Jo també vull un estat propi perquè la nostra mil·lenària llengua es troba en perill d'extinció molt més ràpida del que molts pensen, sotmesa com està a la conjunció de pressions legals i fàctiques.

Jo també vull un estat propi perquè amb la situació de dependència actual Catalunya no pot gestionar plenament ni una mínima part dels seus afers, des de coses tan elementals com la fixació del calendari laboral, fins al desenvolupament i control de les grans infrastructures, com l'aeroport, els ports, l'energia, la immigració, la reconstitució del teixit industrial i la recerca i innovació.

Jo també vull un estat propi perquè la major part de les lleis que elabora el Parlament de Catalunya són, en allò substancial, desenvolupament de la normativa bàsica estatal, bé que sovint això es dissimula incloent-hi articles calcats dels de les lleis espanyoles sense citar-ne la procedència.

Jo també vull un estat propi perquè les previsions del nou estatut, ni per la formulació econòmica ni pels ressorts polítics que preveu, tenen la més mínima possibilitat de millorar substancialment el finançament autonòmic ni de reduir el dèficit fiscal.

Jo també vull un estat propi perquè els estatuts d'autonomia - l'anterior i l'actual - esdevenen paper mullat quan els vots catalans no són necessaris a Madrid, i moneda de canvi, sempre a la baixa, quan hi són necessaris.

Jo també vull un estat propi perquè el llarguíssim procés d'aplicació del nou estatut, que comporta la modificació de 25 lleis estatals, inclosa la nova LOFCA, esdevindrà de fet un procés de renegociació de l'autonomia, de manera que els efectes conjunts de la dinàmica política i la lentitud i la gasiveria en l'aplicació, afegits a les nombroses renúncies prèvies, en faran aviat un document irrellevant.

Jo també vull un estat propi perquè al món els estats constituïts per diverses nacions són molts, però aquells en què les nacions hi conviuen en termes d'igualtat, molt pocs; en el nostre entorn immediat, tan sols Bèlgica i Suïssa.

Jo també vull un estat propi perquè ni la nació espanyola ni l'estat espanyol, que a la pràctica la representa en exclusiva, tenen el més mínim interés de fer un pacte en què els protagonistes siguin justament les nacions constitutives de l'estat.

Jo també vull un estat propi perquè en aquest entorn immediat Croàcia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i tants d'altres han esdevingut estats independents, i mentrestant nosaltres, que per potencial demogràfic, cultural i econòmic, ho hauríem d'haver aconseguit fa temps, estem esdevenint una anomalia.

Jo també vull un estat propi perquè no és assenyat buscar reconeixements internacionals equivalents al d'una nació amb estat sense tenir un estat, com és el cas de les seleccions esportives.

Jo també vull un estat propi perquè les actuacions de la societat civil en àmbits diversos, com suara l'entesa entre el Barça i la Unicef, demostren en canvi que Catalunya té un potencial nacional plenament vigent, més que suficient per a fer-se visible al món, però que aquesta visibilitat quedrà sempre coixa sense la presència d'un estat.

Jo també vull un estat propi perquè la situació actual de dependència genera polítics mesells i de poca volada, viva estampa d'una Catalunya en què, en paraules d'Espriu, "els teus homes prínceps, envilitas per la fam, aprenen amb l'esquena les més subtils raons de la força".