Estats Units continua aplicant la seva política de suport sense límits a l'agressiva estratègia dels israelians a l'Orient Mitjà que va deixant una estesa de cadàvers al seu voltant. Rumsfeld és un dels dissenyadors d'aquest model d'expansió sense control del tàndem EUA-Israel, pensat per garantir-se, sobretot, el subministrament de petroli que engreixa la màquina del complex militar-industrial que va fer Bush fill President. L'exsecretari de Defensa s'ha retirat a les bambelines, que ningú el doni per acabat. Llegiu en PDF un article que vaig publicar a El Punt aquesta setmana sobre el personatge. 

Primer semblava un gag de Polònia. Després el primer episodi d'una nova sèrie surrealista de "Tripartit II". Més tard era una jugada mestre de Montilla per fer tastar als ecosocialistes que no tot són flors i violes quan es governa. Aquest matí comentàvem amb un dirigent socialista que no hem d'excloure que Iniciativa hagi volgut tenir la conselleria d'Interior per trencar la imatge de partit tou i ampliar el seu sostre polític.

Alguns centres comercials de l'àrea metropolitana ja ofereixen serveis de viatges i han creat la seva pròpia divisió immobiliària. Ara faran un pas endavant i entre els serveis que oferiran hi haurà hipoteques, crèdits bancaris i assegurances de defunció. Només cal que hi instal·lin un paritori perquè no calgui moure's del supermercat en tota la vida.

Ahir, a les vuit del vespre, tornava del tren (aquest nou esport de risc) cap a casa quan em vaig creuar amb una paradeta de recollida de firmes amb un lema tan genèric com "En castellano también". Són els de Convivència Cívica Catalana, un destacament avançat del Partit de la Ciutadania. Tot i que uns i altres diran que només són amics i residents a Catalunya, res més.

Agafar el tren fa por. Aquest matí en Cuní reproduïa el correu electrònic de l'home que es va endinsar dins del tunel a Sants per treure del tren la seva dona i el seu fill de pocs mesos. Un heroi anònim, tipus Stallone (No siento las piernas) a "Pánico en el túnel". Mentre, la companyia nega que els viatgers fessin el perillós viatge a peu des del convoi "aparcat" fins a l'estació, malgrat els testimonis que ho afirmen davant de les càmeres. Ja semblen el govern de Bush.

Mala memòria? Deixadesa? Ineptitud? Incultura? Senzillament un atemptat contra la cultura i l'art. Això és el que, de moment, estan deixant les obres d'ampliació de la línia del metro a Badalona. L'obra Bétulo del reconegut escultor català Josep Maria Teixidó, conegut amb el sobrenom de Camí, s'està malmetent per culpa de com s'estan executant les obres. L'escultura no té cap mena de protecció, els operaris hi deixen a sobre les eines, hi han posat un grup electrògen al davant i un lavabo portàtil...

Els darrers dies s'especula des dels mitjans, els opinadors -per cert, les mateixes cares/veus van rotant pels mitjans de la Corporació Catalana de Radio-Televisió-Godó conformant un únic discurs- i els confidencials sobre el paper que deixaran tenir Carod al govern. Una dia pronostiquen que el govern serà bicèfal (Monticarod) i altres que serà acèfal (no manarà ni Déu), perquè allò serà un desgavell. Poc deuen conèixer Montilla si pensen que no ho contralarà tot. 

Mireu que en som de rucs. Més enllà de les meves preferències electorals, que no vull expressar que per alguna cosa són meves, penso que en aquesta vida hem de ser pragmàtics. Ningú pot dir si aquest és el govern que la gent ha votat o no (tot depèn del color del cristall que es miren les coses), però hi ha una evidència palmària: és jurídicament possible (si es volia una altra cosa haver modificat l'Estatut o haver fet una llei electoral) perquè no estem en un règim presidencialista, estem en una democràcia parlamentària. A partir d'aquí podem perdre hores parlant de legitimitats i ètiques i opcions, però no serveix de res. Per què no aprofitem algunes coses bones de la situació en què ens trobem?

Encara sense temps a aprofundir en l'anàlisi de les dades electorals a Badalona, m'arriben notícies que aquest dijous hi ha hagut una enganxada en una aula de la Universitat Autonòma entre un grup d'alumnes nacionalistes i un altre que portava una samarreta del Partit de la Ciutadania. Pel que sembla, segons explica una font directa, els alumnes han intentat estripar la samarreta de l'alumne de Polítiques en considerar una provocació que portés la samarreta del partit a classe. Els agressors podrien ser expedientats.

No he tingut temps d'acabar l'esborrany de la meva primera anotació en aquest bloc, on volia expressar els meus propòsits, que l'actualitat -com ja sabia- em planteja el repte d'un primer anàlisi polític en clau badalonina: el del resultat de les eleccions al Parlament.