Al Pirineu fets i no paraules

Escoltar alguns responsables de CiU parlar del Pirineu per desqualificar el govern fa feredat. És com si la seva amnèsia els hagués esborrat de la memòria els 23 anys de govern de Convergència i Unió. Sortosament, aquesta és una amnèsia interessada i no col·lectiva que no afecta als ciutadans. No vull, a diferència del que han fet els responsables de CIU, fer una crítica banal i barroera. El conjunt del país ha avançat en aquestes últimes dècades i els Pirineus també, com no podria ser d’altra manera. Però posaré com exemple l’Aran, per portar les coses al terreny dels fets, i desmentir a aquells que volen desqualificar la tasca d’aquests tres anys de govern. Un territori l’Aran, amb quatre dèficits endèmics importants: l’ensenyament, les comunicacions, les instal·lacions sociosanitaries i culturals, i la planificació urbanística. Doncs bé, cap d’aquestes mancances havia vist un progrés tant notable com en aquesta última etapa de govern progressista. Construcció de les noves escoles de Vielha i Les, millora integral de la carretera c-28, construcció de la residència geriàtrica, juntament amb una inversió de 1,7 m€ en infraestructures sanitàries i nova construcció d’un cinema-teatre a Vielha amb el programa de construcció d’equipaments culturals. Podria continuar parlant del tren de la Pobla, de les millores a les carreteres de c -14, c -13, c -12 o c -28. Unes millores a les que cal sumar les inversions pactades amb l’estat a la N-260 i N-230. Però es obvi que no es tracta de cansar al lector, sinó de fer evident que la tàctica de CIU és repetir mi vegades una mentida per convertir-la en una veritat. Allà on els convergents fan pujar els colors dels que fa alguns anys que ja estem en política a les terres pirinenques és quan parlen de la manca de diàleg amb el territori. És una de les falsedats més grans. El debat del Pla Territorial és l’evidència més clara. El Pirineu necessitava eines de planificació per harmonitzar el seu creixement amb la preservació dels seus entorns, que són, d’altra banda el seu actiu turístic més important. Les reunions per discutir el Pla Territorial amb el territori han estat fetes en nombroses ocasions al si de l’IDAPA, on per cert, i davant de les reiterades acusacions de sectarisme, seria bo recordar que al seu capdavant, hi han hagut persones amb militància política a CIU. Per no citar el Pla d’Estacions de Muntanya pactat amb el sector amb un grau ben alt de satisfacció. En mil dies, s’ha fet de forma dialogada allò que en 23 anys, volgudament, no van fer els governs dels que el Sr. Artur Mas va formar part. Endreçar el territori, posar les bases per un creixement al servei de les persones, que faci que, a diferència del que ha passat fins ara, el Pirineu no sigui la segona costa Daurada i el fals desenvolupament urbanístic no esdevingui “pa per avui i gana per demà”. L’herència del sr. Felip Puig al Pirineu és la construcció indiscriminada d’urbanitzacions, un model en el que evidentment, només guanyen uns pocs. La gestió del Sr. Nadal serà haver posat les eines per un creixement sostenible que estigui al servei de les persones que viuen i volen continuar vivint al Pirineu. Confrontant aquests models no és estrany que CiU es vulgui carregar la Direcció General del Paisatge, com el símbol d’una forma d’entendre el territori, preservant el seus valors naturals per convertir-lo en un dels principals elements de benestar de les persones i dels actius turístics del país. Les preguntes que haurien de respondre els responsables polítics de CiU són: en qui pensen quan fa aquestes propostes? Potser els hi sap greu que s’aturin determinades formes d’especulació? Repetir la mentida pot ser una bona estratègia electoral però es un flac favor al Pirineu i als Pirinencs. A la muntanya el que ens cal són menys paraules i més fets.