Si fa uns dies podia escriure que la Laia Cañigueral havia pres possessió de l'escó al Congrés de Diputats a Madrid, avui, i amb aquest comentari encapçalat de la mateixa forma, puc dir que la Georgina Oliva ja és també diputada al Congrés.

Ha estat especialment emotiva l'escena que ha promès per imperatiu legal -i en català!- el càrrec. Ho he viscut en directe, seguint-ho per la retransmissió que es fa des de la web del Congrés. La veritat és que no tinc massa paraules per expressar la satisfacció que se sent quan una companya com la Georgina agafa una responsabilitat com aquesta. La Georgina és una brillant persona amb la que vem treballar conjuntament durant l'època que era Secretaria Nacional d'Organització i Finances, i després va assumir la responsabilitat de Secretaria de Finances de la Federació Regional de la qual jo sóc Portaveu. (segueix llegint...)

Ahir Barça i Madrid van ser notícia durant tota la jornada però no per temes estrictament esportius. A més, ho van ser per qüestions no gaire semblants. Mentre la notícia madrilenya era la consecució d'un contracte astronòmic pels seus drets televisius amb l'empresa catalana Mediapro, que es veu que supera la que té el Barça (aquest és el 'morbo'), el club català emitia un anunci televisiu arreu del món mostrant la seva cara més solidària. (Hi ha més...)

La pregunta d'avui d'Els Matins de TV3 és si esteu d'acord amb la línia seguida per Convergència i Unió des de les eleccions. Jo no és que no hi estigui d'acord o no, però si que penso que és un error. Avui aquesta nit podrem saber si tenen intenció de canviar-la o seguir tots els quatre anys que ha de durar la legislatura amb aquesta actitud que crec que només els condemna a seguir on estan. (Continua...)

El reelegit President del Parlament de Catalunya, l'independentista Ernest Benach, ha realitzat un discurs amb un contingut ple de referències nacionals, un discurs propi d'un parlament sobirà. Llàstima que, de sobirà, en té ben poc... Ja tenia raó l'Albert Rivera, de Ciutadans, molt crític amb el discurs del President (això certifica que realment ha estat un discurs nacional) que a l'iniciar la sessió sentia una mica de respecte per la càrrega simbòlica que té el Parlament. Sí noi, càrrega simbòlica. Perquè no té gaire més... (Segueix llegint...)

Aquest mateix títol encapçalava ahir una notícia el diari EL PUNT que informava que en els últims mesos s'han destapat cinquanta-nou irregularitats en poblacions pertanyents en catorze comunitats autònomes de l'Estat Espanyol. La notícia segueix dient que prop de seixanta ajuntaments estan implicats en més o menys mesura amb requalificacions de terrenys irregulars, cobraments de comissions, tractes de favor a determinades constructores, vendes irregulars de terrenys municipals, etc. (Continua...)

Ahir després d'anar a la Fira Artesana, Industrial i Comercial de Puig-reig, vàrem anar a l'Orient a veure el Barça. Mentre fèiem la partida de cartes, el Madrid dónava una lliçó a l'Osasuna. Bé, no sé si demostració de futbol o no, però si més no anàvem veient com el marcador s'anava engreixant gràcies a l'encert d'un personatge que em sembla si més no amb grans qualitats futbolístiques: l'holandès Van Nistelrooy. Els madridistes estàven contents, i així ens ho anàven dient... però per arrodonir-ho els faltava que el Saragossa guanyés. (hi ha més...)

La lectura del sempre interessant bloc del periodista Saül Gordillo avui ens porta a visualitzar quins poden ser dues de les primeres víctimes més sonants del govern Maragall, després d'ell mateix. Aquests dies el ball de noms que poden ocupar conselleries és important, encara que em sembla molt encertada aquesta forma de no desvetllar fins que el futur President ho cregui oportú tot l'executiu en ple, encara que hi hagi hagut patinades -com la que Gordillo recorda va fer el Jordi Guillot, anunciant que Interior s'ho emportava el Saura-. (Segueix...)

I això és el què ens fa grans. El binomi acció-reacció és dels més lògics que es viuen. Si després de l'acció no hi ha la reacció quelcom passa. Però també es veritat que hi ha accions que no mereixen reaccions, llavors és quan la indiferència actua i normalment és quan triomfa aquesta indiferència i l'acció fracassa...

Aquests dies, l'acció de la formació de govern ha tingut moltes reaccions. Això ja vol dir que la lògica funciona. L'acció comença amb èxit. Les reaccions... n'hi ha de totes. Hi ha la de votants desenfadats... votants d'Esquerra decepcionats -crec jo que molts menys que els prudents, els satisfets, els no incòmodes-, votants de CiU que diuen que no aniran a votar mai més, a més de cassolades, manifestacions... Tot plegat completament lògic. L'acció s'ha d'explicar i s'ha d'intentar entendre. L'acció ha de tenir uns resultats que llavors valorarem.

El dia 7 de novembre del 2006 hem vist escenificat l'acord entre els membres dels tres partits que donaran suport al nou govern de la Generalitat. Bé, diguem-ho correctament: els que formen l'Entesa Nacional pel Progrés. Han intervingut Montilla, Saura i Carod, amb tots els diputats que formen part de les forces que conformaran aquest nou govern tripartit -encara que es vulgui canviar el nom, és de tres partits...-. Per cert, si voleu veure les seves intervencions, Vilaweb TV les ofereix a través també de les pàgines de Vilaweb. (Segueix...)

És una llàstima perquè no sembla pas mal xicot, però crec que torna a equivocar-se i com em sembla recordar que va dir el Piqué... "Artur no seràs mai president de Catalunya". Avui hem sentit les seves declaracions i realment torna a caure al mateix parany. Ell contra tots, i no se'n sortirà. Sembla no adonar-se que, ara, sol no pot anar enlloc. És lògic i normal que no accepti el tripartit, i que d'ara endavant faci una oposició ferma enfront aquesta opció. Però el què crec desmesurat és dir coses com "aquest pacte toca la qualitat democràtica d'aquest país". Ei!!, que la llei és una, i això del pacte de progrés no és il·legal!! Ah!! ni il·legítim!! O és que no hi va haver una majoria de votants que ho van fer a forces d'esquerres?? (Hi ha més...)