Els cicles polítics duren 8 anys. I les opcions estratègiques que cada força política vulgui fer s'han d'acoblar el millor possible a aquests cicles. En cap cas, tret d'una veritable catàstrofe, s'ha d'anar canviant d'estratègia cada 2 per 3.
ERC, a partir del 2003, ha fet una opció estratègica per l'acord d'esquerres, amb l'objectiu és incorporar els sectors de l'esquerra sucursalista a l'esquerra nacional, o bé per absorció del seu electorat, o bé per desplaçament d'aquelles organitzacions al llarg de l'eix nacional.
La decisió adoptada aquest dissabte pel Consell Nacional d'ERC no fa altra cosa que mantenir un rumb marcat fa 3 anys. Una decisió coherent i lògica, però...
En aquests dies de pacte, algunes forces polítiques es reclamen com a guanyadores de les eleccions del passat 1 de novembre. És legítim que ho facin, estem en mig de la dialèctica política i sembla que tot pot ser cert si així ho afirmem. Però, la veritat és una altra..
De nou, la gent d'ERC ha donat una lliçó de fortalesa.
- El nostre electorat no ho tenia fàcil, després de la decepció de l'Estatut i en mig d'una campanya electoral molt dura, sense amics mediàtics.
- La nostra militància ha tornat a donar la cara per Esquerra, treballant durament, amb una il·lusió renovada.
- Els nostres dirigents, especialment en Josep-Lluís Carod-Rovira, han estat capaços de sorpendre tothom amb una campanya propositiva, sense estridències i, finalment, amb un pacte valent que reforça el nostre lideratge dins el futur govern.
Esquerra (electorat, militància, dirigents) ha tornat amb força al mig de la política catalana. El "mort" ha ressuscitat i està tornant a preocupar als qui el vetllaven!
El desenllaç de la negociació del nou govern de Catalunya m'ha sorprès considerablement. He de reconèixer que estava convençut que la sociovergència triomfaria i tindríem un govern Mas-Zapatero amb suport parlamentari de Montilla. Afortunadament per al país, l'entesa serà un govern molt millor!
De totes maneres, deixeu-me fer dues reflexions sobre Montilla i el PSC...
Efectivament, Mas i Duran són profetes. Van anunciar que, si no governava CiU, hi hauria una fractua social i l'han encertada de plè!
Avui, les cassola-borrokes i els conver-frikis han pres posicions estratègiques al mig de la societat catalana i l'estan trencant a cops de paella. Estem aterrits!!!
Mirant els diaris del dia, sembla que la paraula estratègia estigui completament fora de lloc. En la negociació del futur govern de la Generalitat de dalt, s'està parlant de poder, carteres, programes i, sobretot de garanties de convivència. En definitiva, de tàctica. Espero i desitjo que els negociadors estiguin desplegant la millor tàctica possible, però el que Catalunya necessita per sobre de tot és visió estratègica.
El resultat d'ERC en aquestes eleccions ha consolidat l'independentisme republicà com el 3r espai central de la política catalana. ERC torna a tenir un paper central en la governabilitat de Catalunya i ara, com ahir, com sempre, Esquerra tornarà a posar l'interès nacional per endavant de l'interès partidista.
Aquestes són les claus per a què Esquerra estigui en el futur govern de la Generalitat de Catalunya.
Porto 4 dies sense escriure al bloc. Us podeu imaginar perquè. La vida d'un secretari d'organització en campanya és dura. Molt dura. Un promig de 4 hores de son diàries, doble jornada (la professional, a l'IES, la política, a tot arreu) i els meus fills preguntant-se si el pare tonrarà a casa algun dia...
Avui, amb dos dies de perspectiva i amb una primera dormida de 8 hores, em veig en condicions de començar a valorar les sorpreses del dia de Difunts.
