Quina vergonya! Europa, paradigma de la lluita per la democràcia i bla, bla, bla... mira cap a una altra banda per a no veure com es fan callar veus valentes que ens mostren que s'amaga sota la catifa dels països amics. Quins collons!.
Això sí, segur que es farà algun acte emotiu i amb floretes per a cobrir l'expedient. Alguns periodistesgossetsdelseuamo fins i tot treuran alguna llagrimeta, però quants d'ells entraran a sac en aquesta qüestió fins al fons?.
"Txetxènia? Què és això? Miri jo ja mostro la meva solidaritat amb els palestins sap? Que al Caucàs cada dia moren desenes de persones i la tortura es cosa diaria i no en sabem res, i en canvi per cada palestí mort ens treuen la seva biografia per la tele? Home! És que els russos ens subsministren el gas i a més en el segòn cas ens podem ficar amb els ianquis i els jueus que són dolents per naturalesa. El que passa és que vostè té una fixació amb Txetxènia perque també són tan provincians i tancats que volen la independència. Anna Politkóvskaia? Un exemple de dona maltractada pel masclisme imperant. Que si hagues estat home l'haguessin matat igual ? Això s'hauria de veure!"
A l'Avui d’ahir dilluns vaig llegir un parell d'articles interessants. Un parlava de la situació del mercat immobiliari als Estats Units i l'altre de la situació social actual.
Per al meu aniversari (19 d'agost) la meva dona em va regalar dos DVD de pel·licules musicals: "The Commitments" (dels quals ja he penjat una cançó) i "The Blues Brothers" pel·licula que demostra que les coses que t'entusiasmen i et diverteixen a l'adolescència quan les veus de gran...En fi, si més no la música continua essent igual de bona. Aquí poso un video del troç en que els germans van a buscar en Matt Murphy i en Lou Marini (guitarra i saxo) per a refer la banda i la reacció que té la dona del primer (paper interpretat per l'Aretha Franklin) quan ell li fa un comentari masclista i li retreu que no li deixi marxar.
És la famosa bronca-cançó "Freedom" . Espero que us agradi.
Tot continuant amb el meu post d'ahir, avui reprodueixo un altre article de Joan Fuster. Tant el d'ahir com el d'avui són aplegats al llibre Punts de Meditació de l'editorial 3i4.
L'apunt d'ahir d'en Botxí en la que parlava de la classe política i on fins i tot va fer la proposta d'un "govern" format per blocaires, m'ha fet recordar uns articles escrits ja fa uns anys per en Joan Fuster que crec que seria bó de rellegir. Malgrat el temps passat que fa que algunes referències hagin perdut actualitat penso que són uns escrits prou interessants per a meditar-hi.
Avui n'he copiat un que us presento tot seguit. Properament transciuré una altre.
(Avui m'he assabentat de la iniciativa proposada per en David Figueres del Bloc Els dies i les dones d'aprofitar el Dia de l'Escriptor Empressonat per tal de denunciar l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, no cal ni dir que m'hi sumo a la iniciativa i espero i desitjo que el seguiment serà massiu entre tots els blocaires)
Tot seguint el fil que va iniciar en Botxí, va recollir Els Dies i les Dones, i que després en Marcús m'ha passat a mi entre altres, continuaré el joc responent a les qüestions amb cançons de La Trinca.
Per tal d'asserenar els anims i posar una mica de bon rotllo, avui poso per primer cop un video al bloc(el primer musical,que ja havia posat el de l'anunci pro-seleccions).Es tracta de la cançó Treat her right de la pel·llicula The Commitmments la banda sonora de la qual te la virtut de posar-me de bon humor.
Déu n'hi do la quantitat de sentiments d'incertesa, confusió, incredulitat, despit, frustració... etc que es poden trobar des de fa uns dies per tot arreu, no només a la blocosfera i no només entre gent molt "polititzada".
L'apunt d'ahir d'en Marcús describia molt bé l'estat de coses així com també l'editorial d'aquest diari. En són dos bons exemples, però hi han més, molts més.
