Les Eleccions Europees
CiU ha estat sempre una federació amb un ferma voluntat europeista. La construcció de l'Europa dels Pobles passa per una participació directa, sense intermediaris, als òrgans de decisió europea.
L'any 1987, amb un programa titulat "Veu i vot a Europa", la coalició obtingué 3 eurodiputats, i a les eleccions del 1989, amb el lema "La via directa a Europa", CiU aconsegueix 2 eurodiputats. A les eleccions al Parlament Europeu del juny de 1994, CiU es presenta en coalició amb el PSM-Nacionalistes de Mallorca i la Unitat del Poble Valencià, articulant per primera vegada en la història democràtica un pacte polític que representa una part important del conjunt dels Països Catalans. Sota el lema "Amb força a Europa", aquesta coalició obté 3 eurodiputats.
A les eleccions al Parlament Europeu de 1999, sota el lema "Amb tu fem Europa" CiU es presenta en coalició amb el PSM-EN, Bloc Nacionalista Valencià i Unitat Catalana. Amb l'entrada d'Unitat Catalana (Catalunya Nord) es completa la coalició d'àmbit dels Països Catalans. Novament, doncs, els partits nacionalistes més representatius dels Països Catalans s'agrupen per fer força a Europa i el resultat final és de tres eurodiputats. Joan Vallvé, Carles A. Gasòliba i Concepció Ferrer.
L'any 2004, Convergència i Unió concorre a les eleccions al Parlament Europeu en la coalició GalEusCa-Pobles d'Europa amb el Partit Nacionalista Basc (PNB), el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), el PSM - Entesa Nacionalista (PSM-EN) i el Bloc Nacionalista Valencià (BNV). GalEusCa obté dos escons, que ocupen Ignasi Guardans (CiU) i Josu Ortuondo (PNB). Aquestes eleccions són marcades per dos factors. D'una banda, l'alt índex d'abstenció. A Catalunya només un 40,2 per cent dels electors acudeixen a les urnes. D'altra banda, es produeix una forta bipolarització entre PP i PSOE, que acaba espanyolitzant aquestes eleccions.
|
|
