir sobre les fusions empresarials i tenir veu en els grups de comunicació...
D'aquí ve el mal de cap que m'agafa sempre que sento algun il·luminat parlant de les polítiques socials del Tripartit o de la dreta convergent quan només es fan canvis ridículs als pressupostos d'uns i d'altres. L'autonomia catalana funciona així: Espanya recapta els impostos i transfereix a cada Comunitat Autònoma els diners necessaris per fer funcionar les competències que li toqui gestionar. Els diners a transferir els decideix el partit que mani a Espanya: PP o PSOE, amb els pactes corresponents; a Catalunya ningú té marge de maniobra per canviar res.
El problema és que els governs Pujol van crear una imatge de sobirania política tant forta que molta gent de bona fe creu que la Generalitat té capacitat d'orientar les seves polítiques socials. Tant de bo, però no és així. I trobo molt irresponsable dir que aquí es poden fer polítiques d'esquerra o de dreta i que aquesta tria determina el nostre benestar, quan aquí només podem fer polítiques de supervivència.
I ho trobo irresponsable perquè quan el desencís per la manca de resultats promesos atrapa tots els partits més o menys seriosos, els votants comencen a otorgar confiança als partits antisistema.
A Catalunya, l'expressió política social és com l'expressió feixisme. La utilitza tanta gent per expressar coses que no són, que quan fa realment referència a allò que és, perd el seu valor.
Això sí, ens estalvia entendre la complexitat del món.
empordaaccio |
dilluns, 6 de novembre de 2006 | 00:10h
OPINIONS (per Claudi Romeu)
Calçasses, o molt pitjor?!
Segons el Pompeu Fabra el qualificatiu de calçasses, correspon a - el marit que es deixa governar per la dona, home excessivament condescendent -. Comparativament s’aplica a persones o actituts transigents o condescendents amb allò que es considera important i just. Prenent com a referència aquest adjectiu popular, podriem dir que els nostres polítics, majoritàriament, són uns calçasses vista la posició que adopten davant les imposicions que l’estat “ejpañol” aplica sobre Catalunya. Es diguin nacionalistes o no, aquests polítics fan l’enze en detriment dels interessos de Catalunya i la resta dels Països Catalans. Dit encara d’altra manera són uns tocasons, uns sòmines i uns badocs. I si no ho són, encara és pitjor, perquè si són conscients de la gravetat que viu el nostre país, i no són capaços de reaccionar convenientment, els qualificatius que se’ls ha de dedicar han de ser molt més durs. En primer lloc per la tolerància que mostren davant les actituts inacceptables dels “ejpañoles”, segonament per la falta de dignitat que suposa aquesta injustificable genuflecció i tercerament i per acabar-ho d’espatllar, amb la trista cantarella amb que es justifiquen com a redemptors dels “ejpañoles”, pretenent reconvertir-los a l’autèntica democràcia i major obertura. Cosa que els “ejpañoles” , ni entenen ni volen entendre i ben segur no entendran mai mentre aquesta “cerrazón” els comporti el benefici de l’apropiació dels Països Catalans al marge del robatori espoliador. Per tant, triplement calçasses o pitjor! Algú em pot explicar amb solvència que hi han de fer els polítics catalans a “ejpaña” quan no són aptes per recuperar o convertir el seu propi país, Catalunya, en una nació normal i lliure? Què fan, oferint-se de mestre tites dels altres i orbs de veure la biga pròpia mentres assenyalen la palla en els ulls dels altres? És simplement una estratègia per distreure al poble i justificar, amb aires de gran volada, la seva manca de coratge fins a la pútrida traidoria? Treballeu adequadament per Catalunya d’un vegada, i no perdeu més temps, irresponsables! Mentre no canvieu la vostra trajectòria, el poble us recriminarà com a calçasses o molt pijor! Col·laboracionistes erràtics i traidors a Catalunya. Clar i català. Volem caminar cap a la plena Sobirania de Catalunya!
Novament hem assistit al que molts anomenen cínicament "la gran festa de la democràcia", quan en realitat volen dir "el gran festí de la partitocràcia"."
empordaaccio |
divendres, 3 de novembre de 2006 | 02:05h
Claudi Romeu ens torna a sorprendre:
OPINIONS (XXXXVIII)
Eleccions 2006, una visió Independentista
De les valoracions sobre les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest 1 de novembre se’n poden fer lectures des de múltiples visions. És per això que el dia després, tots els partits elaboren cuidadosament uns resultats en què tots resulten guanyadors des de la seva òptica particular.
Jo ho faré, pensant en l’objectiu que al meu entendre és el més important i decisori, la Independència i Sobirania com a prioritat d’un país ocupat i per tan privat de llibertat i que se li roba un dels Drets Humans més important com és el dret a la pròpia autodeterminació, per part dels estats espanyol i francès.
Un sol partit, ERC, és l’únic que defensa amb més o menys contundència i coherència, la Independència de Catalunya. Els demés, no contemplen la sobirania i a priori són completament contraris a aquesta opció. Això no és certament així. Acceptar la rotunditat d’aquesta possibilitat és no treure’s la vena dels ulls i fer-ne una lectura esbiaixada a favor de la permanència i submissió a l’estat espanyol.
Veiem-ne però una lectura que té un accent diferent del que està plenament influït i mediatitzat per l’espanyolisme imperant, estretament lligat als interessos de la capital Madrid, encara dominant.
En primer lloc hem de considerar que des de fa 67 anys estem influenciats més directa o indirectament per la darrera i duríssima espanyolització, com a conse-qüència del més infecte terrorisme espanyol de Franco i els seus “compinches”.
En segon lloc, tots els caps i directius de les diferents forces polítiques catalanes, a excepció d’ERC, són clarament detractors de l’independentisme i oculten vergonyantment aquesta opció. La situació político-ambiental general a l’estat espanyol, els afavoreix.
En tercer lloc, cal assenyalar que l’anhel sobiranista creix imparablement a Catalunya i també més enllà, i no tan sols això, sinó que la previsió més sensata, així ho fa preveure en un futur més que previsible.
Quina és doncs l’estimació a que pot conduir una progressió creixent de les situacions descrites?
Sabem que en les entranyes d’una majoria de partits del nostre país, hi ha latent un contingent més o menys important de partidaris independentistes. Això vol dir que existeixen uns valors fidels a aquesta preferència, en un important nombre de partits, com són: CiU, PSC, ICV i no cal dir a ERC. Tot aquest panorama, representa ben segur, en el futur, una molt possible i creixent eclosió d’aquest sentiment nacional alliberador.
Què ha de canviar perquè es confirmi i es consolidi un ambient majoritàriament favorable a la Independència de Catalunya? Primer, que es produeixi el relleu dels responsables i directius dels parits mencionats, o que alguns d’aquests dirigents, sensibles a aquests canvis progressivament evolutius dels electorats, els incorporin com a una opció socialment important i sense la qual poden perdre el contacte amb una realitat notablement vigent.
Què representaria tota aquesta nova perspectiva? Posaria en evidència que els partits que presumiblement podrien liderar aquest nou, i inèdit fins ara espectacle, sumarien una majoria irrefutable com la següent: CiU 48 escons, PSC 37 escons, ERC 21 escons,ICV 12 escons, total 118 escons. El total d’escons del nostre Parlament, és de 135. En el millor dels cassos el percentatge de l’ndependentisme, passaria a representar un 87,40 %. Gens despreciable, al contrari, això representa una majoria abassegadora i indiscutiblement dominant.
Se`m pot acusar de somnia truites? pot ser sí. Jo diré però que és una previsió completament factible i probable a mida que es vagi consolidant una insastisfació que ningú pot negar que s’està produint, i que és manifestament creixent i favorable a la Independència de Catalunya, pal de paller dels Països Catalans. El temps confirmarà i concretarà aquesta possibilitat.
Aquest panorama, al meu entendre s’anirà obrint pas i confirmant al marge dels canvis que es puguin produir en el tauler dels partits, ja que subliminalment el tema de la Independència, està present en la majoria dels quatre partits catalans de més relleu.
Per un altre costat, els dos partits espanyolistes, PP i “ciudadanos” que militen a Catalunya, crec que tenen una incidència tan poc efectiva que a la llarga estan condemnats a la fossilització permanent, com a màxim. Treballem doncs, incansablement, per a l’acceleració de les possibiliats polítiques més provables i alliberadores.
