Fonts confirmadíssimes properes a RENFE afirmen que s’ha distribuït una droga d’efectes considerables a les altes esferes de l’empresa. Els primers efectes d'aquest estupefaent es van començar a deixar notar divendres passat quan RENFE va emetre un comunicat assegurant que aviat tindrem un dels millors serveis de rodalies del món.
Diferents metges consultats per AT han afirmat que es tracta d’una droga molt potent, ja que ningú amb dos dits de seny seria capaç d’afirmar tal cosa. És més, psicòlegs reconegudíssims han assegurat que en els propers dies els efectes es poden multiplicar i provocar que es doblin els serveis de rodalies, que es retornin els diners als usuaris afectats per les últimes avaries i que es demani perdó per la seva existència.
Des d’Això Toca ens conformem amb que demanin perdó per existir.
La Renfe, especialment pel que fa a Rodalies, està funcionant en els darrers temps de forma exemplar, modèlica. S’estan executant a la perfecció els plans previstos per l’empresa, i tot seria perfecte sinó fos per l’obstinada actitud d’alguns usuaris desaprensius que continuen resistint-se a agafar el coxte privat. S’ha de reconèixer que els esforços de la companyia són molt meritoris, i difícilment es pot demanar més dels seus dirigents, els quals de ben segur que si persisteixen arribaran a assolir els objectius marcats.
És evident que el transport per ferrocarril pot fer desistir alguns usuaris d’agafar el cotxe privat, amb tot el que això representa de reduir el consum, frenar el desgast del parc automobilístic, fer innecessàries determinades infrastructures… Tot plegat, amb repercussions negatives per als beneficis de moltes empreses, i al capdavall per a la creació de llocs de treball. Conscient d’aquest necessitat social, Renfe procura evitar la puntualitat dels seus trens per tal que els usuaris entenguin que aquest mitjà no pot ser fiable per anar a treballar, introdueix canvis, suspèn trens o en deixa alguns d’aturats a qualsevol indret per tal d’escarmentar els reincidents, procura que els seus vagons siguin prou bruts com perquè, com a mínim, desisteixin d’agafar-lo els qui precisen anar mínimament ben arregladets, i donen instruccions al seu personal perquè s’abstinguin de donar cap mena d’informació i que mantinguin una actitud hostil i desconsiderada amb els qui són incapaços d’entendre que cal desacostumar-se a utilitzar els trens de rodalies.
Però, malgrat tots els esforços esmerçats per la companyia en aquest sentit, encara hi ha gent indesitjable que té la gosadia de desafiar tota lògica i negar-se a agafar el cotxe privat. I a sobre encara n’hi ha de més poca-soltes que arriben a imaginar que aquest planificat funcionament de la companyia és resultat d’una mala gestió, cosa no solament impensable sinó que implicaria posar en dubte la integritat psíquica i mental dels dirigents de la companyia.