Ramon Erra |
divendres, 17 de novembre de 2006 | 18:16h
És cosa de dies, sinó d'hores. Ja són als aparadors dels Tot a Cent i dels Grans Basars Xinesos. Ja són a les lleixes dels hípers, als taulells dels súpers i fins i tot a les ferreteries. Són "cutres" (paraula que no voldria haver de fer servir, perquè la trobo cutríssima, però l'alternativa és xaró, una paraula horrorosament xarona), són espantosos. Una amenaça. Vindran, ja us asseguro que vindran, que ens atacaran...de moment estan a la reserva, s'esperen als Tot a Cent, als Grans Basars, als hípers, als súpers i a les ferreteries del carrer Major. De tots els pobles, ciutats, urbanitzacions, pedanies.
qui riu el penúltim riu més estona; qui setmana passa legislatura empeny; a cada votada perdem un llençol; a mals no gaire grans, remeis mediocres; qui amb criatures dorm, pixat es lleva; qui no vulgui pols que no vagi a l'era; qui estigui lliure d'haver pactat que tiri la primera pedra; no volies caldo: tres tasses! temps, senyor, dona i fortuna donen voltes com la lluna. Conclusió per a dies d'incertesa: passi el que passi, mai més et tornaràs a banyar en la mateixa aigua... 
Hi ha camps, campets i campers; hi ha camps de futbol, camps visuals i camps acústics; hi ha camps de tir, camps de treball i camps d'extermini; es pot anar camp a través, a camp ras o a camp clos; es pot deixar el camp lliure, entrar al camp de batalla o, simplement, fotre el camp. Es pot fer una migdiada campestre, un ball camp o passar el dissabte Alcampo.
