El XII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, patrocinat per la Universitat de València, va estar lliurat ahir a Alzira a Fernando Ballesteros per l’assaig Gramàtiques extraterrestres que parla de la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre i del tipus de comunicació que utilitzarem quan contactem amb ells.

El Museu de Geologia i el departament de Geologia de la Universitat de València organitzen el dijous 9 i divendres 10 de novembre un cicle de conferències sobre el planeta Mart. S'hi parlara de l'exploració duta a terme per la ESA, dels canvis climàtics i de l'evolució geològica que ha passat el nostre veí planetari i de la possibilitat de trobar vida al planeta roig. Agustín Chicarro, Francisco Anguita, Carlos Fernández, Ricardo Amils i el nostre company blocaire, Juli Peretó, són els conferenciants invitats.

Aquest mes de novembre serà un mes ben pobre per a l’observació planetària. Cap planeta brillant no podrà veure’s en la primera part de la nit, després de la posta de Sol. Només a partir de les dotze veurem Saturn entre la zona est i sud del cel.

Circumstàncies familiars m’han portat a la Farga de l’Hospitalet per visitar el Saló del Manga el passat dissabte 28 d’octubre. El que no esperava era veure el que vaig trobar.

Ahir, es va concedir el premi Nobel de Física a George F. Smoot i a John C. Mather, per la seua contribució a l'estudi de la radiació còsmica de fons de l'Univers i pel descobriment que aquesta radiació no és exactament igual en totes direccions.

La constel·lació del Dofí (Delphinus) és una de les més menudes del firmament. Situada entre les constel·lacions del Cigne i de l’Àguila, té també una història lligada a la mitologia. Representa un dofí saltant, possiblement el que envià Posidó, el deu del mar, perquè li portàs la seua núvia Anfitrite amb qui s’havia de casar. Les seues estrelles principals, Alfa i Beta Delphini, són bastant dèbils i tenen uns noms molt estranys, Sualocin i Rotanev, que corresponen al nom i cognom a l’inrevés de l’astrònom de Palerm, Nicolaus Venator. Com veieu, als astrònoms també els agrada jugar, de tant en tant.

El nou cos transneptunià 2003UB313 descobert més enllà de Plutó ja ha rebut nom. El cos popularment conegut per Xena es dirà a partir d’ara Eris. L’elecció d’aquest nom no és improvisat.

Els que pensaven que l’assumpte de la degradació de Plutó havia acabat s’han equivocat.  Estan començant a sortir a la xarxa un munt d’iniciatives per a reivindicar el bon nom i l’honor de Plutó. Quasi totes, però, vénen dels Estats Units. Hauran d’esperar, però, almenys 3 anys, fins a la pròxima reunió de la Unió Astronòmica Internacional (IAU)  per decidir alguna cosa. La cosa promet ser divertida.

No hi ha res que dure per sempre. Plutó ha deixat de ser considerat un planeta del Sistema Solar. Aquesta decisió que a alguns els pot semblar arbitrària té, tanmateix, unes profundes raons.

Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Els planetes Venus i Saturn es veuran a la matinada, cap a l'est, poc abans de l'eixida del Sol. I Plutó ha deixat de ser un planeta...