"Tornem a recuperar la nostra integritat hispànica, perquè si no sortiré al carrer a cridar viva España". Paraules d'exhortació al conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell dites ahir per l'agent literària Carme Balcells -en to distès, això sí (*)- durant l'acte de concessió del premi Montblanc a "la Mujer 2006".

Vegeu aquí la crònica de l'acte al diari Avui escrita per Eva Piquer.

 (n'hi ha més)

Ahir pel matí, durant els vint minuts que tinc per esmorzar, vaig coincidir amb la MM., una companya de feina que, davant de la meva sorpresa, se'm va declarar lectora assídua d'aquestes totxanes i a més a més molt coneixedora dels seus continguts. (glups!)

I com a prova va i em diu que aquests darrers temps estic dedicant molt espai a comentar la situació política i que, en canvi, nota que he deixat una mica abandonats els apunts de caire més personal. "Especialment quan parles de la teva estimada A.", em diu. (glups i reglups!)

Casualment l'amical -i sorprenent, per inesperat- comentari de la MM. va coincidir amb l'arribada a la meva bústia electrònica del primer missatge al futur que vaig autoenviar-me aprofitant la proposta que feia la revista Forbes i de la qual ja vaig parlar ara fa just un any (vegeu-ho aquí). Val a dir que vaig generar uns quants missatges més però aquests trigaran encara una bona temporada a arribar.  (n'hi ha més)

Selecció de les millors definicions aparegudes les darreres setmanes en l'encreuat en castellà de La Vanguardia signat pel mestre Fortuny (i amb una aportació de Màrius Serra, autor de l'encreuat en català del mateix diari):

* Arribada al món com Carmen Laforet:  NADA (d'en Serra)

* Se levan cuando se elevan:  ANCLAS  (n'hi ha més)

Trobada amb l'amic E. per parlar de llibres i de música. En un moment de la conversa surt el capteniment mesell dels nostres "progres" que en nom de la modernitat i el cosmopolitisme posen el nom de "jaima" (per centrar-me en un exemple del Fòrum de les Immobiliàries) a allò que aquí tota la vida hem dit "envelat". Una actitud que -cal dir-ho?- mai trobem aplicada a l'inrevés, que altres han batejat amb el nom de "papanatisme" i que jo defineixo com "mestissatge asimètric".  (n'hi ha més)

L'escriptora Mercè Company, una de les fundadores de l'Aula de Lletres, em va enviar dies enrere una nota amb unes quantes puntualitzacions en relació amb el que jo explicava en el meu apunt del 23 d'agost de l'any passat (vegeu-lo aquí).

El correu és força extens -quinze mesos donen per molt- i toca bastants temes sobre la majoria dels quals -i ho dic amb tots els respectes per a la meva corresponsal- tot el que jo tenia per dir ja va quedar escrit en l'esmentat apunt. En conseqüència, ni en parlaré ni hi afegiré res més.

Hi ha, però, un punt sobre el qual crec que els arguments que m'exposa la senyora Company complementen des d'un altre angle alguna afirmació meva que, ara ho veig, potser va ser escrita amb massa lleugeresa. Parlo, més concretament, de quan em referia al "fracàs de l'Aula de Lletres". Sobre aquest punt em diu el següent:  (n'hi ha més)

No coneixia l'anècdota del jove poeta que s'adreça a Hölderlin en demanda de consell i que ens explica el coblocaire Marcel Campà en l'últim i magnífic apunt que ha escrit al seu Bloc "Las al jaç" (vegeu-lo aquí).

De fet, amb només quatre apunts del 20 d'octubre cap aquí no es pot dir que, de moment, tingui gaire tirada a escriure sovint en el seu Bloc, el senyor Campà. M'és igual, però. Des del primer dia que vaig entrar a la seva pàgina em varen cridar l'atenció els seus apunts perquè tenen una notable dosi de sentit comú i no diuen bestieses. Dues virtuts cada vegada més difícils de trobar en el nostre entorn.

Potser és per això que de seguida vaig incorporar "Las al jaç" a la meva llista d'enllaços recomanats que trobareu a la columna de la dreta.  (n'hi ha més)

Si no m'erro fa tres anys per aquestes dates el conseller de Cultura de la Generalitat era -per pocs dies- el senyor Jordi Vilajoana, de Convergència Democràtica de Catalunya.

Amb el canvi de règim el despatx del Palau Marc de la Rambla va passar a ser ocupat per la senyora Caterina Mieras, del partit socialista. I quan, dos anys i quatre mesos després, la dermatologia catalana va recuperar la doctora Mieras qui la va substituir va ser el senyor Ferran Mascarell, del mateix partit.  (n'hi ha més)

Dimarts passat el senyor Artur Mas explicava a "El matí de Catalunya Ràdio" que tot el que ha passat a Catalunya últimament en relació a la composició del nou govern és la prova més clara que no existia cap pacte entre ell i el senyor Rodríguez Zapatero després que es trobessin un dissabte de gener a la Moncloa i acordessin una afaitada al projecte de l'Estatut aprovat mesos enrere pel Parlament de Catalunya (amb el suport entusiasta de CiU, per cert).  (n'hi ha més)

Una de les primeres coses que explico als meus alumnes és que el llenguatge MAI és innocent. Que si en parlar o escriure triem un to, un accent, un registre, una figura retòrica o un recurs expressiu determinats és perquè són justament els que creiem que ens convenen per transmetre al més exactament possible allò que volem fer arribar a qui ens escolta.

El llenguatge no és innocent. Triem intencionadament perquè parlem intencionadament. I si no, ¿em voleu dir per què uns diuen “Pacto de Estella” i uns altres de “Pacto de Lizarra”, per exemple, quan tots es refereixen a la mateixa cosa?  (n’hi ha més)

"Sóc nacionalista. De Bétera. Em sembla que ho sóc des dels disset anys o divuit i no canviaré ara". Així comença "De rendicions", el mail obert que Vicent Partal ha escrit a l'edició d'avui de Vilaweb.

I com que em sembla que és la descripció més lúcida i exacta que he llegit fins ara de la manera com ens sentim molta gent davant dels darrers esdeveniments polítics a casa nostra crec que val la pena que el llegim atentament. (vegeu-lo aquí)  (n'hi ha més)