Fer o no fer. Actuar o no actuar. Parlar o callar. Viure o morir. Estimar o no estimar. Comprar o no comprar. Pujar o baixar. Menjar o no menjar. Triomfar o fracassar. Triar entre ser o no ser. Triar. Aquesta és la qüestió.
norge |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 17:11h
L'únic lloc d'un avió al qual un operador de handling té accés és la panxa del monstre; la bodega. És el lloc on van les maletes, els paquets, els animals, els productes perillosos i les mercaderies. És el lloc, també, on un operari passa moltes estones dormint, xerrant o jugant a bitlles.
norge |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 00:43h
Avui mateix he rebut un correu electrònic força curiós d'un conciutadà meu blocaire, en Borinotus de Temps d'incertesa (com tots), que m'ha sorprès i m'ha engrescat molt. M'animava a seguir aquest joc proposat per un altre blocaire, el del bloc Botxí.
If the night turned cold and the stars looked down, and you hug yourself on the cold cold ground. You wake the morning in a stranger's coat. No-one would you see. You ask yourself Who'd watch for me? My only friend, who could it be? It's hard to say it. I hate to say it. But it's probably me. It's probably me - Sting
Ja és aquí, ja és l'hora de votar. Jo he seguit, com sempre, les campanyes electorals, per tal d'aprendre una mica més dels aparells electorals dels partits i les seves tàctiques. I és que a mi això de la publicitat i la propaganda em posa molt, la veritat. M'encanten els períodes d'eleccions, què voleu?!
S'acosten eleccions, i entre polítics i fantasmes (i els híbrids), a mi em fa por sortir de casa. Tots es fan notar i no volen passar desapercebuts. Uns encadenats i els altres lligats de mans i peus a maletes plenes de bitllets. Uns amb boles i els altres boleros.
A l'Aeroport, mentres treballava, em vaig aficionar a llegir sempre que podia uns quants diaris de l'estat espanyol. Se'n podien trobar la majoria, i sense gastar ni un cèntim. Ara bé, tot tenia el seu preu. Ni un de sòl en català. O potser un, però molt de tant en tant.
Com diu Victor Alexandre en el seu darrer llibre, La paraula contra el mur, els catalans hem intentat explicar-nos una vegada i una altre als espanyols, obtenint sempre el mateix resultat. És a dir, cerrazón, rès. Les nostres paraules s'estavellen sempre contra el mur d'un nacionalisme espanyol que se'ns vol fer creure que no existeix.
Una cosa que diu molt de països però que també es pot atribuïr a empreses són aquells que manen. A la Iberia del Prat, i segur que a la resta també, això és un botó tan gran com el cinísme de molts polítics.
norge |
divendres, 22 de setembre de 2006 | 17:48h
No sé massa com va anar, però el dimarts per la nit, mirant enrera, m'en adonava que en dues setmanes havia vist 4 pel·licules que parlaven d'Irlanda, i 3 d'elles en les darreres 48 hores. I com que a part d'això hi ha altres coses... Jo no sé vosaltres, però a mi això em comença a semblar un joc de pistes.
You made me the thief of your heart - Sinead O'Connor