Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb
blocjaumei | Ai, les xiquetes... | dimecres, 22 de febrer de 2006 | 01:20h
    Per una dona vaig anar a la meua primera manifestació, ara farà deu anys, i per ella o alguna altra vaig assistir a les cites anuals d'abril (ara l'ajornen a maig) i octubre durant un lustre: bé, per això i per raons més o menys terrenals, segons com es mire; o siga, per combregar amb el valencianisme més elemental. Ja sabeu que sempre hi ha una dona darrere, per a bé i per a mal: diuen que per una femella vam perdre a Broseta per a la nostra causa. La gran esperança blanca de la transició valenciana, i se'n passa al reverso tenebroso de la fuerza per la més antiga de les ideologies! Bé, potser no es podia esperar més d'ell, sent com era de poble botifler; industrial, però botifler...

    La bona qüestió és que ja fa un lustre que vaig deixar d'anar a eixes manifestes: m'ho passava de categoria, però al final em vaig cansar de la reivindicació megafònica i vaig decidir no assistir, i fer país des de casa. Però est any passat, per fi, he tornat a anar a una manifestació, la del 28 de maig de 2005 a Sueca per allò del Xúquer, perquè l'ocasió ho demanava. Per allò, i per una dona. La fotografia que podeu vore és de fa uns anys (del 2000, crec), d'una de les meues últimes manifes capitalines: la va fer una dona, també. Al cap i a la fi, totes estes manis es fan per una dona, digueu-li Autodeterminació, Independència, Llengua, Llibertat, o com vulgueu: el nom sempre és en femení.

    Tot açò era per la dona... perdó; per la manifestació d'este dissabte passat a Barcelona: perdoneu que no m'entusiasme, però ja vos he dit que fa temps que no em deixe portar per les emocions col·lectives; la meua foto l'he retrobada este mateix cap de setmana, i la coincidència i els motius m'han resultat graciosos: com podreu vore (clic amb el botó dret i «Visualitza la imatge», merda d'interfície), jo ja treia la llengua al carrer molt abans que m'ho aconsellaren Font de Mora i González Pons: què jove i imbècil (en l'accepció d'imberbe) estava!
    Per cert, una de les qüestions més formulades al voltant d'este assumpte és d'on ix tanta xiqueta bonica el dia D, si la resta de l'any no se les veu enlloc? Les paga ACPV-XYZ per a atraure als xicons a la causa? Perquè ja se sap que tira més un pèl de figa que ciento volando...
Comentaris: 5
  • VULL SABER
    Anònim | diumenge, 26 de febrer de 2006 | 01:34h
    Vull saber quina dona va ser la que ens va fer perdre el Brosseta per a la causa. Ja ens ho explicaràs dissabte. Bon dia i/o nit, segons a l'hora que ho lliges. Ah! i això de traure la llengua està molt bé (sobretot, si és contra els ppopulistes). D'Àngel (la Vall d'Albaida)
    • A saber...
      Toni de l'Hostal | dilluns, 27 de febrer de 2006 | 01:34h
      Fixeu-vos que els meus escrits estan hipervinculats fins el paroxisme: és una manera moderna d'incloure notes al peu, cosa que a mi m'agrada molt. Massa.
      Si algun dia esteu avorrits podeu entretindre-vos punxant en els enllaços, per vore a on porten (alguns tenen sorpresa): d'esta manera, si punxeu en el «diuen» del text, el navegador vos portarà a la pàgina d'Antiblavers.info on explica la vida, obra i milacres de Manuel Broseta i els seus pressumptes lios de faldes. Precisament, en els comentaris a l'escrit més recent del Pardal ho deixen caure, entre molts altres casos que també s'expliquen en el web adés referit.
  • Coses de dones...
    Reichel | dimecres, 22 de febrer de 2006 | 11:20h
    Son coses que passen... Almenys eixes dònes t'han aportat coses positives :P
    Sí que és cert que de vegades ens influeix la nostra parella (o la persona que t'agrada, segons el cas), però també hem de tindre les nostres idees clares i saber ben bé el que fem. I decidir fins on volem deixar-nos influenciar. Espere que no t'enamores mai d'una blavera... Es perillós el "lado oscuro"...
    • Una dona, una persona
      Toni de l'Hostal | dimecres, 22 de febrer de 2006 | 17:12h
      Dona, faltaria més! Tampoc es perdria molt si jo me'n passara a the Dark Side of the Force (ells sí que eixirien guanyant), però that's not likely gonna happen. Ara, la jefa ja em va dir que tenia un puntet blavero que no li molava gens. Ningú caça sense gos, diria jo.
      Quant a enamorar-me d'una blavera, precisament en conec una molt atractiva, sensible i intel·ligent (encara que sone impossible); en unes altres circumstàncies li hauria tirat pedrãetes però, com diu la cançó, «me vaig enamorar i, com sempre, ho vaig fer de la que no tocava».
      La història donaria per a una novel·la, i la podríem presentar al Vall d'Albaida; si vols, l'escrivim a mitges: cert que seria millor que Mugrons de titani...
      • Ànimus!
        Anònim | dimarts, 14 de març de 2006 | 19:50h
        Doncs vinga! No us talleu... El 19 de maig de 2006 es tanca l'admissió d'originals. Si ho trobeu justet, espereu a la pròxima convocatòria.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 30 canvis

Arxiu

« Novembre 2006 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats