La política ha de ser una activitat noble, un servei cívic, un compromís amb els ciutadans i ciutadanes als que aspirem a representar. Almenys és aquesta la concepció que en tenim els republicans i les republicanes.

Però, per desgràcia, la pràctica de la majoria de les forces polítiques catalanes està molt allunyada d'aquesta concepció republicana i s'acosta, cada cop més, a una concepció espanyola, falangista: la política entesa com a "dialèctica dels punys i les pistoles".

Avui els republicans i independentistes no tenim res a celebrar. Ni la raça, ni la hispanitat ni el descobriment d'Amèrica (que el van fer, probablement, els víkigs al segle XI)

Per aquesta raó, ERC-Barcelona (C/Palau 2) té la seva seu oberta al públic i el seu personal treballant com un dia normal.

Els referents que Catalunya ha de tenir en el seu procés d'emancipació nacional no són Còrsega, la Bretanya, Occitània o el Kurdistan. Els nostres referents han de ser, òbviament, aquelles nacions que se n'han sortit per mitjans pacífics (Finlàndia, Noruega, Txèquia, Crna Gora) o aquelles que ho poden fer en les properes dècades (Quebec, Flandes o Escòcia)

Fa una estona, mentre preparava el sopar, he sentit al TN Vespre de LaSeva la notícia de la visita del Rei Mag de la política espanyola. De totes les afirmacions que he sentit, només una m'ha semblat certa i, la resta, mitges veritats, ambigüitats i alguna mentida com una casa de pagès.

Ara bé, la millor aquesta: "Pepe, no hagas caso de las encuestas, mira lo que me pasó a mi el 14-M"... Immillorable!

Jo també vull un Estat propi, sobirà, nacional, lliure i independent. Ni més ni menys que els altres. Els republicans i independentistes d'aquest país, de Salses a Guardamar, de Fraga fins a Maó, no en tenim cap dubte. Volem un Estat propi. Necessitem un Estat propi. Tindrem un Estat propi. La qüestió és, doncs, com hi arribem!

Diu l'aforisme demoscòpic que només hem de creure en les enquestes que haguem manipulat nosaltres directament. El racòmetre del comte de Godó no n'és una excepció, però la seva periodicitat ens permet llegir els petits moviments que està fent l'electorat, més enllà de la "cuina" global a què estan sotmeses les seves dades.

Comparar aquestes tendències amb el desenvolupament de la campanya pot ser un exercici saludable per als candidats... Bé, per alguns candidats!

Acabo de tornar del partit entre les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi amb un bon sabor de boca, per tres raons.

Hem vist un bon espectacle futbolístic, amb gols i emoció.

Hem assistit a una gran festa ciutadana amb 56.000 persones de totes les edats.

Hem viscut per unes hores el miratge de la normalitat nacional: hem cantat el nostre himne, hem exhibit les nostres banderes, hem animat els nostres jugadors, hi han assistit els nostres presidents. Llàstima que...

La campanya del candidat del PSOE, Pepe Montilla, no està destacant per la seva originalitat. Almenys això sembla si ens fixem en els eslògans de precampanya que han aparegut fins ara. Us en proposo una anàlisi "formal". No cal dir que es tractarà d'una anàlisi crítica...

En l'argot ramader, un "mamporrero" és un individu que ajuda el toro semental a cobrir la vaca. Resumint, fa la feina bruta i no en treu cap "plaer". Fins i tot, de vegades, el toro es pot equivocar i...

"Ciutadans de Boadella" són els mamporreros del PP a Catalunya. Cobraran pels serveis prestats, o "Gènova no paga traïdors"? S'acabarà equivocant el toro?