Després de les eleccions al Parlament, augmenta l'interès pels comicis municipals. Arreu del país, però especialment a la capital, Barcelona. Tant l'Avui (en l'apartat Confidencial) com Tribuna Catalana [Artur Mas versus Jordi Hereu?] publicaven aquest dijous un rumor sobre la candidatura de CiU a l'alcaldia de Barcelona. Agafeu-vos: Artur Mas estudiaria la possibilitat de desplaçar Xavier Trias com a candidat nacionalista a l'alcaldia, per garantir un bon resultat de la federació a l'Ajuntament de Barcelona. Un cop perdudes la Presidència de la Generalitat i la Presidència del Parlament, el tercer càrrec institucional de més pes seria l'alcaldia de Barcelona, en mans socialistes des del 1979. Jo veig molt improbable la hipòtesi que apuntaven l'Avui i Tribuna Catalana, sincerament. Diuen que Mas intentaria imitar Josep-Lluís Carod-Rovira, que es va presentar com a cap de llista d'ERC al Congrés per Barcelona poc després d'haver hagut d'abandonar la conselleria en cap de la Generalitat per l'excursió a la Catalunya Nord per entrevistar-se amb suposats membres d'ETA. El cop d'efecte republicà va consistir en formar tàndem electoral Carod-Joan Puigcercós, i ERC va sortir-ne reforçada. No veig Mas, que es presenta com el president moral de Catalunya, com l'altre President, en paraules de Felip Puig, arrossegant-se per competir amb el socialista Jordi Hereu [web municipal], que serà cap de llista per primera vegada.
Xavier Trias, que salta d'alegria amb els resultats de CiU l'1-N a la ciutat de Barcelona, està ben posicionat per aconseguir un resultat digne a les urnes. Una altra cosa és accedir a l'alcaldia, perquè això ja dependrà dels pactes i quan parlem de pactes cal mirar a Esquerra. ¿Serà ERC capaç de practicar l'equidistància fent José Montilla President i afavorint un pacte nacionalista a Barcelona per dur el doctor Trias a l'alcaldia? És una pregunta que ens fèiem aquest dijous, tot dinant. No dinàvem tòfona blanca, com Salvador Sostres, sinó unes simples faves a la catalana i un pollastre rostit, de menú de 10 euros cafè a part. És molt difícil que ERC variï la seva política de pactes municipals, que, en el fons, és prèvia a la de la Generalitat. Primer van ser els tripartits als ajuntaments, amb el cap i casal com a experiència pilot. Després va venir el tripartit, i ara l'Entesa. ¿Faria Jaume Oliveras un cop de timó a capitals com Barcelona i Girona si l'aritmètica ho permetés? ¿Quina necessitat en té? ¿Ara toca equidistància, o l'Entesa del triumvirat Montilla-Carod-Saura necessita més que mai el control i estabilitat a totes les administracions possibles? Són preguntes.
Xavier Trias aprofita els blocs per fer oposició
Trias aprofita la informació i denúncies que circulen pels blocs ciutadans per fer oposició. Em sembla molt correcte, tot sigui dit. Mentre CiU té un regidor blocaire actiu, Jaume Ciurana [bloc], un possible membre de la propera candidatura també a la xarxa, Antoni Vives [bloc], i construir l'alternativa de canvi a gairebé tres dècades de socialistes a l'Ajuntament a la xarxa [ImaginaBCN!], el nou alcalde no té bloc ni de miracle, així com cap dels seus tinents d'alcaldes.
Les proves de la inspiració blocaire de l'equip de Xavier Trias són aquestes:
sgordillo |
Perfils |
divendres, 17 de novembre de 2006 | 03:13h
L'històric dirigent d'Unió Democràtica de CatalunyaJoaquim Xicoy, expresident del Parlament de Catalunya i exconseller de Justícia, va morir ahir als 81 anys. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall [web abandonada], ha decretat jornada de dol nacional a tot el territori aquest divendres, dia 17. Avui, precisament, se celebrarà la sessió constitutiva [pdf] del Parlament de la VIII legislatura, en què sortirà reelegit com a president de la cambra Ernest Benach, d'ERC [bloc institucional i bloc de campanya]. Durant la sessió es recordarà l'expresident difunt, que dissabte passat va participar en l'acte de celebració del 75è aniversari del seu partit. Precisament al web d'Unió hi ha imatges de Xicoy en aquesta celebració. En la sessió d'avui, CiU presentarà i votarà la companya de partit de Xicoy i també exconsellera de la Generalitat Núria de Gispert com a candidata a la presidència del Parlament.
L'exdirigent de la Joventut Socialista de Catalunya a Mataró i president de l'Associació de Veïns de Vista Alegre, Carlos Fernández, no ha pogut resistir la pressió blocaire del seu entorn ["Mataró, territori bloc", en pdf]. Són moltíssims els joves militants socialistes [Monti-Ja!] amb presència virtual. [Juan Varela: Mataró, ciudad blog] I Fernández ha obert bloc.
La militant socialista de Mataró Encarna Siles ha obert el seu segon bloc, centrat en continguts més locals. Siles és una jubilada activa a la xarxa. No arriba a la vuitantena, d'altres sí. [Romuald Grané, un blocaire d'ICV de 83 anys]. Una altra incorporació a Mataró és l'exmilitant del PP Marta Teixidó [bloc]. [Joan Antoni Baron, alcalde del PSC: Més blocs mataronins]
A Arenys de Mar, el trànsfuga de CiU i exmilitant d'Unió Lluís Blanchar ha dimitit finalment. Prepara una nova etapa política des de la llibertat de tenir les mans lliures, un cop ha deixat l'acta de regidor. La plataforma de la recentment creada entitat Veïns Independents d'Arenys farà honor a les seves sigles i farà VIA cap a l'Ajuntament, de cara a les properes municipals. Blanchar, sospito, hi tindrà un paper clau. Ho explica en el seu bloc de recent creació, que s'allotja a la comunitat Arenyautes. [Xavier Febrer:Els blocs arenyencs]
El jove activista de Premià de Mar Joan Ribet, germà d'un company i amic, també ha entrat a la catosfera, amb aquest bloc que promet. L'afegeixo als enllaços de "blocs polititzats", ja que no és militant de cap partit, si bé la bitàcola serà combativa com a premianenc (de Mar).
Aquest és el text íntegre que ahir publicava Salvador Sostres al seu bloc. (El reprodueixo aquí perquè no puc fer un enllaç permanent; cal buscar a l'hemeroteca per 15 de novembre de 2006). Sostres escriu, fins a set vegades en una peça tan curta, que els votants d'ERC són uns "fills de puta". El polèmic i denunciat Sostres [viquipèdia], apareix fent una contribució més a la seva peculiar pacificació entre nacionalistes i independentistes. Curiosa, aquesta ràbia que vomita, quan resulta que el famós cap de setmana en què Artur Mas oferia a Josep-Lluís Carod-Rovira un pacte de govern a la desesperada (conselleria primera i la meitat dels departaments per a ERC), després que José Montilla hagués rebutjat la sociovergència, el to de Sostres fos radicalment diferent. 1 a 1, va escriure aquells dies.
"Hi ha el discurs que el Mas ha perdut les eleccions pel devedé, pel pacte amb el notari o perquè jo em prengués tòfona blanca el dia electoral. És un discurs que cada dia arrela més, buscant culpables dins de Convergència. La divisòria estava clara, per a qualsevol persona que suprés el nivell borderline: o tripartit o Mas.
Si algú en nom d’un devedé o d’una acta notarial o d’un repàs de tòfona blanca ha decidit vendre el país i no anar a votar o votar en blanc o votar Esquerra, deixa’m dir-te una cosa: ets un fill de puta, o una filla de puta. Aquest és el resultat, Montilla president. Ets un/una fill/filla de puta que has venut el país per un prejudici. Ets una rata. Ets un/una miserable. No em parlis de democràcia, ni de vot lliure, ni de respecte. Quin respecte? Montilla president? Vés i caga.
Si tu volies el tripartit, res a dir. Si tu volies Montilla president, felicitats, has guanyat! Però si ets catalanista, si estimes Catalunya i has votat Esquerra o en blanc o Iniciativa ets un analfabet o un fill de puta, i volia dir-t’ho.
Si és així has venut el país a l’enemic a canvi del teu prejudici: ets un fill de puta, rata covarda, i ja sé que alguns em diran que insulto, però qui ven un país a canvi de poder o per pura tonteria no és insultar-lo dir-li que és un fill de puta, és definir-lo: ho torno a dir, ets un fill de puta.
Catalunya necessita una certa dosi, una molta dosi, de dir el nom de cada cosa. Comencem-lo a dir, comencem-lo a dir amb totes les lletres, perquè ja està bé miserables que van creixent amb la complicitat del nostre silenci.
No tinguis vergonya de dir-li "fill de puta". Igual la vergonya la té ell quan et sent i deixa de vendre el país, i ho deixa de ser."
A mi, perdoneu-me, però aquest estil no em va. Em faig ressò perquè algun lector escandalitzat m'avisa, i crec que val la pena saber com està el pati entre determinats opinadors nacionalistes.
Jo prefereixo, el to i el fons d'en Martí Estruch i Axmacher, redactor en cap de Vilaweb, que ahir publicava "Quo vadis, Convergència?" Un article que, per cert, comenta el diputat electe de CiU i alcaldable a Girona, Carles Puigdemont, a la seva anotació Estrena al Parlament.
No hi ha color. Jo seguiré l'Estruch mentre d'altres llegeixin l'inefable Sostres. Cadascú lo seu...
The ninth legislature of the Catalan parliament will convene this week followed by the formal exchange of power between the outgoing president of the Generalitat, Pasqual Maragall, and the new leader, José Montilla. The understandable outrage of nationalist voters and supporters who point out that Artur Mas will yet again find himself in the opposition despite having gained more seats has lead to all sorts of contempt for Catalonia’s leader for the coming years. If the alliance between the PSC, ERC and the ICV-EUiA holds, naturally. I say that Montilla, the ex-mayor of Cornellà, ex-president of the Diputació of Barcelona and ex-minister, has been insulted. But the presidency of the Generalitat is obviously greater than the sum of these accomplishments. Catalonia in its entirety is the most important political endeavor for any Catalan dedicating his or herself to public service. Montilla will have to show that he believes this and understands the scale of his new post. For the moment, I won’t criticise the man. Basically, this is because he achieved in a few weeks what others have been trying for years. I just hope he hits the ground running.
Bitllet d'opinió publicat avui al setmanari en anglès Catalonia Today.
En David Figueres [bloc] m'hi ha fet pensar, amb aquesta crida als blocaires. Avui és el Dia de l'Escriptor Empresonat, i el PEN Català ha organitzat actes en record de la periodista Anna Politkóvskaia, una de les veus més crítiques amb Putin, que va ser assassinada el passat octubre a Moscou. Ni oblit ni silenci davant un crim que no pot quedar impune.
La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha hagut de suportar aquest dimarts un bon ruixat al Congrés dels Diputats per part dels electes catalans. Per televisió he vist Jordi Vilajoana, diputat de CiU per Barcelona, lluir una portada de diari per retreure a la ministra el caos que viu la xarxa de Rodalies de Renfe les últimes setmanes. Una autèntica vergonya que, per resumir-ho, es tradueix en una avaria important cada quatre dies. Aquesta és la freqüència de pas de les grans avaries. De les petites, els retards i la desastrosa informació i atenció als usuaris no hi ha comput possible. És l'infinit.
No sé del cert si la portada que exhibia Vilajoana era la d'El Periódico. [Juan Varela: Atrapados por Renfe] Però ha resumit molt bé la denúncia d'una situació vergonyosa, la denúncia d'un malestar social i polític. El cas de Rodalies de Renfe, que els últims dies ha assolit quotes de degradació del servei surreaslistes, atribuïdes a les obres de l'arribada del Tren de Gran Velocitat (TGV) a Barcelona, és més del mateix: el centralisme com a model anacrònic dels serveis públics.
Lluny d'assumir el debat de fons, que és l'imprescindible traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat, la ministra de Foment ha preferit el recurs fàcil. Un cap de turc. Dimissió per sortir al pas.
Ens llevàvem aquest dimarts amb la portada en qüestió, i amb unes dures declaracions del secretari de Mobilitat del Govern, Manel Nadal, a TV3 contra la companyia ferroviària. Vint anys de desinversió. El Govern anunciava posteriorment l'obertura d'un expedient informatiu. Al vespre, la ministra servia en satafa el cap de Josep Manau. Continuïtat lògica.
A través de Dani Casanovas, secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC [bloc], m'assebento de la incorporació de 9 nous militants a la catosfera. És el cas de Marc Vidal [bloc], de Barcelona; Carles Vilaseca [bloc], del Prat de Llobregat; Marta Alonso [bloc], de Barcelona; Jesús Palomar [bloc], de l'Hospitalet de Llobregat; Xavi Navarro [bloc], de Les Corts (Barcelona); Marta Vilalta [bloc], de Torregrossa; Isaac Farré [bloc], de Sant Andreu (Barcelona); Narcís Capdevila [bloc], d'Olot; i Jaume Martorell [bloc], de Parets del Vallès.
Aquí trobareu la blogosfera independentista de les JERC, el portaveu nacional de les quals és el maresmenc Pere Aragonès [bloc], que tindrà escó al Parlament de Catalunya quan només un dels diputats electes per Barcelona deixi el càrrec per accedir al Govern.
Ara que parlem de les JERC, la branca juvenil republicana té diputada al Congrés. Es tracta de la gironina (Cassà de la Selva) Laia Cañigueral (foto), que avui és entrevistada per Puri Abarca a El Punt: "Montilla és el primer que ha plantat cara al PSOE"
La plataforma Sobirania i progrés ja té més de 6.000 adhesions, i acaba de fer públic un comunicat aquest divendres sobre el nou Govern de la Generalitat de Catalunya, en què insta l'executiu que s'està bastint a "treballar decididament per fer avançar la cohesió social i la construcció nacional de Catalunya (que per nosaltres són inseparables)" i reclama "als polítics i militants sobiranistes de tots els signes que no trenquin els ponts de diàleg perquè si volem assolir la plena llibertat del nostre poble ho haurem de fer units".
Un comunicat anterior de la mateixa plataforma retreia el perfil del futur President, constatant que "Catalunya (i extensible a tot els Països Catalans) és un país sotmès als principis i a la voluntat de l’Estat espanyol". Sobirania i progrés afegia: "Tenir un President que prèviament ha sigut ministre (i per tant, representant) de l’estat que ens nega el dret a l’autodeterminació; tenir un President que crida ‘Viva España’ (recordem-ho, l’estat que ens nega el dret a l’autodeterminació) o tenir un President que deixa palplantats a economistes que posen a prova els seus coneixements catalano-culturals són símptomes que denoten el sucursalisme, tolerat i acceptat pels nostres representants, del país."
El comunicat conclou afirmant que "els ciutadans esperem que aquesta nova legislatura que s’enceta al Parlament de Catalunya, amb Montilla president i sota el lema ‘Entesa Nacional pel Progrés’, sigui una etapa on s’avanci cap a l’autogovern de Catalunya a través d’una bona política de fets consumats i amb la mirada posada en l’autodeterminació".
La plataforma, nascuda abans de la campanya electoral, té un doble repte al davant. A part de mantenir la seva aposta per la conscienciació sobiranista encaminada a afavorir un procés autodeterminista (aquest és un dels objectius fundacionals), amb el nou escenari polític i la tria d'ERC pel govern d'esquerres amb José Montilla [viquipèdia i web] de President, haurà de superar la profunda ferida en l'àmbit del catalanisme polítitc (CiU serà a l'oposició després d'haver guanyat en escons per segona vegada consecutiva, amb Artur Mas [viquipèdia i web] al capdavant). Mantenir complicitats d'un horitzó nacional ambiciós no els serà fàcil, amb l'actual context [El català emprenyat crida "Mas President"]. El segon repte de Sobirania i progrés és mantenir el debat sobiranista mentre l'únic partit independentista amb representació parlamentària, liderat per Josep-Lluís Carod-Rovira [viquipèdia i web] i Joan Puigcercós [viquipèdia i bloc], ha decidit replegar-se en un Govern menys ideologitzat. [Xavier Mir: Resituar-se]
La plataforma en què participa l'historiador Oriol Junqueras [viquipèdia], entre d'altres, ha millorat el seu web, amb sindicació de continguts via rss (notícies i opinió). El web també conté un apartat per rebre donatius, amb comptador automàtic dels diners recollits.
L'escriptor i blocaireToni Ibàñez, de Vallromanes, s'ha afegit al directori de la xarxa de blocs de CiU, com a simpatitzant nacionalista. Ibàñez (a la foto) és habitual d'aquesta pàgina, amb els seus comentaris provocatius i desacomplexats. El seu ciberdietari Entrellum, hereu del Tros de Quòniam, és bàsicament literari, però també hi pesa molt la política. Nacionalista, es caracteritza per les polèmiques que estableix amb blocaires i lectors independentistes. El combat ideològic CiU-ERC, de rabiosa actualitat aquests dies.
