Un dels millors invents que mai s'han posat a la pràctica per normalitzar l'ús social del català son les parelles lingüístiques. Les parelles estan formades per un catalanoparlant i un nouvingut o resident no catalanoparlant. Des de la posada en pràctica de l'experiència cada any el número de persones emparellades no ha parat de créixer. La parella més recent: Carod-Montilla.

En les darreres eleccions municipals es va presentar a Reus la Coordinadora Reusenca Independent, CORI (abreviació local del nom de la patrona de la ciutat; Misericòrdia). La candidatura volia fer un toc d'atenció a la classe política local i pescar algun vot entre l'abstenció. Si  fa o no fa com els  C's. Però sense demagògies.

I és veritat que som com som. Els uns i els altres. Ara fa 9 mesos era el senyor Artur Mas i CIU qui eren titllats de botiflers després de retallar l'Estatut pactant amb en ZP. Avui som Esquerra els titllats de botiflers per l'aposta per una entesa nacional i de progrés. Quant botifler!

Alguns ja s’estan estirant els cabells. Altres, asseguren un exili ràpid cap a Andorra. I n’hi ha que resen per la mort anunciada de les essències nacionals. I és que sí. O això diuen les últimes notícies. El proper president de la Generalitat, José Montilla, és espanyol.

L'abstenció ha tornat a guanyar de forma clara i contundent. I ara toca lamentar-se'n, posar bona cara i relativitzar-la i... fins la propera vegada perquè si t'he vist no ho recordo. Però l'abstenció no és un ens abstracte. L'abstenció no és un fenomen para-normal. L'abstenció té nom i cognoms, i responsables. I aquests són els partits. Tots. Des de CIU (el més votat) a Izquierda Republicana (el menys votat). És un toc d'atenció personalitzat. Alimentat, això sí, per una gran dosi de frivolitat dels mitjans de comunicació.

El poble de Catalunya ha parlat. Votant o abstenint-se però ha parlat. Esquerra hem fet un bon resultat que ens consolida en la tendència de creixement iniciada al 1984. Perquè després d'haver-les sentit de totes mides i colors ja tenim els resultats a les mans; Esquerra es troba al replà de l'escala. Concretament, al replà del segon pis. I pujant!

S'ha acabat la campanya. És l'hora de cridar a la reflexió i a la participació. És l'hora de fer memòria i valorar tot el que s'ha dit i fet per votar amb la necessària responsabilitat que tots i totes tenim en la governabilitat i el futur del nostre poble. I us aconsello que hi poseu el cap. Però també cal posar-hi el cor. 

Aquest dissabte va tenir lloc al Pavelló Olímpic Municipal de Reus l'acte-festa final de campanya al Camp de Tarragona amb l'assistència de més de 1.200 persones que van omplir el recinte per goig propi i sorpresa aliena. Una injecció d'energia i força renovada amb un primer objectiu a la vista; el 4t diputat per Tarragona.

Qui ha dit que les coses seran fàcils per a Esquerra? Ningú. Ens embrutarem els peus de fang i ens sortiran durícies a les mans perquè som incòmodes. Perquè tenim un projecte polític incòmode. I ens posaran tots els pals  a les rodes possibles. I disposen de mitjans econòmics, polítics i mediàtics per fer-ho. No hi tinc res a dir perquè cadascú defensa els seus colors i vol xutar a porteria per fer gol. Però si us plau; no siguem tan innocents per creure'ns les seves pel·lícules.

Totes les enquestes pronostiquen el tercer lloc en la cursa presidencial per a Josep-Lluís Carod-Rovira i Esquerra. És el tercer en discòrdia. El tercer home. I escoltades les declaracions d'uns i altres s'anticipa una política d'aliances i pactes complicada on s'entreveu que molts s'hauran d'empassar tot allò que han dit, repetit i sentenciat en aquesta campanya tan passional com complicada i oberta. Però hi ha una solució: Carod President.