Avui al CMIMA hi ha hagut un presentació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. S'ha fet una breu introducció de l'ICC, i després s'ha centrat en les possibilitats tecnològiques que pot proporcionar-nos en la recerca marina. A l'ICC no tenen experiència en cartografia batimètrica (no han tocat el tema marí) i ha vingut a ser com una oferta de col·laboració per a benefici mutu.
En el torn de preguntes s'ha parlat de coses de recerca, les geodades futures que es podrien obtenir amb el potencial de les noves tecnologies (interferometria de radar, LIDAR, LIDAR batimètric, etc) i la seva aplicació. Però jo he aprofitat també per preguntar sobre un fet que em provoca problemes tant a nivell professional com personal: l'accés a sèries de geodades antigues.
Geodades al web de l'ICC
La voluntat de l'ICC es oferir les geodades de forma gratuïta (consulta i descàrrega). Són conscients que encara que actualment ja n'hi ha de disponibles, no és gens evident ni fàcil obtenir-les. Segons han dit, està previst que el proper any s'inauguri una nova web, i que d'aquí a dos anys es torni a millorar. Incorporant les més noves tecnologies. Vejam que surt. M'ha semblat que compten amb el Google Earth. De fet, la paraula Google ha sortit diverses vegades en la xerrada, mostrant la revolució que ha provocat en aquest camp.
L'ICC i Google Earth/Maps
Un cop acabada la presentació, i ja en el torn de xerrada informal, he comentat a en Josep Lluís Colomer, Subdirector General Tècnic, si havien parlat amb Google per a posar l'ortoimatgeria de l'ICC al Google Earth i el Google Maps. M'ha sorprès la resposta. Pel que es veu, l'ICC ja fa temps que ha fet una proposta tant a Google EUA com a Google Espanya. Tenen la proposta sobre la taula, ha dit. Molt bona notícia!.
M'hagués agradat saber més coses sobre la proposta, però tenint en compte que a Canàries i a Bergen van fer el mateix i ja hi surten, espero que no triguem gaire a tenir tota Catalunya amb ortofotos d'alta resolució.
He aprofitat també per comentar el tema de la toponímia. Hem quedat que els posaria en contacte amb l'empresa responsable d'això (Europa Technologies). Prèviament ja ho vaig fer amb la Generalitat. Llàstima que no tingui contactes a nivell de País Valencià i les Illes Balears.
Avui hi ha hagut un terratrèmol suau a Lorda, però la majoria dels mitjans nacionals se n'han fet ressó, ja que s'ha pogut sentir en algunes bandes del pís. Com no, la localització del terratrèmol es pot visualitzar al Google Earth:
Ahir vaig anar a veure la darrera pel·lícula d'en Cesc Gay, Ficció. Curiosament, un lector del bloc, n'Alfons Nonell, també va anar ahir a veure-la, i m'ho ha comentat per correu. Jo vaig anar a l'Icària, i he de dir que no quedava gens clar que fos la versió original catalana. Diversos cinemes l'anuncien en cartellera com a "Ficción" sense posar el v. cat.
N'Alfons va un bon resum de l'argument així que no el repetiré. Comparteixo amb ell que la pel·lícula és lenta, però a mi no em va desagradar. A més, a mi em semblava que el protagonista treuria en qualsevol moment una pistola i es fotria un tret al cap.
En la ciutat, la pel·lícula anterior d'en Cesc Gay, em va agradar molt més. Magnífica. Segurament perquè generacionalment m'agafa molt més a prop. Si En la ciutat es relatava la vida de la generació de passats els trenta, a Ficció és la del just arribar al 40, cosa que encara em queda lluny.
Curiosament, el protagonista de la pel·lícula és un director i guionista (com en Cesc Gay), casat (com en Cesc Gay) i amb dos fills (com en Cesc Gay). I la dona del protagonista a la peli, és la dona d'en Cesc Gay a la realitat. És a dir, és ELLA. I ELLA amb raó va dir a una entrevista del programa de cinema del 33 que mentre estava rodant es va posar una mica gelosa.
D'ELLA què puc dir? Surt poc. I que els anys i els embarassos li han passat factura, però la vida és així, i ELLA és ELLA.
Per cert, si poseu Àgata Roca al Google el primer que sortirà serà l'entrada a la Viquipèdia que vaig iniciar jo. Encara falta per saber quin any va néixer ELLA.
Tanmateix, crec que el duo protagonista no aconsegueix transmetre completament la situació entre tots dos, tot i que n'Eduard Fernàndez sí que retrata molt bé la situació d'infelicitat, crisi, resignació i desesperança.
marcbel |
Bici |
dimecres, 15 de novembre de 2006 | 22:56h
Un lector del bloc de nom Manel m'ha fet arribar les següents imatges:
La primera és una modificació d'una d'Amics de la Bici. Les altres dues són de collita pròpia de l'autor. Clicant sobre les fotos anireu al Flickr, on trobareu "All sizes a la part superior de la imatge per a veure cada imatge a diverses mides.
L'arquitecta Marta Gabàs, autora del disseny dels nous carrils bici del 22@, que són únics al món, ha explicat que la seva importància rau en el fet que garanteixen la seguretat del ciclista. Els carrils, situats a la banda esquerra de la calçada, estan separats de la circulació rodada per unes peces de cautxú reciclat (toves, per evitar lesions) que pesen 90 quilograms i que tenen 14 centímetres d'alçada per evitar que els cotxes les travessin.
A més, la seva amplada permet que si un cotxe estacionat obre la porta, aquesta no pugui colpejar el ciclista, ja que la separació és la suficient per evitar el xoc. A més, aquestes grans peces estan dotades de catadiòptrics perquè es vegin de nit.
Es tracta d'unes peces flexibles, ja que es poden enretirar per posar-les en un altre lloc si convé canviar la situació del carril bici.
La negreta és meva. De fet tinc pendent fa força setmanes un apunt sobre el carril bici de Sancho d'Àvila i aquesta innovació. Vaig fer-ne unes quantes fotos, amb transportista rebotat i tot ocupant el suposat carril bici inocupable.
La imatge és prou demostrativa: amb aquesta separació, el carril bici és tant, TANT estret, que només pot circular una bicicleta (i que no sigui de càrrega o amb remolc), i és impossible dels impossibles avançar de cap manera. Ni sortir del carril bici amb una doble suspensió. Riu-te'n tu de la Meridiana. La senyora Marta Gabàs o no ha anat mai en bici, o no se li ha passat pel cap que puguin circular diverses bicis, unes més ràpides que les altres. I a més, no compleix les recomanacions del propi Ajuntament, que diu que han de ser d'un mínim de 1,20 metres. O comptaran també el separador?.
Però a sobre de fer les coses malament, a sobre se'n vanten tot cofois: nous carrils bici del 22@, que són únics al món. S'han parat a pensar que si el Món no fa aquesta mena de carrils bici serà per alguna cosa?. Només els interessa la imatge i fer la roda de premsa. I la utilitat de la inversió pública?. La reforma d'aquests carrers ha costat gairebé 6 milions d'euros.
Haurem de fer allò de Estan bojos aquests de l'Ajuntament de Barcelona!. Convido a tothom a què circuli pel carril bici de Sancho d'Àvila i ho comprovi. Per començar, es trobarà que no hi ha cap carril bici que connecti amb Sancho d'Àvila: haurà d'agafar la calçada per connectar des de la Meridiana (si és que no ho han canviat en el darrer mes). Sancho d'Àvila si que connecta amb un altre.
Afegeixo: Home, sempre es pot mirar el cantó positiu: hem passat de fer carrils bici sobre vorera, a carrils bici sobre calçada sense segregar, i finalment a carrils bici per calçada segregats flexibles. Ara només falta que els facin d'ample suficient (és que en aquest no hi cap ni tant sols el símbol pintat de la bici!) i amb els dos sentits junts (optimització de l'ocupació de l'espai públic). Anem avançant... Tant díficil es fer un carril bici bé a Barcelona?. Sobretot quan estem parlant de la creació de carrers nous partint de zero.
marcbel |
Bici |
dimecres, 15 de novembre de 2006 | 20:16h
Art. 14 Bicicletes 2. Quan el carril bici estigui situat en vorera, els vianants el podran creuar, però no el podran ocupar ni caminar-hi. Els ciclistes respectaran sempre la preferència de pas dels vianants que el travessin.
Aquest apartat no hauria d'existir. Els carrils bici sobre vorera no haurien d'existir. La conflictivitat entre vianants i ciclistes que hi ha actualment a Barcelona està provocada pels carrils bici a les voreres. Els vianants els ignoren o no s'adonen que caminen sobre un carril bici. Els ciclistes els abandonen, ocupant la vorera dels vianants, per evitar les ocupacions de vianants i vehicles, o les contínues ziga-zagues que fan els carrils per adaptar-se al mobiliari urbà i els passos semafòrics. A més, els passos semafòrics, amb vorades aixecades de la calçada, provoquen que una bici de carretera o urbana, pateixi mecànicament (amb la despesa econòmica que provocarà als propietaris).
En relació a l'actual normativa, hi ha un lleugeríssim canvi. Ara es diu que l'ús del carril bici és exclusiu per a les bicis. A la proposta de modificació s'especifica més que els vianants no el poden ocupar. Cal insistir, però, que la causa principal de l'ocupació és el disseny incorrecte (sobre vorera). Tanmateix, està bé que en una discussió amb els vianants els ciclistes puguin argumentar que els vianants no poden caminar per ells. Perquè passa això: s'acaba discutint.
Tanmateix, continua sense deixar clar si els vianants poden creuar els carrils bici per fer una infracció. Per exemple, creuar la calçada per un lloc on no hi ha passos de vianants. La normativa actual és clara: els vianants només poden creuar els carrers pels passos de vianants. De no haver-n'hi, l'hauran de creuar just als costats de les interseccions de carrers. Entenc, per tant, que la preferència de pas no la té sempre el vianant.
Òbviament si el carril bici va pel mig de la vorera (per exemple, al Port Olímpic) no hi ha res a dir. Només que si és una zona amb gran trànsit de persones, i apliquem això, el carril bici deixa d'existir per als ciclistes: haurien d'aturar-se contínuament per deixar a les persones. Absurd.
Però i si un carril bici va just per la vora de la vorera al costat de la calçada, hem de deixar
passar un vianant que farà una infracció amb l'ordenança a la mà? Poden interferir els vianants
el nostre compliment de les normes, mentre ells no ho fan?
A l'ordenança hauria de quedar clar que un vianant només podrà creuar els carrils bici per vorera pels passos habilitats, quan la finalitat del vianant sigui creuar la calçada. Complicat, oi? Algú s'enrecordarà d'això? És el que passa quan es fan carrils bici sobre vorera: hauries d'escriure un llibre per a recollir, de forma genèrica, tots els casos de conflicte d'interessos.
3. Quan el carril bici estigui situat en calçada, els vianants l'hauran de creuar pels llocs degudament senyalitzats i no el podran ocupar ni caminar-hi.Aquí poca cosa hi ha a dir. Quan el carril bici va pel seu lloc, la calçada, no només el ciclista sinó que fins i tot el legislador ho té més fàcil.
marcbel |
Bici |
dimarts, 14 de novembre de 2006 | 23:45h
Anem a repassar els articles de la (proposada) nova ordenança sobre la bici de l'Ajuntament de Barcelona:
Art. 14 Bicicletes 1.Les bicicletes circularan pels carrils bici, per les calçades en zones 30 o per les vies senyalitzades específicament, quant no existeixin circularan preferentment per la calçada o per les voreres, segons allò previst a l'apartat 6 d'aquest article.
(he estat incapaç de trobar el redactat de la proposta, només un dossier de premsa)
A l'ordenança anterior no era obligatori circular pels carrils bici, només es deia preferentment. Aquesta nova obligació no ha agradat al BACC, segons recollia El Punt. Argumentaven per passar dels carrils bici que a vegades la fase semafòrica dels carrils bici és molt més restrictiva.
Personalment estic d'acord a què s'obligui a anar pels carrils bici quan hi siguin. Els carrils bici són una reserva de l'espai públic. Som a una ciutat mediterrània, on l'urbanisme es caracteritza per una alta densitat de població i poc espai públic disponible. Si es reserva, és per utilitzar-lo, no per malaguanyar-lo.
L'argument del BACC em sembla molt pobre. Som els ciclistes urbans ciutadans especials? Els conductors de cotxes també hem de patir fases semafòriques dolentíssimes (fetes expressament i que fan competitiva la bici, per cert). Fins i tot els vianants hem de patir també fases semafòriques dolentes. No veig el motiu per què els ciclistes puguin saltar-se les normes que els altres ciutadans no poden (és una forma de parlar...).
Ara bé, el problema de base, com en tot, són els carrils bici, la infraestructura (no pas els semàfors). Com que s'haurien de refer pràcticament tots els carrils bici, a vegades surt més a compte circular per la calçada o la vorera. Per motius de seguretat del ciclista com pot ser quan el carril bici sobre vorera està mullat esdevenint una pista de gel (cal abandonar el carril bici i fer servir la calçada si no vols tenir un accident). Em multaran per això?. O quan fa tanta ziga-zagues, o hi ha tants obstacles (mobiliari urbà), que es impossible circular-hi en condicions normals (home, sempre es pot anar a 4 km/h....) i surt més a compte circular per la vorera. Si un carril bici estigués ben dissenyat, no sortiria a compte abandonar-lo.
És a dir, es vol fer la casa per la teulada. No es pot exigir el compliment d'una norma si abans la infraestructura no està correctament dissenyada. Que no és el cas de Barcelona.
Pel que fa a les zones 30, en sí està bé circular per elles de forma obligatòria si no hi ha un carril bici. Ara bé, no entenc l'obsessió del BACC per les zones 30. Una bici va a 15-20 km/h, no a 30 km/h. Les zones 30 no són la solució per als ciclistes. Són solucions per altres coses. Actualment sembla ser que s'enfoquen les zones 30 com una solució pels ciclistes. Crec que en el futur les zones 30 poden inhibir l'execució de carrils bici necessaris, la veritable solució.
Circulació per la vorera. La majoria dels ciclistes urbans no volem circular per la vorera. Per motius de seguretat pels vianants i per nosaltres, i per un motiu conceptual: la bici és l'alternativa als vehicles de motor, no pas als vianants. Els vianants ens haurien de veure com uns aliats, no com uns enemics.
Està molt bé obligar a anar pels carrils bici, però abans que en facin (de correctes vull dir).
Si disposem de la darreríssima versió del Google Earth 4 Beta i anem a la finestra de l'esquerra de Layers (Capes) al contingut destacat (Featured Content) hi ha 4 interessantíssimes capes:
- Rumsey Historical Maps. Mapes històrics de diverses parts del planeta. M'agradat especialment el global del 1790. Un bonic exemple de com distribuir cartografia antiga de forma massiva. Tanmateix, aquests mapes es veurien millor en projecció planar en comptes d'esfèrica. Mostra una de les mancances del Google Earth: transformar-se en planar (en un Google Maps per entendre'ns). Altres globus virtuals en projecte prometen aquesta característica.
- Tracks4Africa. Tracks4Africa és una iniativa de cartografia de detall d'Africa a través de contribucions personals amb GPS. Molta informació de detall que al meu viatge pel Marroc m'hagués anat molt bé.
- Spotlight on Africa. Les banderes dels estats d'Àfrica. En clicar-hi, es mostra informació bàsica. Estaria bé que també estigués disponible a la resta del planeta.
- Agència Espacial Europea. Imatges preses per l'ESA.
Si teniu una altra versió idiomàtica de l'OpenOffice.org 2.0.4 i voleu tenir també el català (alternant amb els altres idiomes), podeu descarregar-vos els paquets d'idioma. Tanmateix, la versió en català de SC és millor que OpenOffice.org + Paquet de català.
És una actualització menor de l'OpenOffice.org, però recomanable. Per la nostra banda, ja hem començat a treballar en la versió 2.1.
Aquest és el cost de generació elèctrica per kilowatt/hora i en centaus de dòlars americans:
Tèrmica de carbó: 4-6 Eòlica (millor dels casos): 4-7 Tèrmica de gas natural: 5-7 Hidroelèctrica: 2-10 Nuclear (no gaire clar): 2-12 (6,7) Tèrmica de biomasa: 6-9 Termosolar: 5-13
Fotocèl·lules: 20-25
No té en compte l'impacte ambiental.
El més barat és el carbó, que és el que té més impacte ambiental (tant per CO2 com per contaminants de molt més impacte directe). Com que tenim reserves provades de carbó per a 4 segles, és l'esperança energètica actual. La Xina està construint una gran central de carbó cada setmana. La captura de CO2, la gran esperança ambiental, representaria un encariment del kilowatt/hora, actualment, del 40% per a les tèrmiques de carbó (resultant en 6-9 centaus de dòlar). Sobrecost que hauríem de pagar els consumidors.
Les de gas produeixen molt menys CO2 (menys de la meitat per unitat energètica) que les de carbó, però en continuen produint, i el preu del gas és variable i s'està encarint com a resultat de la demanda.
Ressalta la bona posició de l'eòlica, amb un impacte ambiental molt baix, tot i que no serveix com a base energètica (molt variable), sinó com a complementària. La solar, amb un impacte ambiental més baix, resulta excessivament cara, de moment, però és d'esperar que el preu vagi baixant progressivament. S'estan fent progressos en recerca que poden fer que aquesta sigui una solució energètica principal en els propers anys. Google, per exemple, omplirà la seva seu central de panells fotovoltaics properament.
La nuclear és una bona opció ambiental (impacte localitzat) i econòmica, tot i que se'n discuteix que el preu reflecteixi el cost real. La hidroelèctrica, considerada neta, té un impacte ambiental superior a la nuclear (retenció de sediments, erosió costanera i deltaica, inestabilització de pendents, augment de la sismicitat, generació de CO2 i metà, variació dels nivells freàtics, perill d'accidents molt greus). L'actual generació de centrals nuclears impediria un accident tipus Txernòbil, però també hi ha el tema de la proliferació armamentística nuclear. El confinament geològic segur dels residus és un problema que té solució. Tanmateix és un opció limitada (200 anys), per l'urani disponible actualment i el que es calcula que se'n podrà obtenir.
Després hi ha el tema d'intentar normalitzar econòmicament per l'impacte ambiental de cadascuna. El seu cost econòmic aniria des de l'obligació d'aplicar mesures correctores concretes (cost conegut) fins a costos arbitraris (impostos, mercat d'emissions de Kioto i altres). En tot cas, això implicaria (implicarà) pagar sempre més, mai menys.
Bocabadat. Estic completament bocabadat amb aquesta notícia de l'
Aquest és el cost de generació elèctrica per kilowatt/hora i en centaus de dòlars americans:
