No té en compte l'impacte ambiental.

El més barat és el carbó, que és el que té més impacte ambiental (tant per CO₂ com per contaminants de molt més impacte directe). Com que tenim reserves provades de carbó per a 4 segles, és l'esperança energètica actual. La Xina està construint una gran central de carbó cada setmana. La captura de CO₂, la gran esperança ambiental, representaria un encariment del kilowatt/hora, actualment, del 40% per a les tèrmiques de carbó (6-9 centaus de dòlar). Sobrecost que hauríem de pagar els consumidors.

Les de gas produeixen molt menys CO₂ (menys de la meitat per unitat energètica) que les de carbó, però en continuen produint, i el preu del gas és variable i s'està encarint com a resultat de la demanda.

Ressalta la bona posició de l'eòlica, amb un impacte ambiental molt baix, tot i que no serveix com a base energètica (molt variable), sinó com a complementària. La solar, amb un impacte ambiental més baix, resulta excessivament cara, de moment, però és d'esperar que el preu vagi baixant progressivament. S'estan fent progressos en recerca que poden fer que aquesta sigui una solució energètica principal en els propers anys. Google, per exemple, omplirà la seva seu central de panells fotovoltaics properament.

La nuclear és una bona opció ambiental (impacte localitzat) i econòmica, tot i que se'n discuteix que el preu reflecteixi el cost real. La hidroelèctrica, considerada neta, té un impacte ambiental superior a la nuclear (retenció de sediments, erosió costanera i deltaica, inestabilització de pendents, augment de la sismicitat, generació de CO₂ i metà, variació dels nivells freàtics, perill d'accidents molt greus). L'actual generació de centrals nuclears impediria un accident tipus Txernòbil, però també hi ha el tema de la proliferació armamentística nuclear. El confinament geològic segur dels residus és un problema que té solució.

Després hi ha el tema d'intentar normalitzar econòmicament per l'impacte ambiental de cadascuna. El seu cost econòmic aniria des de l'obligació d'aplicar mesures correctores concretes (cost conegut) fins a costos arbitraris (impostos, mercat d'emissions de Kioto i altres). En tot cas, això implicaria (implicarà) pagar sempre més, mai menys. Tanmateix és un opció limitada (200 anys), per l'urani disponible actualment i el que es calcula que se'n podrà obtenir.

Tot plegat, un tema apassionant.

Investigación y Ciencia és l'edició espanyola de la revista Scientific American. Divulgació científica feta per científics, la qual cosa fa que a vegades no sigui estrictament divulgació, sinó quelcom una mica més dur. L'edició espanyola està feta a Barcelona.

Amb motiu del 30 aniversari de la revista, el número d'aquest mes (novembre 2006, nº 362) és un especial dedicat a l'energia. Sobre l'energia hi ha un gran debat actualment, si més no en l'àmbit internacional.

En l'especial, imprescindible per a aquelles persones interessades pel tema, es tracten les energies renovables, l'opció nuclear, l'estalvi i l'eficiència energètica, el ressorgiment del carbó, un interessantíssim (per realista i assumible) pla per estabilitzar les emissions de carboni, l'hidrogen, el bioetanol i un pla B per a la generació d'energia.

Una visió racional i rigurosa que defuig de visions apocalíptiques. Com que és una revista americana, se centra en els EUA, però el tema és universal. La trobareu als quioscos per 6 EUR.

Relacionat amb això, també es pot trobar als quioscos el Temas 45 Cambio climático. Els Temas són els especials temàtics trimestrals de l'Investigación y Ciencia.

Aquest dijous i divendres els mitjans de comunicació tant locals com nacionals s'han fet un ampli ressó sobre la proposta de modificacions a l'ordenança de circulació de vianants i de vehicles de Barcelona. El bloc temàtic Bici-Vici n'ha fet un recull de premsa en dos apunts (primer i segon).

Ara s'obre un període d'al·legacions públiques. El problema és que som diverses persones les que hem estat incapaces de trobar el redactat de la proposta. Com podem fer al·legacions si no podem disposar del document de treball? És això la transparència democràtica? Som a l'any 2006, no al segle XX. I això vol dir que les institucions públiques han de publicar les coses com a mínim a Internet.

El més semblant a la modificació de l'ordença que he trobat és això, en l'apartat de dossiers de premsa del web de l'Ajuntament de Barcelona:

Modificacions a L'Ordenança de Circulació de Vianants i de Vehicles : Bicicletes [PDF, 45 kB]

Tot plegat ha mostrat que el tema és important. Els diaris ho han tret en portada durant dos dies, n'han fet editorials, etc. Ara només falta que tinguem responsables polítics i gestors públics a l'alçada de l'assumpte. Portabella dimi...

Al bloc aniré comentat la meva opinió sobre els diversos aspectes de la nova ordenança.

A la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona sobre la bicicleta (que només es pot visualitzar correctament amb Internet Explorer) trobo aquest interessant document:

Pla Estratègic de la bicicleta a Barcelona [PDF, 10.5 MB]

Un document de 230 pàgines amb dades molt interessants, datat en febrer del 2006. Tanmateix, jo sóc un d'aquests ciutadants cansat ja de tant informe, tant estudi, tanta propaganda, tanta foto i tanta roda de premsa que costen una pasta pública per a no res. Que està molt bé, però tot això forma part de les paraules. Ja se n'han dit moltes, i fa temps que calen menys paraules i més fets.

Google anuncia un acord amb l'empresa Samsung per a què els seus mòbils Helio Drift (que tenen GPS) incorporin de sèrie el Google Maps per mòbils (als EUA suposo).

Els mòbils amb GPS és l'evolució lògica d'aquest dispositiu i mostrarà el potencial del nou mercat de dades georeferenciades per al gran públic. Un gran mercat completament verge i que inclou a tothom (una persona, un mòbil). A més, els mòbils GPS posaran en perill els endarrerits tecnològicament i caríssims GPS de marques com Magellan o Garmin. Emdarrerits perquè realment els menús estan a anys llum dels ordinadors de butxaca, o les conexions estan bastant endarrerides (fa poc que comencen a incorporar l'USB!).

Google anuncia que a través del servei oferirà l'estat del trànsit, planificador de rutes, imatges satèl·lits... vaja, el que ja veiem amb el Google Earth/Maps.

[Més informació]

Segons informa la Plataforma per la Llengua en el seu darrer butlletí, la corporació finlandesa Nokia començarà a incorporar el català als menús dels mòbils i als missatges SMS. Caldria saber si això dels missatges vol dir que incorporarà un diccionari predictiu de català, aspecte més important que el català als menús.

Començaran amb un model el 2006, i durant el 2007 se seguirà un full de ruta per ampliar-ne l'oferta. Fins ara no havia mirat mai els models Nokia per no tenir el català. Fins ara només mirava Siemens, ja que incorporava tant els menús com el diccionari predictiu. Tanmateix, d'ençà la venda de Siemens de la seva filial de mòbils a BenQ, el català em sembla que ha desaparegut completament. O sóc incapaç de trobar-ne informació.

Que ningú no gosi pintar, ni escriure a les tàpies o parets dels carrers o camins, i que tot el que tingui pintades en les seves parets o tàpies les faci treure.

(queda prohibit) de nits cantar ni cridar o fer cridar dins de la dita ciutat, a la porta o prop de la porta de l'habitació o posada d'algun o d'alguna dona paraules difamatòries o de vituperis.

Això ho deia una ordenança municipal barcelonina... del 1302!. Les prostitutes són marginades de la societat, però no es prohibeix la seva activitat perquè es consideren necessàries.

Acabo de veure un reportatge del Telenotícies de TVE3 que m'ha deixat perplex. Tractava sobre el documental Catalunya Negra de Gilbert-Ndunga, que mira d'explicar la relació entre els negres africans nouvinguts i els catalans blancs nadius.

Han sortit diversos catalans blancs nadius parlant en espanyol amb fort accent català. Lo primero que tienen que hacer es aprender el idioma del país, reblava un. I després han sortit diversos negres (primera i segona generació), inclòs el director, parlant tots ells en català. Qui ha d'aprendre què?

És a dir, catalans parlant en espanyol i africans parlant en català.

Estic perplex.

Crec que seria molt interessant aplegar el coneixement dels ciclistes urbans dels Països Catalans i fer-ne un mapa que pugui ser distribuït lliurement. Aquesta informació està molt fraccionada (cada ajuntament publica el seu mapa) i rarament respon a la realitat (els mapes són elements propagandístics).

En els nostres desplaçaments diaris sabem si hi ha carrils bicis, com estan, els aparcaments, els problemes que hi ha sistemàticament, etc. Per tant, el que proposo és que entre tots anem fent un mapa lliure. Passo a comentar les meves idees inicials, del tot discutibles.

Fer un mapa d'infrastructures ciclistes dels Països Catalans que puguin ser utilitzades per qualsevol tipus de bicicleta (carretera, muntanya, urbana, etc) i com un mitjà de transport. Basat en la nostra experiència de circulació. S'hi inclourien carrils bici, aparcaments i qualsevol altra infrastructura ciclista específica. Quedarien excloses, en principi, qualsevol infrastructura que tot i poder ser utilitzada per les bicis, no en sigui específica. Com per exemple, les zones 30.

També quedarien exclosos els camins no asfaltats (pistes forestals) ja que no permeten la circulació amb qualsevol bici, ni aquells carrils bicis que són tant deficients que no són utilitzats per ningú (com Gran de Sant Andreu, Torras i Bages o Valldaura a Barcelona). Tampoc aquells carrils que tinguin una funció exclusivament lúdica. Interessa fer un mapa d'allò que pot fer-nos servir la bici com a element de transport pràctic.

Queda exclòs aportar informació corresponent a mapes d'organismes públics sense que l'hàgim contrastada nosaltres mateixos. Les institucions públiques publiquen mapes com a mitjà propagandístic que rarament aporten informació fidedigna.

El mapa

Aquí teniu el mapa que he anat fent en base a la meva circulació diària:

Mapa de carrils bici dels Països Catalans (KMZ, 35 kB)

Darrera actualització: 12/10/06

Per a visualitzar el fitxer només cal descarregar i instal·lar el programa gratuït Google Earth (Windows, Mac i Linux).

Si no teniu el programa, o no us interessa instal·lar-lo, també podeu visualitzar-lo al Google Maps.

El mapa té llicència Creative Commons Reconeixement. És a dir, pot ser utilitzat per a qualsevol ús reconeixement l'autoria de qui hagi col·laborat en la seva elaboració.




D'esquerra a dreta es poden observar les diverses categories de carrils bici.

Carrils bici i categorització

Inclou carrils bici tant urbans com interurbans. S'estableixen tres categories:

- Calçada/cotxes segregat (color verd): Correspon als carrils bici a nivell dels cotxes i segregats físicament. En principi com haurien de ser tots els carrils bici.

- Calçada/cotxes no segregats (color groc): Com els anteriors, però sense segregar físicament. Diferenciant-los dels altres permet identificar els carrils bici fàcilment millorables a condicions mínimament segures.

- Vorera (color vermell): Ja siguin segregats o no (per simplificar). Permet identificar fàcilment els carrils bici a refer completament.

El mapa també inclou aparcaments i altre informació d'interès (com els problemes d'ocupacions sistemàtics, obres, desaparicions, etc).

Com col·laborar

És molt fàcil, i sense col·laboració no té sentit. Descarregueu-vos la darrera versió del Google Earth, instal·leu-lo i comenceu a dibuixar-hi. Important, ha de ser la versió de l'1 de novembre o posterior. Creeu una carpeta dins de My Places que hi ha a l'esquerra de la finestra (boto dret ratolí-> Add>Folder) i poseu-li el nom de la vostra població.

Per a dibuixar els carrils bici cal anar a la barra superior Add>Path i anant clicant amb el ratolí. Per a marcar aparcaments o problemes cal anar a Add>Placemark. Creeu carpetes específiques per a cada cosa (observeu l'estructura del mapa actual).

Un cop introduïda la informació (que pot ser també la correcció d'errades en el mapa actual), i comprovat que tot el que hem fet està dins de la carpeta creada, feu boto dret sobre ella -> Save As i deseu el fitxer. Envieu-me'l per correu (marcbel ensaïmada softcatala.org), afegiré al mapa la informació i el vostre nom (si voleu) i tornaré a penjar-lo a Internet.

Altres opcions

Si teniu GPS i no voleu utilitzar el Google Earth, configureu-lo en latitud-longitud i datum WGS84 (si no, no es podrà aprofitar) i passeu a apuntar la posició dels aparcaments o altres dades puntuals d'interés. Passeu-la informació a un full de càlcul i envieu-me'l per correu (marcbel ensaïmada softcatala.org).

Si teniu dades en programes SIG/GIS, exporteu-lo a format DXF o SHP i envieu-me'l per correu.

Icones

Ajudaria molt si algú pogués crear o localitzar icones aprofitables. Com el símbol d'aparcament, d'un cotxe, d'un transportistes, de prohibit, d'obres, d'esborrat, de barrat el pas, de vianant, etc.

Difusió web

També es podria crear una pàgina web específica pel mapa, amb el Google Maps integrat (API Google Maps) per tal de visualitzar-lo còmodament, o fins i tot per actualitzar-lo mitjançant web. Si algú té la iniciativa, endavant.

També podeu posar el fitxer al vostre web o bloc per a ser descarregat, o modificar-lo al vostre gust (llegiu-ne la llicència).

Entre tots ho farem tot.

Una de les coses que et trobes normalment al carril bici sobre vorera de l'avinguda meridiana a l'alçada de l'Hipercor/MacDonalds/Pans&Company:

El primer transportistes paràsit respon a la matrícula E9445 CWL; el segon, de la companyia estatal espanyola Correos, E7725 CNP; el tercer és un turisme d'una persona que es pensa que perquè té un problema amb l'aparcament del seu cotxe té el dret de traslladar el problema a la resta de conciutadans: matrícula E3236 BSR. Hi havia un quart cotxe aparcat just al darrere d'aquest i que va marxar en iniciar la grabació (simple casualitat).

Aquesta és una situació que fa anys que dura i que l'Ajuntament no ha fet res per solucionar-la. De fet, TMB va "aparcar" fa un mínim de 5 anys 3 parades d'autobus i 1 lavabo que inhabilitent completament 300 metres de carril bici, i encara no les a "desaparcat". Crec que amb coses com aquestes, els gestors i responsables municipals (inclòs Portabella i Hereu) demostren la seva incompetència.

D'aquest carril bici en parlava no fa gaire l'escriptor Lluís-Anton Baulenes a "Sang, mort, Meridiana".