norge |
divendres, 17 de novembre de 2006 | 21:59h
Avui soc a una ciutat (que sembla un poble) preciosa. A la costa oest de l'illa verda, tocant a l'Atlantic i amb molt de fred pero molt d'ambient. Trobar un llit aqui per aquest cap de setmana ha estat quasi una epopeya. Allo que deiem de la improvitsacio...
norge |
divendres, 17 de novembre de 2006 | 01:18h
Un altre dia a la capital de la Republica d'Irlanda. Avui he tingut mes sort o els Deus del nord estaven de bon humor, i ha fet un dia bastant millor que el d'ahir. Aprofitant-ho, he decidit no parar de caminar fins que el sol ha desaparegut completament.
Despres d'un parell de dies per Londres, ja soc a Irlanda (Eire). Un cop aqui m'he trobat amb la (dura) realitat del pais. Fot fred i no para de ploure. Potser esperava que fes un temps calid i assoleiat? Es un novembre normal a la verda i humida illa d'Irlanda.
Doncs ja som altre cop aqui, a terres britaniques. Comenco un petit viatge, aquest cop a Irlanda (Eire), que durara uns 10 dies. He passat per Londres a buscar una maleta que vaig deixar al fuckpackers quan vaig marxar el mes de juny i a veure alguns amics. Dema me'n vaig cap a Dublin.
Fer o no fer. Actuar o no actuar. Parlar o callar. Viure o morir. Estimar o no estimar. Comprar o no comprar. Pujar o baixar. Menjar o no menjar. Triomfar o fracassar. Triar entre ser o no ser. Triar. Aquesta és la qüestió.
norge |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 17:11h
L'únic lloc d'un avió al qual un operador de handling té accés és la panxa del monstre; la bodega. És el lloc on van les maletes, els paquets, els animals, els productes perillosos i les mercaderies. És el lloc, també, on un operari passa moltes estones dormint, xerrant o jugant a bitlles.
norge |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 00:43h
Avui mateix he rebut un correu electrònic força curiós d'un conciutadà meu blocaire, en Borinotus de Temps d'incertesa (com tots), que m'ha sorprès i m'ha engrescat molt. M'animava a seguir aquest joc proposat per un altre blocaire, el del bloc Botxí.
If the night turned cold and the stars looked down, and you hug yourself on the cold cold ground. You wake the morning in a stranger's coat. No-one would you see. You ask yourself Who'd watch for me? My only friend, who could it be? It's hard to say it. I hate to say it. But it's probably me. It's probably me - Sting
Ja és aquí, ja és l'hora de votar. Jo he seguit, com sempre, les campanyes electorals, per tal d'aprendre una mica més dels aparells electorals dels partits i les seves tàctiques. I és que a mi això de la publicitat i la propaganda em posa molt, la veritat. M'encanten els períodes d'eleccions, què voleu?!
S'acosten eleccions, i entre polítics i fantasmes (i els híbrids), a mi em fa por sortir de casa. Tots es fan notar i no volen passar desapercebuts. Uns encadenats i els altres lligats de mans i peus a maletes plenes de bitllets. Uns amb boles i els altres boleros.