"Esquerra no pensa plantejar un debat sobre l'autodeterminació.
Després d'un procés estatutari, amb tant de desgast, el que volem fer
és desplegar-lo des del Govern, encara que hi votéssim en contra.
Aquesta és una de les coses que no ha de plantejar un Govern."
jsalviac |
De Blocs |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 17:42h
El Botxí ha parlat clar. Estic plenament d'acord amb el seu darrer article. Brillant la puntualització que ens fa sobre això de la democràcia o la partitocràcia en la que vivim. La clava amb el tema dels polítics professionals que patim i que de l'únic que es preocupen es del la seva feina i sou. Així ens va! I per rematar-ho, acaba els seu article organitzant-nos un govern de blocaires. xD!
Hi haurà eleccions o estem sota la dictadura d'un Botxí?
Fa un parell d'anys arribava a les meves mans el llibre "L'home sense cara". Una autobiografia, publicada en català per Quaderns Crema, del cap de l'espionatge de la RDA Markus Wolf. L'historia em va fascinar. Avui, he llegit als diaris, que en Markus va morir el 8 de novembre mentre dormia a la seva residencia de Berlín. Us recomano que us feu amb la seva biografia. En Markus Wolf va dur de cul als serveis d'espionatge internacionals durant gran part de la guerra freda. "Enviava agents que es feien passar per refugiats a l’altra banda de la frontera de la República Democràtica Alemanya i els hi tenia esperant en silenci, «adormits», mentre prosperaven dins dels estaments de govern de la República Federal d’Alemanya i de l’OTAN. Va aconseguir infiltrar-se fins a tal punt en el govern federal que Günter Guillaume, un dels seus agents, va arribar a col·laborar personalment amb Willy Brandt. Enviava espies per seduir dones que tenien accés a secrets. Va ser l’adversari més perillós per a l’oest en la guerra secreta per la informació" (Quaderns Crema).
Els integrants de La Plataforma per una Vegueria Pròpia, que representa un amplíssim sector de la població de les comarques del Garraf, del Baix i l’Alt Penedès i l’Anoia, ens adrecem a totes i a cada una de les forces polítiques que composareu el nou Parlament de Catalunya:
Culturalliure.cat ha traduït i publicat en català el llibre d'en Neal Stephenson, "Al principi hi hagué la línia d'ordres". Es tracta d'un llibre on Stephenson reflexiona sobre el futur i el
passat del negoci, de les tiranies dels sistemes operatius, sobre
Internet, Disney i, fins i tot, sobre el Big Bang. Neal té experiència com a programador de sistemes Macintosh, Windows, distribucions GNU/Linux i en BeOs.
Culturalliure.cat també ha publicat el llibre d'en Jordi Mas, "Programari Lliure i empresa a Catalunya". El llibre analitza el programari lliure des d'una perspectiva empresarial,
mitjançant l'estudi de l'estructura de la indústria del programari, el
marc jurídic, i un conjunt d'entrevistes amb empreses implementadores i
usuàries que dibuixen una visió actual sobre el programari lliure al
món de l'empresa i a Catalunya.
Els llibres, que han estat publicats sota llicencia Creative Commons, es poden descarregar lliurement en diversos formats: pdf, odt i txt.
Som-hi doncs! Jo també m'apunto al joc que ha començat en el Bloc Botxí, i que s'ha estes per diversos blocs de mésvilaweb. El joc consisteix en respondre 10 preguntes amb títols de cançons d'algun dels teus musics preferits. Jo he escollit el cantautor cubà, Silvio Rodríguez.
La Free Software Foundation ha anunciat el llançament de la versió 1.0 de la distribució GNU/Linux, gNewSense. Aquesta nova distribució utilitza única i exclusivament software lliure. Aquest ha estat el motiu per que la FSF ha decidit apadrinar aquesta distribució, que els irlandesos Brian Brazil i Paul O'Malley, han creat a partir de Ubuntu i Debian. La FSF ha fet una crida a a desenvolupadors, dissenyadors gràfics i programadors web per col·laborar amb gNewSense. Segons els seus creadors, s'ofereix als usuaris actualitzacions segures i està en format LiveCD.
Els desenvolupadors d'aquesta distribució GNU/Linux han creat un paquet
de programari que s'anomena "Builder" i que permet als usuaris
personalitzar la seva pròpia distribució.
"(...)Esquerra venia de dècades de marginalitat social, electoral i política.
Ha patit durant anys el menyspreu de les esquerres de tradició
marxista. Nosaltres no ho hem estat mai. Som una esquerra democràtica,
amb una dimensió socialdemocràtica molt important, però també hi pesa
la connotació d'esquerra liberal".