A Xina són més de mil milions d’habitants. El país és gran però l’enorme migració del camp a les ciutats va esdevenir un problema de tanta magnitud fa uns anys que les ments pensants del país van decidir una solució salomònica: que les parelles tinguessin un sol fill. Menys apretadets, devien pensar.
Salvant les distàncies humano-animals, ara als dirigents comunistes afronten un altre problema: l'excés de gossos a Pequín, que provoquen fins a 300 persones mortes al mes per la transmissió de la ràbia a través de mossegades. Solució? Un sol gos per cada familia. I que faci menys de 35 centímetres d'alçada.
Vist el desenllaç de la notícia, la redacció de l’AT es planteja diverses qüestions: Què en faran dels gossos sobrants? Caurà el mite dels restaurants xinesos que donen gos per llebre? La mesura no és discriminatòria a favor dels gossos de raça pequinesa? Per què a la Xina, país comunista, hi ha tants unitats individuals: un sol líder, un sol partit, un sol fill, un sol gos?
