A l'informatiu migdia de hui ha aparegut Antoni Porcar, però no per a parlar d'alguna qüestió relacionada amb la política a nivell municipal. Que Antoni Porcar siga regidor del BLOC a l'Ajuntament de Castelló no interessa a Canal 9. No senyors, Porcar ha eixit perquè pareix que té afició als bolets i en la notícia es parlava d'aquets fongs superiros. Així que davant la càmera

Dijous vaig passar migdia a la Universitat d'Alacant. No hi havia estat mai i em va impressionar el campus, va ser tot un plaer passejar per les instal·lacions, veure com és possible un altre urbanisme. L'oratge, a més, fou magnífic. Després de ploure durant  dies, va fer massa calor i tot. Aparcar, com supose que ocorre en qualsevol universitat, fou un problema. Encara com era la una i ja marxava gent. En poca estona, desaparegué la filera de vehicles que s'havia format al voltant dels cotxes estacionats en bateria. Podria intentar descriure el campus, però sempre faré curt amb els elogis: cal anar, veure'l, gaudir-lo. No tot son lloances, però. Només aparcar vaig veure un panell

Fa cinc minuts que he telefonat a una llibreria de la ciutat de Castelló. Lletra a lletra dic el nom del que cerque, perquè el primer mot del títol no és gens fàcil.  La xica que m'atén em contesta que no tenen llibres en francés. Em quede de pasta de boniato. Dos minuts després seguisc, ara amb la Casa del Llibre de València. Lletrege el primer mot i la xica em pregunta: ¿en que lengua es eso?

De menut, com que no tenia el pont dels peus prou desenvolupat -el meu cosí patia del mateix mal- anava a València al metge. Les maleses que féiem al Corte Inglés del carrer Colom, quan ell m'arrossegava per terra com si jo fóra un pal d'eixos que trauen el borró....La consulta, si no recorde malament, estava situada en un centre de la Creu Roja. Deu anys més tard, tornaria al mateix indret, perquè enfront estava el Kasal Popular del carrer Flora número 6. Nocivo,

Dijous, el Consell feia públic el seu temor als efectes que un govern inestable a Catalunya podia tindre al nostre país. Tots recordem el xantatge a Zapatero i la feblesa d'aquest,  causants dels nostres mals, afirmaven els populars. També eixe dia, Mas defenia unes negociacions discretes, que començarien amb els socialistes, encara que Montilla i l'executiva del Psc apostaven públicament pel tripartit. Carod, per la seua banda,  afirmava que havia de ser CiU la formació que obrira les negociacions, però ells mentres mantindrien contactes amb socialistes i Iniciativa.

Divendres, el Consell reaccionava davant els possibles pactes que s'albiraven a Catalunya. Ens imaginem la Mare de Déu del Desemparats o l'ermitori del Lledó, plens de ciris del PP: Mare de Déu, maredeueta, tripartit, tripartit. Al nord del Sénia, mentrestant, els actors portaven a la pràctica el guió previst. També divendres, Duran apostava de manera prioritària per la sociovergència.

Sempre m'he preguntat com el Psuc, amb gairebé el 20% dels vots en les eleccions del 1980, va patir una davallada tan brutal el 1984. No sé si el congrés d'Esquerra Unida d'aquest cap de setmana -Assemblea per a ells- pot haver iniciar aquest procés dins  la coalició. Ahir Glòria Marcos aconseguí aprovar el document de gestió -de la seua gestió- amb 163 vots. Joan Antoni Oltra i Ramon Cardona no obtingueren el 60% dels vots necessaris per a continuar essent candidats a les Corts. D'acord amb els estatuts de la coalició, només es possible ser diputat en dos ocasions i, si hom vol repetir per tercera vegada, cal el percentatge esmentat adés. 162 persones votaren en contra de la continuitat d'Oltra, 153 en la de Cardona. No cal ser massa espavilat per a veure com quadren els vots que aconseguí Marcos