obrintpas |
dimarts, 14 de novembre de 2006 | 01:42h
Aquest són el tres únics concerts que s'han suspès enguany. Els dos primers per pluja i el darrer per problemes amb la policia. La veritat és que sempre que passa alguna cosa i has de suspendre el concert tens una sensació estranya.
A Cocentaina hi teníem moltes ganes d'anar perquè allí vam fer una
xerrada i un mini-concert acústic la primavera d'enguany. Fou en motiu
de la presentació del Com Sona l'Eso. La sala estava pena d'estudiants
que ens van sotmetre a un llarg interrogatori. La veritat és que ens va
sobtar tanta gent i tantes preguntes. Després al concert de Benicàssim
junt a un miler d'estudiants (veieu aquest bloc), ha estat un dels
records més emocionants d'aquesta gira (Gràcies, Josep i companyia!).
Finalment, sembla que el concert es podrà fer més endavant... (Segueix)
obrintpas |
dilluns, 13 de novembre de 2006 | 19:21h
Última nit, últim concert. El que semblava una meta llunyana i infranquejable ha arribat. El temps ha passat ràpid però, i crec que és l'opinió general de tots, teníem ganes que arribara aquest dia. La veritat és que estem un poc cansats de tan de viatge, tanta furgoneta, tant de veure'ns les cares, tant de dormir i menjar fora de casa... Ara però gaudirem de la nostra gent, d'eixir per València amb tranquil·litat, del Carme, de Benimaclet, de la plaça del Cedre, del Terra, del Racó de la Corbella, del Ca Revolta de l'Asesino, del Glop o d'aquelles plàcides nits d'hivern al sofà de casa teua entre vídeos i estufes. Tot i així, estem impregnats d'aquella estranya malaltia que t'obliga a pensar en la següent aventura quan n'acabes d'acabar una. Per no parlar d'aquella sensació de pànic que sentim quan deixem la carretera. Serem capaços d'aguantar sense tocar?
La propera estació del nostre viatge és un disc, un grapat de noves cançons que ja creixen al nostre local d'assaig, entre maldecaps, discussions i alegries efímeres. Un disc que gravarem en un tranquil i solitari mas de l'interior del País Valencià, durant un mes i mig i amb la companyia del nostre tècnic de so Jaume Figueres, que instal·larà allí el seu estudi mòbil. Però bé, d'això ja en parlarem més endavant. Ara estem a Cornellà i ens disposem a fer un nou concert...(Segueix)
Arxius:+Fotos- Aturem la demanda contra Can Vies|+Fotos- Façana dels Tòxics|+Fotos- Maki|+Fotos- Jaume Orxata|+Fotos- Oriolet|+Fotos- Molta festa al darrer concert|+Fotos- Letxu i Maki|+Fotos- Litus i Robert|+Fotos- Més concert
obrintpas |
dilluns, 13 de novembre de 2006 | 19:01h
A Balaguer arribem des de Manresa, on ens hem reunit amb la gent de Propaganda per a tancar tot el referent al nou disc. Aquest és el tema que ens ocupa tot el temps. Estem tot el dia a casa treballant amb les cançons noves, escrivint lletres, composant melodies, canviant estructures, pensant el nom i el gràfic...vaja un seguit de maldecaps i alegries que naixen i es combinen per moments. Aquest cap de setmana però fem els dos darrers concerts de l'any.
El primer dels dos és a Balaguer, la capital de la Noguera. Allí hi arribem cap a les 8 del vespre. Després d'un dutxa ràpida jo vaig cap al Casal Pere III on la gent del Sindicat D'Estudiants dels Països Catalans m'ha convidat a a la presentació de la seua assemblea local. Allí em trobe amb el Titot que ha vingut a acompanyar al Josep Maria Cantimplora directament vingut des de Marina d'Or.
A la xerrada hi parlen els joves d'aquestes terres i jo em limite a
comentar les meues batalletes d'adolescents quan a l'escola i amb només
14 anys ens vam embarcar en la creació del Front Sindical d'Estudiants
Nacionalistes. Anys més tard (i després d'alguna detenció per fer
pintades) molts vam participar en la creació de l'Assemblea
d'Estudiants Nacionalistes als instituts de la ciutat de València i
posteriorment, ja a la Universitat, en la CEPC. Encara recorde aquelles
eleccions als Consell Escolar de l'institut Benlliure amb Miquel
Gironès i jo de candidats! Paral·lelament a aquelles experiències
'polítiques' anàvem aprenent a tocar en diferents grups que pul·lulaven
entre classe i classe. D'aquests intensos anys d'escola i institut
nasquè Obrint Pas, gràcies a companys (com Roger Vilaseca) que s'han
anat perdent a les agendes d'un temps en que no existien els telèfons
mòbils
Amb el Titot, la gent del Casal i altres amics del Casal
de Balaguer acabem la penúltima nit d'aquesta llarga aventura anomenada
InterancionalistaTour2006.
obrintpas |
dilluns, 13 de novembre de 2006 | 18:31h
Avui tornem a Castelló de la Ribera, i ho fem en motiu de la Festa per la Independència que
des de fa 14 organitza Maulets a la ciutat de València. Enguany però,
la plaça del barri del Carme on sempre es fa la festa està en obres i
no es fàcil, per no dir impossible, que l'Ajuntament et cedisca un
altre espai. A més en cas que te'l cedisquen, a València no es poden
muntar barres al carrer i com que la festa està destinada a recaptar
fons per a un nou local per al Centre Social Terra de Benimaclet, han
decidit traslladar-la a un espai tancat. Concretament a ací, a Castelló de la
Ribera, al mateix espai on vam tocar nosaltres ara fa uns mesos.
El
Terra, fundat ara fa cinc anys pel nostre gran amic Xavi Ginès és un
dels locals on més nits i vesprades hem passat des de que tancà el Vito al Carme.
Encara recordem amb enyorança quan estava situat al carrer que desemboca
a la plaça. El Xavi el portava amb la passió de mantindre el que era aleshores l'únic bar
independentista de la ciutat. Una passió que fins i tot el portà a
viure en la part posterior del local. Gràcies a ell i a molta altra
gent com el Vicent i l'Edu, la gent de Maulets i de la CEPC, el Terra es
traslladà a un ample local del carrer Baró de Sant Petrillo. Ara però,
l'amo del local i de l'edifici ha decidit vendre el solar per a
construir vivendes noves i, tot i que funciona més que mai, el terra ha
de canviar d'espai...(Segueix)
obrintpas |
divendres, 3 de novembre de 2006 | 09:54h
Després de descansar i gaudir del nostre primer dissabte a València des de fa mesos, tornem a carretera per anar cap a Cardedeu. Allí actuarem en el festival contra la construcció d'un camp de Golf sobre una finca agrícola de Vilalba, al municipi de la Roca. Al País Valencià, vivim una increïble plaga d'aquest fenomen. És tan increïble que fins i tot el nostre Consell ha fet una llei per a regular els camps de golf. El problema però, com ja sabeu, no es només els camps de golf i el seu cost ecològic, sinó que aquests són l'excusa per portar a terme una desenfrenada actuació urbanística que és basa en el gran negoci de la requalificació de terrenys rústics i la posterior construcció de milers de xalets i xaletets. Això és el que passa realment a Vilalba i per això el lema de la Plataforma per Vilalba és: Ni golf ni xalets. (Segueix)
Arxius:+Fotos- Vista del públic|+Fotos- Jordi Oset, autor de les fotos del disc En Moviment!|+Fotos- Miquel Gironès en acció|+Fotos- Vista del públic
obrintpas |
dilluns, 30 d'octubre de 2006 | 13:22h
Només acabar el concert de Vilafranca intentem anar a dormir. És fa difícil per la quantitat d'amics i companys que hi trobem. De bon matí ens plantem al Prat per agafar un avió cap a una terra llunyana i desconeguda: Astúries.
Al mostrador d'Spanair però, sorpresa: els bitlles electrònics que hem comprat no han estat confirmats. Una d'aquelles increïbles i estúpides coses que et passen quan compres per Internet. Desesperats i apurats plantegem opcions d'emergència: 1.- marxar en furgoneta. La descartem perquè no arribaríem a l'hora i perquè no estem en condicions de conduir 12 hores seguides 2.- Vol directe. No n'hi ha cap. 3.- Volar a Bilbao, León o Santander i allà llogar dos cotxes. Les combinacions es compliquen pels horaris. 4.-Viatjar a Madrid i allà enllaçar amb una avió a Oviedo sense connexió, és a dir amb el risc de perdre'l si en retarda el primer. La broma ens sortirà cara...Tot siga per difondre la idea per terres asturianes...
A l'aeroport d'Astúries ens espera la primera comitiva de benvinguda.
El concert l'organitza Dárreu les joventuts del partit independentista
asturià Andecha Astur. (Segueix)
obrintpas |
dilluns, 30 d'octubre de 2006 | 13:12h
A Vilafranca fa un any que no toquem i en tenim ganes. Avui erl concert és en solidaritat amb els joves de la comarca que van ser detinguts i torturats a El Monjos per la Guàrdia Civil. Els fets van passar als 2002 quan un grup de joves independentistes es manifestaven contra la visita de l'aleshores ministre d'agricultura espanyol Arias Cañete a Vilafranca del Penedès. Durant la concentració, agents de la Guàrdia Civil amenaçaren als concentrats amb futures represàlies. Aquestes es van complir dos dies després durant un concert ales festes dels Monjos. Allí un grup de feixistes va provocar una baralla que va acabar amb un jove magrebí apunyalat. La Guàrdia Civil però no detingué als agressors sinó a cinc independentistes que defensaren al jove ferit. Dos independentistes més foren detinguts davant de la caserna de la Guàrdia Civil quan protestaven per aquestes detencions. Tots foren apallissats brutalment, insultats i humiliats pels agents.
Després de quatre anys d'aquests fets els joves afronten penes de de presó i fortes multes i, en canvi , les denúncies per agressions i negligència contra la Guàrdia Civil han estat condemnades amb simples faltes. El concert doncs, denuncia aquesta situació i recapta fons per a fer front a aquesta i altres causes pendents de l'independentisme arreu del territori.
Al pavelló la gent ha respost. Unes 4.000 persones omplen el recinte. Actuem amb els companys de Berri Txarrak, que acaben de fer una gira per Europa amb Rise Against, Betagarri i els vells camarades de Revolta 21. Amb aquests últims hem compartit molts escenaris i aventures els darrers anys i poc a poc s'han afiançat com un grup de referència en el panorama català. Durant el nostre concert pugen a cantar amics i companys com el Carles d'Opció K-95, l'Àlex d'Inadaptats, l'Iñaki de Betagarri, i com ja és habitual, Lluís, del jove grup Voltor d'Aldaia. Amb ells passem una marcada també pel record del Zigor, la Laura, el Diego i el Juanra que pateixen interminables dies en llunyanes presons espanyoles. Va per vosaltres!
Arxius:+Fotos- Amb l'Àlex d'Inadaptats|+Fotos- Amb l'Iñaki Betagarri
obrintpas |
divendres, 6 d'octubre de 2006 | 13:39h
Entrant a Lleida amb la furgoneta, recordem la nostra primera vista a la ciutat, quan encara no teníem ni 18 anys. Vam arribar a Lleida en tren, carregats amb els instruments i sense dormir, després d'haver tocat a Tavernes de la Valldigna. En aquella època no existien els mòbils i quan vam arribar no vam aconseguir comunicar-nos amb ningú. Vam estar unes quantes hores tirats al parc del riu Segre, esperant que algú contestara als telèfons que teníem. Finalment, ja desesperats vam recórrer els carrers dels barri vell fins que ens topàrem amb una estelada penjada d'un balcó. Vam tenir la sort que es tractava de la seu del Maulets, la gent que organitzava el concert. Vam tocar en una pista de futbol d'Artesa, mig buida i sense grans estusiames. Poc després, vam dormir en aquella mateixa seu. Al terra o sobre les cadires del vell local, vam intentar recuperar-nos del viatge. Això sí, amb la intensitat i l'emoció que sents als teus primers viatges.
Per sort les coses han canviat molt des de fa dotze anys. Avui toquem a la festa de tardor a la Rambla Ferran. Allí ens trobem amb els Pirat's Sound System amb els qui tant i tant hem compartit. El concert és una gran festa, amb castells, bengales i un públic que ens sentir com a casa. En la cançó Som, la gent de l'Assemblea de Joves de Lleida despleguen una pancarta contra els símbols espanyols a les festes de Lleida. A la vesprada havien fet una marxa pels carrers de la ciutat. La nit s'acaba a l'històric bar La Falcata on la temperatura puja per moments. Allí passem la matinada amb els vells amics d'aquesta ciutat.
obrintpas |
divendres, 6 d'octubre de 2006 | 13:36h
A Banyoles tenim un deute pendent. Durant dos anys consecutius, els nostres concerts es van haver de suspendre per la pluja. Primer va ser a les Barraques Alternatives i després durant a Fira del Foc ara fa dos i tres anys respectivament. Aquell dia, el de la Fira del Foc, vam acabar tocant en un bar de la ciutat en una jam session improvitzada junt als amics banyolins de Jamboree Gang.
La festa l'organitza la comissió de les barraques en motiu del seu 20è aniversari. Les Barraques de Banyoles són unes de les més antigues i populars del país. Nosaltres encara recordem aquell concert que vam fer ara fa 10 anys en una de les nostres primeres actuacions al Principat. Vam actuar amb Joxe Ripiau i Siniestro Total i vam acabar completament borratxos amb l'Iñigo i companyia. Quins temps... A més, amb Banyoles sempre hem mantingut una relació especial. D'allà era el nostre antic tècnic de so, Rusky, i d'allà és l'actual, Jaume Figueres. Vaja, de Cornellà de Terri. Amb el Jaume portem uns vuit anys d'aventures i sembla que definitivament ja s'ha adaptat i se li ha començat a encomanar el caràcter valencià... De Banyoles era també el Presser, que ens feia coordinador a la carretera i el Pol, bateria de Jamboree Gang, que aquest any ens ajuda amb els material de directe. Vaja que avui estem en família.
Al concert també hi toquen Betagarri amb qui fa temps que no coincidim (des del concert de Gasteiz) Amb l'Iñaki acabem el concert cantant el clàssic Zu atrapatu Arte. Abans però, el Borja, guitarrista de Feliu i amic de sempre, toca amb nosaltres la cançó Del Sud. La calor però, és l'autèntica la protagonista de la nit. Xops i pudents passem una nit més al costat de l'estany que senyoreja la comarca.
obrintpas |
divendres, 6 d'octubre de 2006 | 13:02h
El suplici del Miquel no acaba a La Xara. Al dia següent de La Xara enfilem de nou cap al nord, cap a Sils. Miquel ja no té febre però les angines estan un poc més inflamades després del concert d'ahir. Arribem a Sils ja de nit i marxem a sopar.
És la segona vegada que toquem a Sils i encara recordem aquell concert amb Betagarri en un envelat completament ple. Avui però plou i tot i que es cobert, la pluja sempre espanta. Compartim escenari amb Frenètics i els companys de Rauxa, amb els qui encara no havíem coincidit. Acabem cantant amb ells a l'escenari.
Entre el públic trobem amics i amigues de Roses, Mollet, Palafrugell, Sant Hilari, Arenys de Munt (força SKAFAM!) Sant Celoni i molts pobles de La Selva...Dóna gust retrobar-te amb la gent que vas coneixent durant els anys.
Ja de tornada, la furgoneta ens torna a fer una mala passada. En el peatge d'El Vendrell, se'ns trenca l'embragatge i qudem aturats. Hem d'esperar la grua i els taxis de l'assegurança que ens portaran fins a casa. El nostre taxisa és d'El Vendrell i amic dels Lax'n'Busto i parlem tot el viatge de política, música i futbol. Coses de l'autopista.
Aquest són el tres únics concerts que s'han suspès enguany. Els dos primers per pluja i el darrer per problemes amb la policia. La veritat és que sempre que passa alguna cosa i has de suspendre el concert tens una sensació estranya.
Última nit, últim concert. El que semblava una meta llunyana i infranquejable ha arribat. El temps ha passat ràpid però, i crec que és l'opinió general de tots, teníem ganes que arribara aquest dia. La veritat és que estem un poc cansats de tan de viatge, tanta furgoneta, tant de veure'ns les cares, tant de dormir i menjar fora de casa... Ara però gaudirem de la nostra gent, d'eixir per València amb tranquil·litat, del Carme, de Benimaclet, de la plaça del Cedre, del Terra, del Racó de la Corbella, del Ca Revolta de l'Asesino, del Glop o d'aquelles plàcides nits d'hivern al sofà de casa teua entre vídeos i estufes. Tot i així, estem impregnats d'aquella estranya malaltia que t'obliga a pensar en la següent aventura quan n'acabes d'acabar una. Per no parlar d'aquella sensació de pànic que sentim quan deixem la carretera. Serem capaços d'aguantar sense tocar? 
A Balaguer arribem des de Manresa, on ens hem reunit amb la gent de Propaganda per a tancar tot el referent al nou disc. Aquest és el tema que ens ocupa tot el temps. Estem tot el dia a casa treballant amb les cançons noves, escrivint lletres, composant melodies, canviant estructures, pensant el nom i el gràfic...vaja un seguit de maldecaps i alegries que naixen i es combinen per moments. Aquest cap de setmana però fem els dos darrers concerts de l'any.
Després de descansar i gaudir del nostre primer dissabte a València des de fa mesos, tornem a carretera per anar cap a Cardedeu. Allí actuarem en el festival contra la construcció d'un camp de Golf sobre una finca agrícola de Vilalba, al municipi de la Roca. Al País Valencià, vivim una increïble plaga d'aquest fenomen. És tan increïble que fins i tot el nostre Consell ha fet una llei per a regular els camps de golf. El problema però, com ja sabeu, no es només els camps de golf i el seu cost ecològic, sinó que aquests són l'excusa per portar a terme una desenfrenada actuació urbanística que és basa en el gran negoci de la requalificació de terrenys rústics i la posterior construcció de milers de xalets i xaletets. Això és el que passa realment a Vilalba i per això el lema de la Plataforma per Vilalba és: Ni golf ni xalets. 
Només acabar el concert de Vilafranca intentem anar a dormir. És fa difícil per la quantitat d'amics i companys que hi trobem. De bon matí ens plantem al Prat per agafar un avió cap a una terra llunyana i desconeguda: Astúries. 
A Vilafranca fa un any que no toquem i en tenim ganes. Avui erl concert és en solidaritat amb els joves de la comarca que van ser detinguts i torturats a El Monjos per la Guàrdia Civil. Els fets van passar als 2002 quan un grup de joves independentistes es manifestaven contra la visita de l'aleshores ministre d'agricultura espanyol Arias Cañete a Vilafranca del Penedès. Durant la concentració, agents de la Guàrdia Civil amenaçaren als concentrats amb futures represàlies. Aquestes es van complir dos dies després durant un concert ales festes dels Monjos. Allí un grup de feixistes va provocar una baralla que va acabar amb un jove magrebí apunyalat. La Guàrdia Civil però no detingué als agressors sinó a cinc independentistes que defensaren al jove ferit. Dos independentistes més foren detinguts davant de la caserna de la Guàrdia Civil quan protestaven per aquestes detencions. Tots foren apallissats brutalment, insultats i humiliats pels agents. 
Entrant a Lleida amb la furgoneta, recordem la nostra primera vista a la ciutat, quan encara no teníem ni 18 anys. Vam arribar a Lleida en tren, carregats amb els instruments i sense dormir, després d'haver tocat a Tavernes de la Valldigna. En aquella època no existien els mòbils i quan vam arribar no vam aconseguir comunicar-nos amb ningú. Vam estar unes quantes hores tirats al parc del riu Segre, esperant que algú contestara als telèfons que teníem. Finalment, ja desesperats vam recórrer els carrers dels barri vell fins que ens topàrem amb una estelada penjada d'un balcó. Vam tenir la sort que es tractava de la seu del Maulets, la gent que organitzava el concert. Vam tocar en una pista de futbol d'Artesa, mig buida i sense grans estusiames. Poc després, vam dormir en aquella mateixa seu. Al terra o sobre les cadires del vell local, vam intentar recuperar-nos del viatge. Això sí, amb la intensitat i l'emoció que sents als teus primers viatges. 
A Banyoles tenim un deute pendent. Durant dos anys consecutius, els nostres concerts es van haver de suspendre per la pluja. Primer va ser a les Barraques Alternatives i després durant a Fira del Foc ara fa dos i tres anys respectivament. Aquell dia, el de la Fira del Foc, vam acabar tocant en un bar de la ciutat en una jam session improvitzada junt als amics banyolins de Jamboree Gang. 
El suplici del Miquel no acaba a La Xara. Al dia següent de La Xara enfilem de nou cap al nord, cap a Sils. Miquel ja no té febre però les angines estan un poc més inflamades després del concert d'ahir. Arribem a Sils ja de nit i marxem a sopar. 
