Els aiguats caiguts la matinada del passat dimecres 13 de setembre amb els seus 180 litres per metre quadrat i les seues conseqüències no representen res de nou. Tothom sap que els barrancs de La Llet, Caputxins, Rastre, i Bítem es desboquen en caure pluges intenses, que la carretera Simpàtica es converteix en una canalització perfecta de tot allò que ve de muntanya amunt, que tant els baixos del pont del tren de l'avinguda Generalitat com el de l'Eix de l'Ebre s'inunden,  que Bítem queda aïllat per carretera...

I això fa reviure a moltes persones moments desagradables, episodis repetits que són agafats cada vegada més amb indignació en veure que després d'anys i panys la història es repeteix per enèsima vegada: la imatge dels veïns del Temple més propers al canal posant barreres de contenció casolanes per tal d'intentar d'evitar, amb més o menys èxit que l'aigua els inundi la part baixa de la casa, és similar a la de molts altres veïns del municipi que aquella nit van dormir ben poques hores tractant d'evitar el mateix.  Un altre cas a explicar és l'absència de la guàrdia urbana en punts crítics de la ciutat i que va ser substituïda pel comportament exemplar de veïns. És el cas de l'avinguda Generalitat on gent del barri va haver d'alertar als vehicles que es dirigien cap al pont del tren per que no ho fessin. Tot i això un vehicle hi va fer cap i sense la trucada també dels veïns als bombers hagués pogut passar una desgràcia ja que el vehicle va estar a punt de quedar completament negat d'aigua. És absurd saber tot això i esperar de braços plegats a que arribin les pròximes pluges.

Tot això pot ser en bona part evitable. La majoria dels barrancs citats anteriorment tenen ja començat algun tram de canalització. Tots ells es van deixar a mig fer fa bastants anys, i per aquesta raó alguns, com és el cas de Caputxins, han rebentat ara a causa d'aquestes pluges i s'han fet malbé de manera vergonyant per no haver finalitzat l'obra quan tocava. Tot i que no és competència de l'Ajuntament, jo entenc que no ha estat prou insistent en la negociació d'una solució amb el Departament de Medi Ambient.

Pel que fa a tot allò que sí que és competència directa de l'Ajuntament cal dir en primer lloc que la feina de manteniment dels barrancs no estava feta i aquests en baixar l'aigua han transportat fins a la ciutat tota mena d'objectes. Tampoc no s'havia realitzat com calia la feina de manteniment dels embornals de la via pública que no han evacuat l'aigua adequadament.

D'altra banda, hores abans de començar les pluges s'han de realitzar una sèrie de tasques que tampoc s'han fet. A l'Ajuntament l'avisa amb antelació, com és preceptiu, el Centre de coordinació operativa de Catalunya (CECAT) del risc de pluges intenses. És llavors que s'ha d'activar el Pla Local d'emergències que en vista dels fets entenc que és francament millorable: caldria tenir identificats aquells punts que s'estima que poden ser crítics i prohibir-hi l'aparcament, retirar-ne contenidors i vehicles per evitar el seu dany i per evitar també que facin de tap dels desguassos corresponents, mobilitzar un contingent de policia local per vigilar els llocs de més risc personal, com ara el pont del tren de l'avinguda Generalitat i el de l'eix de l'Ebre i informar a la població pels mitjans locals: ràdio, televisió, Internet, comunicant els consells bàsics.

Passada la tempesta el factor que avalua si estem en una ciutat moderna i preparada és comptar el temps que costa que tot torni a la normalitat i Tortosa ha estat massa dies. Cal tenir unes bombes a punt per traure l'aigua de manera immediata de baix els ponts i poder restablir-hi la circulació, traure els objectes que hagin pogut quedar als barrancs per si ve una nova pluja i netejar la ciutat amb més celeritat.

És per això que cal exigir a les administracions superiors la finalització de les canalitzacions deixades a mitges i avançar municipalment en la prevenció, mobilització i ràpida resposta posterior a les tempestes per a que aquests fenòmens meteorològics inevitables, siguin significativament més suportables.

(Publicat al setmanari MésEbre - 29 setembre '06)