El present amb les seves realitats no augura cap horitzó nacional per Catalunya. La reculada de les expectatives de reconstrucció nacional, amb els pactes d'ERC fent president a un castellà i superant amb escreix els despropòsits dels pactes regionalistes de CIU, ens  esta portant i una situació molt pitjor que la de finals del franquisme.

Tenim molta més llibertat, però ja no tenim ganes d'aconseguir la llibertat nacional de Catalunya. Això ja no és prioritari en cap formació política de les actuals. Que lluny de lluitar per Catalunya han acabat lluitant per el poder dins l'organització política de l'Estat Espanyol, renegant dels principals principis morals de la política. I provocant que l'única formació política que creix en nombre de vots és el partit abstencionista.

Ara només és percep  aquest esperit de lluita per la reconstrucció nacional de Catalunya en un lloc....

A la manifestació de Girona el poble ha tornat a expressar el rebuig a la línia de molt alta tensió. Les plataformes opositores i els municipis contraris dels dos costats de la frontera continuen la històrica lluita conjunta.

Cal destacar algunes absències de nous polítics professionals, però d'altres han continuat al peu del canó independentment de sigles polítiques. Gràcies als polítics d'ICV, ERC i CIU presents a l'acte. I als absents, que reflexionin. 

Sentin el discurs del nou Sr. Carod, em recordava l'època en que el Sr. Pujol parlava del mateix i amb paraules molt semblants. Encara que les circumstàncies son molt diferents. D'això fa uns quants anys. Avanç dels pactes del Magestic per referència dels més joves.

Un error d'estratègia?, o no. Però la realitat social que hi havia darrera  del discurs de Pujol i la que hi ha ara darrera del de Carod es molt diferent per no parlar del suport social. I el resultat de tot això per ERC pot ser.....

El nou teatre de la política catalana obre les portes i aviat s'aixecarà el teló. De moment poques cues a taquilla, l'obra ja porta molts anys en cartell i l'interès del públic cada cop és més escàs.

Tot i els canvis introduïts en les darrers muntatges, aquests no semblen haver seduït al gran públic. Encara que els nous actors tenen molta experiència, en els papers assignats  no .....

Seguint el procés de reflexió i per no acabar estimbar-nos en algun single del Mont, preferim acabar amb la reflexió racional i entrar en el surrealisme nacional de la Catalunya del segle XXI.

L'última oportunitat s'ha perdut. La reculada dels plantejaments nacionals d'ERC  a les mateixes posicions que  fa 25 o 30  anys tenia el nacionalisme conservador, d'on sortí CIU, es un fet si atenem el nou discurs nacional que ara fa ERC i els arguments utilitzats per justificar el pacte Tripartit i no el pacte nacional.

Una darrera reflexió als defensors del pacte no nacional.....

Aquest diumenge a Girona es farà una concentració dels col.lectius i municipis contraris a la MAT. Col.lectius i municipis dels dos costats de la frontera que manifestaran el seu rebuig a aquesta infraestructura. Des de el Mont tenen el nostre suport com sempre.

El govern d'Entesa suposem que enterrara definitivament el projecte, que no es més que un bell pacte entre l ' Estat Espanyol i el Francès per portar energia des de centre Europa fins el Nord d'Àfrica.

Si els rumors es confirmen...

Al Mont continuem reflexionant sobre el futur nacional que pot tenir Catalunya després de que les formacions polítiques nacionalistes i ara les sobiranistes també, utilitzin el poder només en benefici propi i no del país.  ERC ha estat insistentment criticant el paper de CIU i ara, quant te l'oportunitat histórica de portar al nacionalisme moderat de CIU a posicions més sobiranistes prefereix fer el mateix que va fer CIU durant els últims 23 anys. Pactar amb el nacionalisme Espanyol en lloc d'enfrontar-se a ell.

Enfrontar-se a Espanya no vol dir entrar en conflicte. Vol dir fer-se respectar, dir les coses pel seu nom i defensar-les amb convicció i coratge.

Amb aquest panorama, val la pena la lluita  per Catalunya?.

A que està jugant la classe política nacionalista i sobiranista, a continuar amb el mateix status quo durant 25 anys més, per continuar vivint dels somnis nacionals ?

Realment pensen en el futur nacional de Catalunya, o més aviat el seu horitzó polític son les properes eleccions.?

La depre es cada cop.....

Es impossible meditar i reflexionar raonadament per intentar cercar un horitzó clar. I més, quant veus que un canvi de nom sembla que te que servir per amagar la realitat i vendre com a nou, allò que ja està usat i a més espatllat, en lloc de reparar-lo.

Tanta originalitat només fa que confirmar el temor que no tardarem a prendre mal. Els senyors del sistema volen continuar jugant amb les mateixes regles de joc de sempre.

Doncs bé...

Començat el procés de recés i reflexió  aïllats i protegits per el Mont,  comencen a sortir les primeres preguntes.

-Realment Catalunya pot esdevenir un Estat independent, atenent la composició i situació social de Catalunya i també la situació política del nostre entorn. ( Espanya, Europa, Unió Europea...) ?

- Realment el nostres polítics estarien disposats, arribat el cas,  a fer sacrificis personals en favor del reconeixement nacional del nostre País ?

- Tenim la classe política que ens mereixem, doncs es un reflex de la nostra societat.?

- Serà veritat que no es veritat, que l'home es l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra.?

Bé de moment....

Dalt del Mont comencem el recés i la meditació, la surrealista realitat nacional de Catalunya ens obliga a meditar i aclarir la ment. Masses preguntes i raonaments  ens fan arribar a conclusions que no ens agraden gens.

Com tampoc ens agrada el descrèdit i manca de tot respecta i credibilitat que s'ha guanyat la classe política Catalana.

Havent arribat al quasi convenciment que això de una Catalunya plena i sobirana ja forma part del passat,  mirem esparverats que no tenim futur.

De moment contemplarem la Plana Empordanesa  i el Canigó intentant retrobar com el poeta, l'esperit de Catalunya.

Un esperit...