Si volem ser competitius cal fer-ho així en un termini curt de temps. En tot cas aquesta és molt fashion.

Article d'opinió escrit per Celestí Gimeno i Broch, candidat d'Esquerra a l'alcaldia de Castelló, en resposta a un article publicat per Ricardo Costa, vicesecretari regional del PP, referit al dèficit fiscal a les nostres comarques.
Esquerra denuncia l'abandó de la Plana Baixa per part del PSOE als Pressupostos Generals de l'Estat 2007.

Amb relativa sorpresa ha rebut Esquerra-la Plana Baixa la comunicació, des del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, que el Grup Parlamentari Socialista ha rebutjat acceptar i, fins i tot, «transaccionar» les esmenes als pressupostos presentades per Esquerra Republicana, que varen ser traslladades pels diferents col·lectius locals de la comarca. L’import d’aquestes esmenes ascendeix a 4.550.000,00 €.


Cal recordar que algunes d’aquestes esmenes han tingut el suport d’aquest grup, el PSOE, als respectius ajuntaments, com ara la sol·licitud de desdoblament de la N-225, que el darrer ple de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó, on el PSOE té l’alcaldia, va aprovar per unanimitat.

L'article de Gimeno i Broch, es produeix a mitjans d'octubre. Esmenant la plana als ploramiques que ens governen autonòmicament, de moment, sols varia en que qui ens produeix el dèficit, ara, és el PSOE.

El tal dèficit és ESTRUCTURAL, doncs el PP, ha estat fent la mateixa operació deficitària, anys i panys, quan ha governat a MADRID.

L'article aparegué a diari MEDITERRÁNEO  de Castelló. La setmana passada (6-11-06) el reproduí LEVANTE-Castelló.

El dia 8 de novembre, Rafael Beneyto (Bloc) va fer un article on s'agafava a roda, que Enric Gil va deixar ressenyat al seu bloc.

Responc les preguntes, esbossades pel Botxí, amb cançons de Sade.

Helen Folasade Adu, és el seu nom propi. Durant un parell de dècades ens ha emocionat amb el seu soul. Una compositora i intèrpret elegant, amb una veu encomanadissa, profunda i personal que ens explica les seues vivències. Fa temps que no ens reconforta l'ànima amb nous treballs.

Manta vegades pense:

M'agradaria que l'arquitectura i urbanisme que fem tingués aquests mateixos trets.

Us invite a fer comentaris sobre la protagonista d'aquest Meme Musical.

I també, hi emplace, per a que participen al joc, els següents blocaires:

Àngel Canet i Català, Gàlim , Amadeu i l'Osservatore.

MUSEROS

La part posterior  de la peça és la d'aquesta infografia

Aquests dies fa quinze anys que vaig publicar l'article que ara us dese. Un dels fracassos urbanístics més evidents que hem comés en aquest anys és el resultat de l'Avgda. de Corts Valencianes. El mateix director del PGOU (Alejandro Escribano) en el programa Encontres de Punt2 fa unes setmanes ho reconeixia.

Aquest dies -tristament- ha reviscolat el tema per la reubicació del NOU MESTALLA.

Enllà de que la ubicació em sembla d'un caos previsible. ¿Què fem amb un camp de futbol dins de la ciutat en ple segle XXI?

¿ No hi havia la ciutat esportiva a Paterna on a hores d'ara entrena el València, a més de que la seua reubicació fora de València haguera regenerat les zones "en terra de ningú" com és el degradat barri de la Coma, que el PAI del Mas del Rosari no podrà fer. O ubicacions properes per aquests rodals -entre l'Horta i el Camp de Túria ? 

Amb un avantatge evident: la proximitat del By-Pass. El València CF, ja no és sols l'equip de la ciutat, és quelcom més !

Malgrat ésser una societat anònima, bàsicament, de mitja dotzena de senyors.

Enllà de la  transparència que necessitem per a qualsevol operació urbanística, d'una Societat Anònima que és el club. No un club en el sentit clàssic, és a dir, una societat esportiva. Que dissenya un complex tot invadint els vials i terrenys de domini públic dels habitants de la ciutat.

Al respecte, he de dir diversos punts polèmics que em bullien al cap, en el moment de redactar el referit article i el que continue pensant 15 anys després:

1. En aquesta dècada i mitja hem continuat pensat la nostra ciutat en format petit i sense articulació. Com quan el vaig escriure.

2. D'entrada haig de dir que sóc dels que creu que València cal que es col·loque dintre de les ciutats de la segona corona. I ara, m'hi reaferme. Per això cal que la població augmentem mig milió d'habitants.

3. L'avinguda la vaig imaginar (somniar),- quan sols eren camps de cebes, alfals i encissams- que esdevindria com l'eix parisenc que uneix que va des de  Louvre- Tulleries- Plaça de l'Étoile- Camps Elisis-fins la Défense. Bàsicament aquest darrer tram, en el qual tot el trànsit va soterrat per a eixir-se'n de París.

¿Què fem, a València, amb aquesta successió -interminable- de rotondes que tots els dies generen multitud d'accidents i col·lapses?

¿Sabieu, i ara veiem que el Palau de CONGRESSOS de Norman Foster fou l'esquer per a fer tota tota l'operació? Un bell edifici baix, propi d'un dels grans arquitectes del segle XX, tot ofegat entre gratacels anodins; que a hores d'ara Foster ni trau als seus RECULLS d'obra completa?

Ací, en contra de l'article les grans promotores hi han fet una renglera de bunyols que sols alguna indivualitat és capaç d'esquivar. Ací  és on rau l'actualitat de l'article. No sabem aunar art i negoci com diu l'article. Encara no hem arribat a eixe punt de civilització. Promoció lliure massiva (sense concurs) front a promoció acurada i pública. Si més no, mixta. Com a l'Europa nòrdica.

A tomb d'això ja faré uns articles, més endavant, parlant sobre els següents punts:

A) ¿Què fa un aeroport a quatre quilòmetres d'una ciutat de 800.000 hab. i anys i panys a tocar i a la vora dels magatzems del Gas Butà? Quasi hi hauríem d'agrair que  l'aeroport de l'OTAN  pense ubicar-s'hi. Sarcàsticament. Amb el PSOE a Manises ara (aeroport), i adés a Bétera (base) amb el PP.? Comencen a oldre a colònia moderna (Brussel i Straβburg)

 S'imagineu Orly o el Ch. De Gaulle a qualsevol Banlieu parisenca com per exemple Bôis de Boulogne, Saint Denis, etc?

¿Què tal ubicar-lo a la zona d'Algar del Palància, a uns 50 km de València i prop del pol en què es convirtirà el Camp de MORVEDRE, especialment Sagunt?

B) La façana marítima i l'avinguda de França al mar-PORT-ZAL-Natzaret.

Ja en parlarem, de moment us dese l'article aquell. N'és curt, deixeu algun comentari per a la construcció de la Hipàtia.

Un article per a pensar, ara que els blavers -sense màscara- han irromput al Parlament de la Generalitat d'Amunt. L'autor és Gil-Manuel Hernàndez i Martí. És digne de lectura.

Dos factors a destacar:

A) La manca de visió futura del moviment valencianista i democràtic. Excepció feta de gent com Francesc Ferrer Pastor.

B) L'enorme visió de Vicent Gonzàlez Lizondo ( Unió antiValenciana) per a controlar l'entrellat organitzatiu civil més important de tota l'Europa Occidental.

L'endemà de les eleccions al Parlament de la Generalitat de dalt, em telefona el meu amic monárquico, de l'executiva del PSPV, i em fa: Vaya òstia que nos han pegao en Catalunya......pero no pasa nada, pactaremos con Iniciativa.

I jo li faig: ¿Amb 37+12=49 fins a 68 encara us en falta alguna cosa, no?

El meu interlocutor calla.......

Aquesta és la finesa interpretativa i la independència mental del gruix del PSPV, majoritàriament.

Quan vaig finalitzar el recorregut em plantegí anar a veure'l al seu estudi de Zuric. Amb la sorpresa de descobrir que era valencià, de la meua ciutat. Ell no hi era, havia fet un viatge a París. L'ambient era agradable. Vaig publicar al següent any l'article. Passaren un parell d'anys i se'n feu famós ací. Barcelona, Sevilla, etc. Muntà un mini-estudi a València i l'hi vaig portar l'article amb la meua adreça. Sorprenentment, un dia, em telefona la seua secretària dient-me que em volia conèixer.

Trobades amb Santiago: Vam fer un parell de trobades i m'oferí treballar per a ell. I li vaig contestar -respectuosament- que possiblement la meua arquitectura seria molt més insignificant, però seria meua i si treballava per a ell, sempre faria un altra que em seria aliena.

Ens trobaren una vegada més en el sopar dels Premis Octubre i ja mai no s'hem tornat a relacionar.

Ara, curiosament canviaria algunes coses de l'article, sobretot, perquè conec millor l'arquitectura de GAUDÍ  i menys la que ha fet CALATRAVA els darrers anys.........però continue professant la mateixa devoció per l'obra d'aquests dos genis que el primer dia. Fins i tot l'he sentit dir, a Santiago, que es considera ,d'alguna manera, continuador o que s'inspira en Gaudí.  

Aquest article el vaig publicar el dia 4 de juny de 1988. En el suplement del diari Levante que es deia DIAREMA,

dedicat a l'arquitectura i l'habitatge, que eixia els dissabtes. L'article el van dividir en tres parts i de manera aleatòria. Total que en el segon no se'nr ecordarien del primer i així -igualment- en la tercera.

Va trigar sis (6) mesos a publicar-se. Supose perquè era la primera vegada que tenien un article amb contingut i amb un personatge que començava, ja, a tindre grapa. Quasi segur era el primer que en parlava d'en Calatrava a València. I tampoc l'idioma no semblava ajudar-hi massa. Possiblement el primer, amb contingut, en català i que no parlava de literatura, falles, etc. és hereu del "Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme" que havia llegit una dècada abans. 

Vaig tenir la sort d'ensopegar, en un viatge a Suïssa l'any anterior, a l'estació de trens de Zuric i conversant amb un passatger  mentre desdejunàvem a les 6'30 h. de la matinada li vaig demanar sobre diverses obres...i resultà que era un arquitecte Her R. Müller. El bon home m'explicà que eren obra d'un arquitecte afincat espanyol que se'n deia Calatrava i me n'indicà algunes més. Ell, després se'n anà... i en tirar a pagar m'havia pagat el desdejú- a la manera alemanya òbviament. I vaig pensar amb Francesc Pujols.........en broma.

L'he rellegit i crec que encara conserva la força i frecor del primer dia. Hi ha passat divuit anys. I ara, que tothom li dóna canya, amb la més ignominiosa ignorància, vull fer una tirada de dos apunts amb l'article sencer. Aquest és la primera part.

(segueix)   

 

 

Aquest és l'equip de l'estudi. El dia que vam inaugurar un restaurant que vam dissenyar i construir. Com sempre: amb pocs diners i molta il·lusió.

El millor: l'equip que conformem.

La fotografia, com ja és costum, un desastre. Haahahhaa.