Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci.

Si voleu consultar la meva columna Tomb de Ravals d'avui a El Punt edició Camp de Tarragona, cliqueu aquí.

Després dels dos últims posts de divertimento ens toca tornar a la serietat i em faig ressò d'una iniciativa que ens fa el reusenc David Figueres a partir del seu bloc Els dies i les dones. Es tracta que aquest proper dimecres 15 titulem els nostres posts de la següent manera: "15 de novembre. Dia de l'Escriptor Empresonat. Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci". Visiteu el seu bloc si en voleu conèixer els detalls.

El Dr. Figueres em proposa un joc, un meme d’aquests, i per esboirar-me de tanta política l’agafo i aquí el teniu. Però sóc un tastaolletes en tots els sentits, musicalment també, i això em suposa un problema triar el meu grup preferit, m’ha passat pel cap fer el joc amb el Jimi Hendrix, Sopa de Cabra, Maria del Mar Bonet, Yes, Pink Floyd, Bob Dylan, Antònia Font, Traüt de Tarí, Tradivàrius, Gwendal, els Beatles, Kortatu, els Chieftains, Autechre, Ben Harper, Obrint Pas… però com que no m'agradava el resultat he escollit Quimi Portet, el guapo de l’Último de la Fila, perquè és casi tan guapo com jo:

1. CiU va pactar dos legislatures amb el PP.
2. CiU va pactar amb el PSOE l'Estatut a esquenes del Parlament.
4. La destructiva campanya electoral de CiU feia inviable un pacte posterior. Pot ser President una persona que és incapaç de respectar els seus contrincants?
5. Dissabte passat Duran i Lleida encara deia que prioritzava un acord amb el PSC.
7. 23è president 1446-1449 Pero Ximénez de Urrea;
37è president 1488-1491 Juan Payo Coello
40è president 1497-1500 Pedro de Mendoza
43è president 1504-1506 Gonzalo Fernández de Heredia.
...
I aquell llavors, si no m'erro, els cognoms Pujols i Maragalls encara tombaven per Occitània.

Voleu dir que després de tot això ara cal treure l'estelada? tal com diuen a ca meva: "qui no té un all té una ceba".

A vegades dóna gust equivocar-se. Creia que tindríem sociovergència, però he tingut el gust d'equivocar-me. Deu ser que el PSC té més autonomia del que sembla, o deu ser que per reflotar el partit necessiten accedir al poder. Sigui com sigui tindrem un govern progressista que aglutinarà amplis sectors de la societat. Que duri. Cert és que CiU ha guanyat les eleccions, però a costa de guanyar-se la profunda animadversió dels contrincants. Potser ERC hauria d'haver parlat més clar i explicar amb qui pactaria, si bé estava cantat que després de l'agressiva campanya de CiU era molt difícil establir ponts de diàleg, i dubto que hi hagi hagut molts votants que hagin apostat per ERC amb l'esperança que fessin a Mas president. Potser m'equivoco però crec que els que volien un pacte CiU-ERC ja van votar directament a l'Artur Mas. Com també crec que el dia que arribi un pacte ERC i CiU, aquest dia serà el de la independència, i això serà quan hagi de ser. No ara, però tampoc d'aquí cinquanta anys.

Partint dels resultats de les eleccions, i veient les tendències de vot. Ens trobem que al contrari del que es deia la legislatura passada CiU no desapareix sinó que es manté com un partit sòlid malgrat tots els malgrats. No es així el PSC que poc a poc es va descomponent, i es va dissociant la part PSC de la part PSOE. Si aquest procés arribés al final assistiríem a una clarificació del vot d’esquerres, per un costat el vot progressista català, que monopolitzarien ERC-ICV i les romanalles del PSC si sobrevisqués i per altra banda el PSOE. Aquestes eleccions han demostrat que ERC i ICV cada vegada més es disputen el mateix electorat i que per pujar les dues només poden aspirar al vot catalanista del PSC. El PP com sempre, té el seu grupuscle, però queda tocat el seu discurs perquè li apareix Ciutadans més a la dreta, i davant la futura polarització del debat polític és provable que vulgui menjar-se l’espai de Ciutadans radicalitzant el seu discurs, tal com va passar amb UV al País Valencià. L’entrada de Ciutadans confirma que Catalunya està més propera a Europa que no pas Espanya, ja que és el primer parlament autonòmic amb un partit d’extrema dreta. L’ombra de Le Pen ha passat els Pirineus i ha arribat a Barcelona. Tot i que molt molesta, la ferida que obre Ciutadans al Parlament pot ser higiènica, ja que obligarà a cadascú a posicionar-se i a deixar de jugar a la puta i la Ramoneta. Arribem a la polarització, que pot ser incòmoda, però superarà l’esllanguiment nacional que ha estat la forma de derrota més efectiva d’algunes parts del país com la Catalunya Nord o la ciutat de València. Arribem a un altre punt crucial i tenim tres opcions: una, el superem d’una vegada per totes i, per fi, podem dedicar-nos a d’altres coses que no siguin pensar constantment sobre el país; dos, ens arruguem i tornem continuem com sempre però amb més inestabilitat; o tres, pels nostres propis errors ens derroten i d’una vegada per totes desapareixem com a poble, ja que recuperar-nos d’una tercera gran derrota, després de la de 1714 i la de 1939 seria gairebé impossible.

Us hi heu fixat que al ConfidencialCat els quadres que surten als despatxos estan difuminats? per què? Si teniu a casa el DVD encara es veu més clar.

"que un cáncer te coma" va ser el més agradable que em van dir ahir. Quan treballes en el món social són coses que poden passar, però que quan passen no fan gràcia a ningú. Estic al Barri Sant Josep Obrer de Reus, que vindria a ser com la Mina de Barcelona o la Font de la Pólvora de Girona, i ahir ens vam trobar amb un problema de disciplina, com a vegades passa, però el 95% de vegades parlant es solucionen les coses, ahir no. Això va comportar insults, que es recordessin de les nostres mares i dels nostres difunts, parar cops de puny i esquivar escopinades fins que vam trucar als Mossos i el personal en qüestió va marxar. Cal dir que els mitjans amb que treballem no ajuden gens a prevenir i a solucionar aquestes situacions. Amb una sabata i una espardenya no s'arregla res, simplement es posen pedaços.
Per això crec que a les properes eleccions cal que governi algú que es cregui el país, no només de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, sinó que es cregui que els guetos de l'extraradi també són Catalunya i els que hi viuen o hi treballem també som catalans amb els mateixos drets i deures.
També crec que amb recursos amb que disposa la Generalitat tampoc es podria fer gaire cosa, per tant, necessitem la independència ja per començar a solucionar les mancances que el sistema autonòmic no pot ni vol solucionar.
Per aquestes i moltes altres raons votaré esquerra.