De terratrèmols n'hi ha cada dia en algun lloc del món, però que es facin sentir a casa nostra ja no és tan freqüent. Cap a les 19.23 hora local, la taula de treball ha començat a moures i la primera reacció ha estat mirar a terra, com si alguna cosa hagués entrebancat amb la taula, però el moviment no s'ha aturat i ja he pensat en un terratrèmol. Mai n'havia sentit cap en primera persona i ha estat emocionant. Un terratrèmol de més de 4,5 graus a l'escala oberta de Richter, no és poc, però no és per espantar-se. De seguida he mirat les webs de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, part de sismes, per si deia alguna cosa. Però res. Volia inserir el meu comentari, però volia esperar confirmació i dades del fet.
mamoros |
Educació |
dimecres, 8 de novembre de 2006 | 12:28h
Avui hi ha prevista una concentració del professorat per protestar contra la creixent violència que hi ha als centres educatius. No és un problema nou, al contrari, però sembla que els diaris i mitjans de comunicació cada cop se'n fan més ressò.
Ja no és violència verbal, només, sinó també física i si abans era alarmant ara s'han destapat crits d'alerta.
Avui és núvol, però
tan me fa. Sóc a casa davant l’ordinador (una novetat interessant ocorreguda de manera involuntària), a aquestes hores del dia ja m’he
llegit els diaris, els blocs habituals, he parlat amb la família i alguns amics
per telèfon recordant-me que sóc un any més gran i em disposo a encetar un text
d’aquells d’anar fent.
Tothom té dret a una segona oportunitat. El nostre govern també. Han passat tres anys plens de bon govern i de soroll excessiu, però s'ha fet bona feina pel país; mirat en la distància ha estat una segona transició, un impàs en què tots ens haviem d'acostumar a coses noves, tant els del govern com els de l'oposició.
Almenys aquest cop l'acord ha estat d'una manera ràpida, veurem si començant
amb discreció i posant seny la cosa funciona millor, el país s'ho
mereix i ho necessita. I, sobretot, que tothom estigui a l'alçada des
de tots els cantons.
Tot el que ve de Catalunya és dolent per definició. Sinó no entenc que el PP no hagi protestat perquè Andalusia sigui una realitat nacional i Catalunya...bé, Catalunya is diferent!
Nit més curta de l'habitual resseguint els resultats, la tècnica avança i és d'agrair. Potser un sistema més fàcil faria que l'abstenció no fos tan alta. La maquinària electoral fa cada cop més mandra a més ciutadans que no s'apropen als col·legis ni en festiu entre setmana. Això em preocupa. L'abstenció.
Acabo d'arribar de l'institut, avui una llarga jornada que ha acabat amb la visita d'alguns pares i mares. Els hem presentat l'organització del centre, les coses que hi poden trobar, esdeveniments, cites, actes... en un moment determinat, a les acaballes, una senyora m'ha demanat en quina llengua es fan les classes...
Estic molt contenta perquè, finalment, hi ha data per fer-li un homenatge com cal a aquest "homenot" del bàsquet català. De petita el seguia amb admiració i fruïció, i el recordo vivament de tants i tants partits, però, sobretot, dels Barça-Madrid llegendaris.
No vaig entendre mai perquè se n'havia anat en silenci i no se n'havia
fet esment des del club, però ja ho diu el clàssic: "Tot arriba si se
sap esperar" i ara tindrà el lloc que es mereix a la història del
Palau, ja era hora!
I només se
m'acut donar-li les gràcies per ser com és, per jugar tan bé al bàsquet
i fer-nos gaudir de l'espectacle durant tants anys; gràcies per la
discreció, pel teu immens cor i per ser un barcelonista de cap a peus.
Potser ara et fan l'homenatge, però durant tots aquests anys sempre
t'hem portat al cor.
Curiós el merder organitzat per si aquesta senyora fa el seu discurs en castellà o català. Segur que això ho aprofita algú per manipular-ho quan, crec jo, no és una qüestió d'idioma, sinó de continguts; d'estar vinculat/da a la ciutat, de tenir coses a dir a la gent que hi viu. A una entrevista ella mateixa explica la manera curiosa que va tenir l'exalcalde Clos de contractar-la, em sembla increïble i amb molta manca de criteri. En fi, veurem com acaba tot plegat, però així, d'entrada, la seva literatura no em sedueix.
I és que aquesta campanya té la seva gràcia... sobretot quan has hagut de passar fronteres africanes omplint papers a tort i a dret i has pogut posar l'"estat" on vas nèixer: Catalonia (clar, què saben ells), però llavors et demanaven "nacionalitat del teu passaport" i aquí ja és més fomut. Si el funcionari tenia molta feina a voltes ni s'ho mirava, segell va i avall que fa baixada; però si n'hi havia algun d'escrupolós ho tenies més pelut. El pitjor era deixar-ho en blanc, així que un altre "catalanish" i avall, feien el fet...o no, segons qui tenies al davant.
Aix, què bonic seria tenir un estat propi, almenys perquè els documents oficials no mentissin... i per tantes altres coses...
Tot el que ve de Catalunya és dolent per definició. Sinó no entenc que 
Estic molt contenta perquè, finalment, hi ha data per fer-li un 
