Report Maresme publica en el segon número de la nova etapa (abans era Mataró Report) un reportatge sobre el fenomen dels blocs a la comarca i la seva capital, Mataró [pdf, de 5 planes]. El company i amic Joan Salicrú [bloc], fins ara redactor en cap del Capgròs i ara cap d'informatius de Mataró Ràdio, em va demanar opinió al respecte, i se'n fa ressò. El reportatge tria tres blocaires de referència, com el periodista Juan Varela [bloc], a la foto; el creador de webs mataroní Mia Font [bloc], i el mataroní José Antonio Ríos [bloc].
Una de les afirmacions meves que recullen Salicrú i Ramon Radó [bloc], autors del reportatge, és que el paper dels dinamitzadors, com el tinent d'alcalde Ramon Bassas [bloc], ha estat clau per convertir la xarxa i les bitàcoles en un mitjà imprescindible de comunicació a la ciutat. Una eina de comunicació més lliure, participativa i democràtica. En el cas de Mataró, una ciutat mitjana del país ben dotada de mitjans de comunicació, els blocs han estat una autèntica revolució. Polítics, periodistes, agents culturals i activistes socials i ciutadans de tota mena s'han llençat a les bitàcoles creant una xarxa virtual ben compacta.
Observo amb una certa preocupació com les últimes hores l'exitació s'ha apoderat de la catosfera política. Els blocs són el reflex de la indignació que el pacte d'esquerres ha provocat entre militants, simpatitzants i electors de CiU, i inclús d'altres partits. És lògic que els blocs expressin aquest sentiment de malestar, que visualitzin la profunda ferida entre sobiranistes i la divisòria que es marca irremediablement entre càrrecs i votants de CiU i d'ERC. Una ferida que invalida qualsevol entesa seriosa entre nacionalistes i independentistes de cara a futures legislatures, si es donessin les circumstàncies. Això serà per a una generació o més.
Em roda això pel cap les últimes hores, i aquest dimecres llegia El tripartit i el seny de CiU, del company Narcís Genís [bloc], que es refereix a l'anotació Serenitat, escrit pel diputat socialista al Congrés per Girona Àlex Sáez [bloc]. En Nisso també esmenta el company, amic i diputat electe de CiU al Parlament per Girona Carles Puigdemont [bloc], de qui diu: "El veig lluny de la serenitat que li demana l'Àlex, només cal llegir el que ha escrit aquests darrers dies en el seu bloc Ja ens prenen per babaus,Catalunya dividida, Cal acceptar la crítica."
Tinc amics a tots els partits, i no voldria perdre'n cap. Comprenc la decepció que senten els càrrecs i votants de CiU. En Carles Puigdemont, alcaldable de Girona, és un dels amics que tinc a la federació nacionalista, i llegint el que escriu aquests dies pateixo. La Montserrat Candini, alcaldable de Calella, el meu poble, també està dolguda, i al seu bloc em remeto. O el regidor de Barcelona Jaume Ciurana [bloc], o l'edil de Mataró Joaquim Fernàndez [bloc], per citar-ne alguns.
Vull pensar que l'opció d'ERC de pactar amb el PSC i ICV-EUiA, tal i com han anat les coses, és el mal menor. Comparteixo part d'això que escriu el company i amic Joan Ventura, Ara va de bo. Però també comparteixo part del que es desprèn a l'article De rendicions, del també company i amic Vicent Partal. I crec que hi toca força també l'economista Ramon Tremosa, avui, amb Generació Montilla. La síntesi, en el meu cas, és un sabor agredolç.
Potser sóc més contradictori que d'altres. Deu ser el resultat de viure en un país que encara no és normal, que no té llibertat plena i que depèn de qui depèn. El doble eix (catalanisme-espanyolisme i esquerra-dreta) té aquests resultats. Les coses no són ni blanques ni negres, hi ha un ampli ventall de grisos. Però els pactes i els resultats electorals no hi entenen, de matisos. Són caixa o faixa.
Em preocupa que l'excitació actual desemboqui en compartaments sectaris, a banda i banda. No m'agrada la gentg que va pel món en clau "amb mi o contra mi".
El company d'El PuntAndreu Mas (foto), exdirector del diari al Barcelonès Nord, acaba d'obrir el seu bloc. La segona anotació [Primera enganxada amb Ciutadans a la UAB] ja ha tingut un notable èxit, quant a comentaris. L'Andreu, badaloní il·lustre, s'afegeix a la cada cop més extensa llista de periodistes d'El Punt amb bitàcola. Encara no puc sospitar quin tipus de bloc farà. No sé si serà polític, periodístic, d'àmbit local o més general, o de to més personal. Pot acabar sent una barreja de tot plegat, però amb la seva ploma segur que es farà llegir.
El fotògraf Miquel Ruiz també disposa de bloc. En Miquel és membre de Fotògrafs per la Pau. És el primer retratista del diari que es fa un espai personal en la virtualitat.
En Toni Dalmau, amb el seu Diari de l'Absurd, un gran bloc que complementa el mític Absurd Diari, va ser dels primers periodistes d'El Punt a posar-s'hi, a la xarxa.
El president del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona i company d'El Punt Narcís Genís també té bloc, així com en Carles Ribera [bloc], el director del setmanari Presència, Miquel Riera [bloc], el persistent Eduard Batlle [bloc], el canyeroJordi Colomer [bloc], i Òscar Pinilla [bloc].
Amb l'Andreu, doncs, ja en som deu, de puntaires blocaires. I n'hi haurà més...
The ERC's wager to pact with the socialists and the green party, thrusting José Montilla into the presidency of the Generalitat, widens a schism between supporters of Catalan sovereignty. Even members of CiU who strongly supported an accord with ERC will have a hard time getting over this one. Now there is a wider gap than ever between partisans of sovereignty and it seems that only time will help heal the damage though a mid-term reconciliation seems unlikely. The strategy of supporters of independence manages to marginalise Artur Mas, putting him in the opposition despite his election victory. The Catalan Parliament could have had a nationalist majority (ERC and CiU have 69 representatives) but Carod-Rovira and Joan Puigcercós preferred to favour a moderately leftist progressive pact. The new government, called the Alliance for national progress, claims their decision will help move beyond a crisis-riddled legislature. They won't have it easy but the situation for CiU, in the opposition with 48 seats, isn't enviable either. The coming weeks will be tough.
Bitllet d'opinió publicat avui al setmanari en anglès Catalonia Today.
El diari conservador La Vanguardia, sempre dòcil i amable amb els governs de torn, ha decidit plantar cara a l'executiu d'esquerres que s'està bastint a l'entorn de José Montilla (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i Joan Saura (ICV-EUiA) i que tot just s'ha presentat aquest dimarts al Parlament de Catalunya. [L'Entesa neix al Parlament] La portada d'ahir (a la imatge) obria amb el titular Zapatero traslada a Montilla su malestar por su actuación. També destacava les cassolades a Barcelona contra el tripartit i una crida a portada de l'editorial sencer: Pacto sin liderazgo (a sota, adjunto el pdf).
Diu l'editorial del rotatiu que dirigeix José Antich per acabar: "Es conocido el respeto de La Vanguardia por las instituciones, incluso en los momentos difíciles; incluso el día en que un insensato tuvo que dimitir de la Generalitat por proponer depuraciones en los medios de comunicación. Desde una rigurosa centralidad, este diario seguirá con la máxima atención el devenir político catalán. Sin concesiones a la demagogia, pero con la severidad que requiere el momento. Por ello, invitamos a todas las instancias de la sociedad civil catalana a adoptar una actitud de rigor cívico y vigilancia. Porque la cuestión es Catalunya: su prosperidad, su solvencia y su prestigio."
El diari del conde Godó assumeix el repte de la vigilància, un cop la seva opció ha fracassat (sociovergència) i després que ERC declinés diumenge pactar amb CiU i fer President Artur Mas (acord nacional). Diumenge, a La Vanguardia Carod havia esdevingut una mena d'estadista triomfador i poseïdor de la clau de la governabilitat que calia festejar. Dimarts, en canvi, l'editorial del mateix diari apunta: "Esquerra, pese a la visible euforia de Carod-Rovira, también es un partido derrotado, después de su ruidosa defenestración del Govern Maragall: ERC también ha perdido el 24% de los votos."
Diumenge, Carod podia fer Mas President. Dimarts, havia fet Montilla President. La Vanguardia s'ha afegit al placatge precoç al govern embrionari de l'Entesa. [Cap dia de gràcia per a l'Entesa Catalana de Progrés]
La Vanguardia ha marcat la diferència en el cobriment informatiu de la campanya electoral. Hi té molt a veure la sèrie d'entrevistes que José Antich va encarregar a l'economista Xavier Sala-i-Martín. Una sèrie molt polèmica i molt seguida pels lectors. La primera entrevista de l'economista vinculat a la Fundació Catalunya Oberta i proper a CiU amb el candidat socialista va provocar el màxim interès, per la duresa de la conversa entre tots dos. De fet, Montilla es va aixecar al cap d'un quart d'hora de començar el dinar-entrevista, que va ser accidentat.
Aquella entrevista va ser un cop dur per a l'equip de campanya del candidat del PSC. D'altres van tenir millor sort.[Carod supera l'examen de Sala-i-Martín] Des d'aleshores, la relació entre Montilla i el diari es va enterbolir, i aquest dimarts l'editorial acaba de certificar la seva declaració oberta de guerra. El virtual President Montilla, doncs, comença amb un handicap mediàtic.
Cap de les enquestes dels mitjans digitals catalans afavoreix el pacte de govern que han presentat les tres forces d'esquerres [L'Entesa neix al Parlament]. L'Avui publicava ahir una enquesta en què un 77% dels lectors es mostrava "gens" content amb l'acord PSC-ERC-ICV-EUiA. L'enquesta d'El Periódico situa el malestar amb el nou govern d'esquerres en el 68%. L'enquesta de Vilaweb també apunta a una valoració negativa (61%) del nou Govern. A La Vanguardia ascendeix fins al 70% la insatisfacció amb la reedició del tripartit.
A e-notícies, el 65% dels lectors considera que el nou tripartit "espanyolitza" Catalunya. L'enquesta del Racó Català és demolidora: un 45% creu que el pacte és "nefast, un desastre". L'únic mitjà digital que ofereix una consulta favorable a l'Entesa Nacional pel Progrés és Tribuna Catalana, amb aquesta enquesta. Però amb només un 50% de partidaris de l'aposta d'ERC pel PSC i ICV-EUiA. Molt ajustat.
El malestar està guanyant posicions a Internet, enfront dels partidaris de l'acord d'esquerres. Uns mantenen el ritme de la campanya, mentre que els altres han preferit descansar o dedicar-se a les negociacions per formar govern i establir les bases programàtiques. Sigui com sigui, els blocs de CiU treuen fum [Reacció de la bloquesfera nacionalista]. Inclús amb l'aparició d'un nou web amb un manifest de suport a Artur Mas. Cassolada virtual.
L'únic partit dels tres que promou el govern amb José Montilla [web electoral abandonada], Josep-Lluís Carod-Rovira [bloc abandonat] i Joan Saura [web] al capdavant que ha intentat difondre argumentari favorable al pacte és Esquerra.
Les raons dels independentistes per al Govern d'Entesa Nacional de Progrés en aquest pdf, d'una única plana.
La sobirania popular resideix al Parlament de Catalunya. La majoria absoluta que conformen els 70 diputats dels partits d'esquerres (PSC, ERC i ICV-EUiA) han visualitzat aquest migdia el naixement del Govern d'Entesa Nacional pel Progrés. El Palau del Parlament és l'escenari que pretén passar pàgina a la foto al Saló del Tinell de fa tres anys. Diputats barrejats, fent pinya al voltant dels tres homes forts del nou govern: José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura.
Menys ritual que el Tinell, menys il·lusió també. La maduresa de tres anys accidentats aporten un punt de contenció, d'autocrítica si voleu. Però també és cert que el llistó és més alt. Montilla s'ho haurà de guanyar a pols. No ho té fàcil. Començant pels seus, d'aquí i d'allà, que no ho veuen clar. Serà un govern "que no estarà sotmès a tutel·les de partit ni a ingerències externes", ha dit el virtual President Montilla [pdf del discurs].
El segon president socialista des de la restauració democràtica pretén evitar els errors del tripartit. "No tot va ser positiu durant la darrera legislatura, però a la vida l'important no és no equivocar-se, sinó aprendre dels errors, i crec que puc afirmar amb rotunditat que aplicarem el millor d'allò que hem après i que no repetirem errors que haguem pogut cometre."
Durarà això? Era la pregunta que es formulaven els periodistes a l'espera del muntatge escenogràfic al Parlament. N'hi ha que diuen que sí, per la lliçó apresa i perquè no hi seran pel mig ni Pasqual Maragall ni la reforma estatutària. N'hi ha de més pessimistes, perquè Montilla [web abandonada] no entra ni amb calçador i perquè la suma de tres no sempre és sinònim de govern fort i estable. A la història recent es remeten.
Sigui com sigui, les forces d'esquerres revaliden la continuïtat al capdavant de les principals institucions del país. ERC torna al Govern i mantindrà la Presidència del Parlament per a Ernest Benach [bloc de campanya]. El retorn de Carod [web abandonada] per la porta gran. Curiosament ha fet President a aquell que va contribuir a expulsar-lo del Govern la passada legislatura. Aquest migdia, però, Carod estava molt content. A diferència de Montilla, la seva intervenció no estava escrita. A diferència de Montilla, el seu parlament -amb referències a l'Assemblea de Catalunya i estenent la mà a la resta de forces per evitar "el ressentiment, la revenja i la rancúnia"- s'ha fet escoltar més. "No fallarem", ha promès el líder republicà, després de citar Joan Fuster: "Hi ha milions de ciutadans jacobins per civilitzar."
Joan Saura [web] ha estat el primer a parlar, per anunciar que aquest govern no serà cap parèntesi. Hi ha esquerres per temps al poder, ha vingut a dir. "Serà un govern sòlid i estable, no en tinguin cap dubte", s'ha atrevit a afirmar. Si precisament algun comentari circulava, era el dels dubtes. Però dubtar deu ser saludable, és clar. Saura ha tingut un record per Antoni Gutiérrez Díaz, en Guti.
Austeritat. Imatge d'unitat i to institucional. Una certa prudència. Voluntat d'esmenar els errors del Tinell. Això apunto de la posada de llarg de l'Entesa Nacional pel Progrés, de fa poca estona al Parlament de Catalunya.
Mentre a Barcelona les forces d'esquerres negociaven a corre-cuita la formació del primer govern postmaragallista per convertir el socialista José Montilla en President de la Generalitat i mentre el candidat més votat l'1-N, el nacionalista Artur Mas, acusava republicans i socialistes de desvirtuar la qualitat democràtica i enganyar l'electorat català, l'encara President de Catalunya, Pasqual Maragall, protagonitzava al Senegal unes imatges per a la història. Un Maragall sudorós i amb un barret de turista que feia molt de riure apareixia a la televisió pública catalana escenificant un intent de ball africà que m'ha recordat la vicepresidenta espanyola Fernández de la Vega i no em pregunteu per què.
Mentre el país vivia pendent dels polítics que negociaven el proper Govern, mentre Josep Piqué (PP) en deia pestes del pacte i mentre el cap de l'oposició de CiU (que tanca files amb David Madí), escortat per un Josep Antoni Duran molt seriós i indignat, compareixia en to greu per criminalitzar l'acord PSC-ERC-ICV-EUiA, el President de la Generalitat feia l'indi al Senegal [mireu el vídeo] i feia de pitonisso. L'última entrega del tripartit? O la primera de l'Entesa Nacional pel Progrés?
José Montilla presenta aquest migdia al Parlament de Catalunya l'Entesa Nacional pel Progrés, que és el nom amb el qual les forces d'esquerres pretenen passar pàgina al tripartit, de cuyo nombre no quiero acordarme. Montilla es farà la foto amb els diputats (70 en total, inclòs ell) que donaran suport al nou executiu català. Ho farà sense gaudir dels famosos cent dies de gràcia de què disposen la majoria de governs.
Montilla, l'estabilitzador postmaragallista, hereta un tripartit en ruïnes (bipartit en la fase més agònica) i la reedició de l'acord d'esquerres pretesament estable arrenca amb una cassolada i xiulada de protesta davant la seu d'ERC i alguna que altra pintada de "Botiflers" contra els independentistes, i senyeres amb crespó negre. Montilla no tindrà ni cent ni cinquanta ni un dia de gràcia. Ja es veu. Passa-ho.
Al Parlament els negociadors socialistes, independentistes i ecosocialistes enllestien el programa, les bases i l'organigrama de l'Entesa que presidirà l'exministre Montilla. Ball de noms amunt i avall. ICV ja s'havia avançat al migdia, dient que el seu líder Joan Sauradesplaçarà la socialista Montserrat Tura com a titular d'Interior, és a dir, responsable de la seguretat ciutadana i dels Mossos d'Esquadra. Un desmarcament en l'anunci dels nous consellers que feia recordar allò de fa tres anys.
Des de Madrid, el PSOE i el PP es manifestaven. Els de Ferraz per expressar el seu "respecte" al pacte de govern. Quin remei. Els fets consumats tenen això. El tripartit exprés aprofitava el viatge oficial de Zapatero a Montevideo i canalitzava les tensions internes que es viuen al carrer Nicaragua. Els de Génova, en canvi, posaven el crit al cel condemnant el govern, ahir encara embrionari, i acusaven ZP d'afavorir l'independentisme i la ruptura d'Espanya. Perales (PSOE) i Acebes (PP) en concert. Una música que no per repetida deixa de ser molesta. L'expresident espanyol Felipe Gonzáleztambé entona aquesta música.
L'executiva d'ERC d'aquest dilluns ha aprovat l'acord de la comissió negociadora, encara inacabat al matí quan es duïa a votació, amb un únic vot contrari, d'un president regional partidari de la continuïtat dels independentistes a l'oposició. No pas del pacte amb CiU, sinó de romandre als bancs de l'oposició. El suport de l'executiva d'Esquerra passarà l'autèntic examen aquest cap de setmana, quan se celebrarà el Consell Nacional. No hi haurà assemblees de militants a l'estil del referèndum de l'Estatut. Recordeu aquelles assemblees tant critacades per la resta de partits? Doncs, ara no n'hi haurà.
Em fa la impressió (i potser m'equivoco) que cada pintada, cada crespó negre i cada sms proclamant "Mas, President!" contribuirà a la cohesió interna dels republicans, que tenen una base municipal clarament partidària del pacte d'esquerres. Una altra cosa és l'electorat, entre el qual segurament hi ha votants decebuts. Però fos quina fos la tria postelectoral del tàndem Carod-Puigcercós hi hauria hagut sarau. Tenir la clau i decidir el govern té aquests riscos.
La ciutadania té una excel·lent oportunitat de castigar ERC. En pocs mesos. La propera primavera hi haurà eleccions municipals. Potser Jordi Portabella, Xavier Sàez [bloc], Sergi de los Ríos o Cristina Alsina acaben pagant els plats trencats d'aquests quatre dies d'infart en els comicis municipals a les ciutats de Barcelona, Lleida, Tarragona o Girona, respectivament. Ja es veurà. Fins a quin punt l'exitació d'aquestes últimes hores és de votants propis dolguts per l'aposta renovada de la direcció d'Esquerra o fins a quin punt responen a un soroll induït des de fora, des del bàndol perdedor en els pactes i guanyador a les urnes.
La fractura entre CiU i ERC és avui greu i profunda. Els ponts entre sobiranistes no existien. S'ha vist aquest cap de setmana. No s'ha articulat cap moviment seriós per lobby per tombar les negociacions en favor del pacte anomenat nacional. Les floretes de la premsa de diumenge a Carod quedaven fora de lloc. Massa tard, quan qui t'elogia és aquell que t'ha vilipendiat. Ara, entre sobiranistes d'un i altre bàndol, hi ha un camp de mines d'aquells que anys i anys després de la batalla segueixen explotant.
Em comentava aquest dilluns a la tarda un company que a CiU les cares són de pomes molt agres. I que hi ha contestació interna a la campanya de Madí. [En aquest bloc, la campanya a Eleccions 2006] Però de portes enfora no s'ha projectat cap autocrítica. Em comentava també, aquest company, que la reedició del govern d'esquerres trenca qualsevol acord futur entre CiU i ERC per a una generació. El mateix que entre CiU i el PP, que les relacions són irreconciliables i les anades a la notaria (merescudes, però inoportunes) no s'obliden fàcilment. En definitiva, que si CiU no es pot entendre a curt termini amb els conservadors espanyols ni tampoc amb els independentistes catalans, l'única opció que li quedarà en el futur en cas de necessitar pactes postelectorals seria amb el PSC i acabem de veure les carbasses de Montilla a l'oferta sociovergent. El panorama és dur, per a CiU.
