El laberint econòmic del món de la Construcció
L'economia estatal es basa en un model ultraespecialitzat exclusivament en el món de la cosntrucció que, com ja sabeu ha provocat com a conseqüencies més inmediates:
- El mileurisme: Qualsevol treball que no depengui directament d ela cosntrucció es troba absolutamnt mal pagat independentment dels títosl universitaris que l'avalin.
- L'especulació: El terreny s'ha convertit en la moneda de canvi postmoderna, en l'or que hom cobdicia, qualsevol pam de terreny és subseptible de ser urbanitzat.
- La sobrevaloració dels pisos: El preu de la vivenda augmenta de forma exponencial, arribant a uns extrems absolutament allunyats de la butxaca de qualsevol mortal.
Però aixó no és res comparat amb els indexifrables laberints interns que té una obra: Es tracta de les cadenes succesives de subcontractacions, que no serveixen més que per crear confusió, multiplicar el nombre de càrregs intermitjos de funció indeterminada, augmentar el cost d'obra, endarrerir el temps d'execució, descoordinar totalment les diferents fases...
I en mig de tot això un arqueòleg més perdut que Bush en una llibreria, intentant que les poques restes que les gigantines pales de les màquines excavadores ens deixen entreveure, no caiguin en l'oblid.
Com enyoro els temps de laboratori.