El camí  del 2014 té una força extraordinària. Per fer realitat una Catalunya Lliure necessitem urgentment un estat propi. Ens cal fer gran aquesta idea, ens cal trobar més patriotes convençuts i decidits a aportar el millor de si mateixos per a aquesta noble causa. Fem gran Catalunya Acció! El camí ja està decidit i començat, seguim-lo pas a pas fins a l'assoliment de la victòria.

JP i SM 

Extret d' "El Nord" Gaseta Digital de Catalunya Acció, secció diària "El Finestral":

Ahir en la conferència, que en l'anterior post us esmentava, el mateix Agustí Barrera va fer un anàlisi de la situació actual de la Nació Catalana bastant greu, molt poques paraules i cap retret a ningú. I com a anàlisi d'aquest fet va comparar el que se'ns havia fet humanament des d'ença la guerra del 36 al 39 com un veritable i gegantí Holocaust, tant o més greu que el que va patir el Poble Jueu durant la segona guerra mundial. I va comparar el que se'ns ha fet des d'aleshores en l'àmbit cultural com un veritable espoli de dimensions descomunals encara avui vigent. CIU durant 23 anys i ara ERC han fet la gara gara als nostres botxins, enemics i espoliadors. En paraules d'aquest historiador, n'Agustí Barrera, el millor de Catalunya, homes i quadres polítics i de professions lliberals a tots els nivells, a partir del 1939, es trobà a l'estranger o al Camp de la Bota. Ja portem 67 anys perduts en el desert quan el Poble de Moisès només n'hi va passar 40, segons dades bíbliques.

Davant de tot això i davant del regionalisme espanyol descarat i mentider de Ciu i d'Esquerra, l'un fent-se passar per nacionalista i l'altra per independentista només queda un grup independentista amb veritable sentit d’estat català eficaç i operatiu, parlo de Catalunya Acció, tots els altres projectes independentistes incomprensiblement es deixen enganyar, ara per Esquerra, aquesta ingenuïtat i bona fe catalana ens va portar a molts a confiar en Jordi Pujol durant 23 anys que naturalment tenia un nacionalisme lith que ratllava el regionalisme més absolut i així s’ha demostrat abastament; Pujol mai ha donat els passos que la nostra ingenuïtat s’imaginava, ell ens ho deia i repetia i nosaltres no ho volíem entendre. Avui és en Puigcercós qui ens diu que només està disposat i es veu capaç del Peix al cove, i ell mateix insisteix en “alargar la mano a las izquierdas españolas". I molts independentistes encara s’entesten en esperar quelcom d’Esquerra. No hi ha res, amics meus, res!  Res que aquesta gent puguin i vulguin fer.

L’independentisme és trencar i trencar només es pot fer trencant! No hi ha altre camí.

Avui Catalunya Acció representa aquest camí: Trencar! Sumar voluntats en el trencar!

Catalunya Acció té un projecte de país lliure. El projecte de país de CIU i ERC, avui, passa per ser una part d’Espanya –l’enemiga de la nostra nació-. Ciu i ERC volen desenvolupar un estatut esclau i nyap, volen negociar l’innegociable. Ciu i ERC volen modificar lleis espanyoles pensades sempre contra Catalunya, pensant-se que així podran fer res vàlid per a Catalunya que no siguin deixalles i engrunes.

Catalunya Acció representa la voluntat i la determinació d’allunyar-nos d’aquests límits que no ens deixen respirar com a Poble lliure i digne. Catalunya Acció ha de créixer com un dia no gaire llunyà va créixer Convergència Democràtica de Catalunya. En el mateix àmbit de l'abstenció hi han molts catalans que s'adonen de les migradeses dels sistema hispànic i per això no volen entrar en aquest joc trucat

Extendre el projecte, el sentiment i la determinació de Catalunya Acció és la primera tasca dels Patriotes Catalans Convençuts del nostre dret a la independència, un camí possible i real. Perquè  a la fi la democràcia és això: Una suma de voluntats.

Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)

Us adjunto aquesta Conferència d'avui: "Els fets del sis d'octubre de 1934"També han parlat Callau i Sort, però d'ells no en tinc la transcripció. Llegiu-ho "a la resta de l'article"

Sobre la 1a columna de la Catalanitat:

La lluita pel Català "Llengua i Parla".

TRES PRINCIPIS PER FOMENTAR L´ÚS DEL CATALÀ
(El professor Joan Solà ens proposa "Tres principis" per fomentar l´ús social del català. "Avui",nov/2006)

A quests dies s'ha celebrat el Correllengua i he vist que els assistents es feien una pregunta ineludible: què hem de fer per contrarestar la situació. La situació és que el castellà ha envaït ja pràcticament tot l'espai català i que els que volem mantenir la nostra llengua topem amb dificultats sovint insuperables.
A l'acte de Cerdanyola Francesc Ribera, Titot (dels Brams), va dir unes quantes coses prou interessants: que ell no tenia pas la pedra filosofal; que el Correllengua no ha aconseguit d'eixamplar l'ús social del català, però ha aconseguit d'eixamplar la militància; que no hi ha fórmules o campanyes que es puguin aplicar de manera general, perquè cada lloc i cada circumstància presenten característiques prou diferents; finalment, va dir que els catalans militants no tenim moments de pau. Jo voldria dir-los tres principis que a mi em funcionen prou bé.
Principi de no-agressivitat. No ens hem d'enfrontar individualment persona a persona; no hi guanyem res ni nosaltres ni els altres, sinó tot al contrari: ells i nosaltres en sortim escaldats, enrabiats. A part que les persones, en solitari, som molt febles.
Principi de no-renúncia. En canvi, fora del cara a cara individual, es tracta de no renunciar mai al català: en una botiga, en un restaurant, en una entitat o en un acte públic qualsevol. En aquests casos la sensació d'agressivitat, d'incomoditat, és ja molt més feble o fins i tot desapareix. I a més a més, en aquest cas ens protegeix la llei. I és per aquí que podem fer forat: anant escampant la voluntat de no cedir.
Principi d'exigència pública. Davant els polítics, davant les institucions, davant les entitats, es tracta d'exigir incondicionalment i implacablement almenys allò que les lleis s'han dignat concedir-nos. Exigir que els polítics ens facin recuperar la confiança en nosaltres mateixos i ens facin respectables davant els altres. Cadascú practicarà aquest principi des de les seves possibilitats, des del seu lloc de feina o de responsabilitat, sense posar-s'hi pedres al fetge: simplement, apel·lant a la llei i als principis més elementals (sovint no escrits) del dret a la pròpia personalitat. Sense rancúnies, sense aixecar la veu: amb tota la calma, però sense treva. Si un alumne d'Erasmus aixeca la mà a classe demanant que el professor parli en castellà, tu l'aixecaràs demanant que parli en català: sense cap complex, sense vergonya, sense por, amb la consciència clara que dónes suport a la valentia del professor i al teu dret: és un acte natural i digne. I seran les autoritats competents les que hi hauran de trobar la solució, no pas tu individualment. Si tots féssim això, us ben asseguro que les autoritats també actuarien o reaccionarien de tota una altra manera. Si poguéssim aplicar això al cine, la difusió i la flexibilitat del català tindrien un suport excepcional. Però aquí jo no veig que s'hi pugui aplicar, simplement perquè primum vivere: aquí són les autoritats que han de passar al davant.

Nota de la Redacció de de www.radiocatalunya.ca:
Estem totalment d´acord amb les tesis del professor Solà. Ja era hora que algú fes servir el sentit comú,lluny de maximialismes que no condueixen a res. Amb tot, entenem que sí que es podria fer una planificació lingüística. Ja que Òmnium no en pren la iniciativa seria bo que persones com Solà que a més de ser sàvies tenen intenció de treballar per la llengua es posessin al capdavant de la comissió del Principat

---------------------------------------------------------

EL CATALÀ A EUROPA: LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA RECONEIX DAVANT EL SUPREM LA UNITAT DEL CATALÀ AMB DUES DENOMINACIONS
La Real Acadèmia Española (RAE) ha emès un informe a petició del Tribunal Suprem en el qual dóna el seu vist-i-plau a la fórmula Moratinos (la manera com el Govern es va referir al valencià en el dictamen per a sol·licitar l'ús de les llengües cooficials espanyoles en les institucions europees) i subratlla a més que aquest és coherent amb la doctrina de l´ Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
La fórmula en qüestió, presentada a Brussel·les el 2004, es refereix a l'idioma propi com «la llengua que es denomina català en la comunitat autònoma de Catalunya i en la de les Illes *Balears i que es denomina valencià a la Comunitat Valenciana».
L'expressió va obtenir el rebuig en sec de l'Executiu de Francisco Camps, que al febrer de 2005 la va recórrer davant el Suprem. Va ser el segon recurs contra ella, ja que unes setmanes abans Coalició Valenciana (CV) n´havia presentat un.
El procés ha seguit el seu curs en silenci i ha arribat a a diverses institucions, a les quals s´ha demanat opinió sobre l'assumpte. L'alt tribunal es va dirigir a la RAE a sol·licitud, en concret, del partit de Juan García Sentandreu. La conclusió de l'autoritat lingüística espanyola és que la fórmula Moratinos «és pròxima a la que apareix en la versió actual del DRAE [el diccionari de l'entitat] per a la veu valencià». Aquesta diu: «Varietat del català que s'usa en gran part de l'antic Regne de València i se sent allí comunament com llengua pròpia».Però no acaba aquí, la RAE, en un informe signat pel seu director, Víctor García de la Concha, subratlla que l'expressió concorda a més amb el dictamen de l'AVL sobre el nom i l'entitat de l'idioma autòcton, aprovat al febrer de 2005. I cita el punt sisè d'aquest document, que assenyala que «a Espanya hi ha dues denominacions igualment legals per a designar aquesta llengua: la de valencià, establerta en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears i avalada per l'ordenament jurídic espanyol i la jurisprudència».
La consideració de la RAE deixa en evidència al Consell, que manté recorreguda judicialment una formulació avalada -segons remarca De la Conchaa- per una institució consultiva de la Generalitat. Resulta significativa aquesta situació, ja que l'Estatut d'Autonomia, després de la reforma de 2005, contempla que «la normativa lingüística de l'AVL serà d'aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana».
L'informe de la RAE, enviat al Suprem al juny passat, es limita a valorar la fórmula Moratinos, sense entrar en «el problema de fons», que radica, diu, en «la tan debatuda qüestió -gairebé sempre en terrenys aliens al domini científic- de si les varietats romàniques» que es donen a Catalunya, Balears i la C. Valenciana «constituïxen llengües diferents o bé són varietats, més o menys diferenciades, d'una llengua única». Des d'aquesta perspectiva, agrega, la qüestió es complica pel fet que el nom que rep la llengua (català) és el d'una de les tres grans modalitats. «En aquesta línia -argumenta la RAE-, cal parlar del català de València o de Mallorca, el mateix que es fa de l'espanyol de Mèxic o de Veneçuela».
El document assenyala així mateix que els Estatuts de Catalunya i la C. Valenciana «resulten ambigus» pel que fa a si els seus redactors estan pensant en una llengua única o en diverses.
A més de la RAE, han emès informes sobre la fórmula Moratinos la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (a petició també de Santandreu) i l´Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV). Aquest últim ho va realitzar per sol·licitud de la Unió Foral del Regne de València, una associació de juristes que es va personar en el procés i que defensa la legalitat de l'expressió emprada pel ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos.
La postura de la RAU sobre el valencià ja havia estat expressada en la seva definició d'aquesta entrada. El propi García de la Concha ja va aixecar la polèmica el 2002 en 'afirmar en el Senat que el valencià era llengua oficial pels polítics,informa Levante.
(Nov/2006)

Nota de la Redacció de de www.radiocatalunya.ca:
Rebem amb alegria aquesta informació de la Real Academia Española de la Lengua que mai no ha dubtat sobre la unitat del català. A cadascú el que sigui seu.
Com els nostres lectors saben-o potser no saben-el Govern valencià va presentar un recurs contra el memoràndum del Govern espanyol sobre les llengües cooficials a Europa. En aquest memoràndum es diu que català i valencià són una mateixa llengua amb diferents denominacions. Les pressions valencianes van fer que aquesta afirmació només aparegués en el preàmbul de la petició al Comitè de les Regions mentre que en el text només parlava de llengües cooficials sense especificar-ne quines eren. Un text que podria donar pas al secessionisme.
Esperem que el Suprem, que ja es va pronunciar a favor de la unitat de la llengua sense embuts,tanqui aquesta polèmica i se salvi la unitat de la llengua a Europa, un fet que al Principat sembla que només ens preocupa a uns quants. D´aquí a uns mesos esperem que s´acabi la polseguera política, però en canvi la unitat de la llengua ha de perdurar per sempre més.
A petició d´uns estudiants de València, AMICS DE LA LLENGUA CATALANA va fer també algunes observacions al recurs de la Generalitat valenciana, mentre que la gran majoria d´associacions d´aquí continuaven a la lluna de València.
En fi, esperem cantar victòria ben aviat i que el català legalment també sigui reconegut de forma unitària a Europa.

------Extret de www.radiocatalunya.ca

"L’Antoni Mir va raonar amb profund convenciment, visió de futur i amor pel català, i omplí la sala –plena de gom a gom- d’esperança i coratge, però, sobretot, va regenerar l’ambient empobrit i corrompud per tanta estona de discursos. Hi circulà durant uns instants un aire net amb aromes de democràcia, un dolça flaire ..."   (Guillem Chacon)

-------------------------------

Espanya, a Espanya, no es pot escriure amb "ny".

Guillem Chacon (Franja de Ponent)3:30 AM

Dijous, 9 de novembre de 2006ENTREVISTA A RÀDIO ESTEL, AVUI ENTRE LES 19:00h I LES 20:00h
Entrevista al Sr. Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i al Sr. Josep Castany (Director de Catalunya Acció), durant el programa “TEMPS D’OCI”, presentat per Jaume Puigagut, entre les 19:00 i les 20:00h.
TEMA: Anàlisi de l’escenari polític resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, de l’enorme abstenció que hi hagut, i de la regeneració política necessària per a assolir la construcció d’un Estat català independent.

COM ESCOLTAR RÀDIO ESTEL:Freqüències de FM:
Barcelona 106.6 - Catalunya Central 93.7 - Girona 103.4 - La Seu d'Urgell 105.0
Andorra 107.5 - Tarragona 100.6 - Tortosa 90.1 - Garraf 96.8
La Cerdanya 104.4 - Vic 91.3 - Lleida 91.5.Per internet:
En directe: http://www.radioestel.com/radiodirecte.htmLa intervenció es penjarà posteriorment a: http://www.catalunyaaccio.org

:
Dijous 9 de novembre de 2006US PRESENTEM LA GASETA DIGITAL “EL NORD”Tot i que des de fa uns dies ja és operativa, us presentem avui oficialment la Gaseta Digital “EL NORD”, que serà a partir d’ara una de les principals eines de comunicació de Catalunya Acció.

El nom “EL NORD” resumeix justament l’objectiu primordial i la raó de ser d’aquesta publicació: marcar de manera constant i efectiva quin és i ha de ser el nord de la nostra política, quin és el rumb que els Països Catalans han de seguir per a assolir un futur digne i pròsper: la construcció d’un Estat català independent en menys d’una dècada. En definitiva, ser la brúixola i el far polític dels independentistes, per a evitar els errors del passat (i del present) i assolir finalment la victòria.

La Gaseta Digital “EL NORD” té diverses seccions (Opinió, Economia, Internacional, Història, Accions, Llibres i el recull diari El Finestral), que seran ampliades de manera periòdica per membres de Catalunya Acció, amb continguts nous i també durant els propers dies amb tots els articles que ja havien estat publicats durant els darreres mesos, de forma que sempre hi pugueu trobar tot el pensament que caracteritza el projecte de Catalunya Acció. Cada secció contribueix de manera decisiva al projecte de Catalunya Acció, propagant el pensament i la moral de victòria, formant els catalans per a la superació de la ignorància i el desànim, recuperant la nostra història, divulgant les conseqüències de l’espoli fiscal perpetrat per Espanya, explicant com les relacions internacionals ens ajudaran a construir un Estat català independent, prenent diàriament el pols de la política catalana de tots els territoris, actuant com a vacuna contra la ingenuïtat política, i fent conèixer totes les accions que Catalunya Acció duu a terme contínuament (actes públics, conferències, exposicions, intervencions a mitjans de comunicació, articles, llibres, etc.).

Podeu trobar els enllaços a cada secció a la portada de la web de Catalunya Acció. Feu arribar tot aquest pensament a tots els racons del nostre país.

Llegiu la
Gaseta Digital ”EL NORD”

SECCIONS:  Opinió  |  Economia  |  Internacional
Història  |  Accions  |  LlibresEl Finestral (secció diària)


Uneix-te a l’acció:www.catalunyaaccio.org