Un acte multitudinari, una mena de catarsi col·lectiva per a renovar la confiança de CiU en CiU i en el lideratge d'Artur Mas. Aquest va ser el motiu de l'acte d'ahir al vespre al Palau de Congressos de Barcelona. Hem acabat el dol amb el ritual dels ancestres, hem exorcitzat els mal tripartits (volia dir els mals esperits).

No tothom pot entendre-ho de la mateixa manera.

"I aquell dia d'estiu, després de dinar, la mare dugué el Vicentet i la nena a Montjuïc.

                       Johann Wolfgang von Goethe. 1749-1832.

            " No se'ns pot exigir que siguem imparcials, sí que siguem sincers"

                                                   Practicable!

                                    

Un Parlament diferent : a l'hemicicle veiem el grup majoritari en nombre de vots i escons i confiança ciutadana, els tres grups que junts formen la majoria parlamentària, el grup popular obligat a actuar enquistat com alternativa i oposició al PSOE espanyol i els tres diputats-novetat, el rostre del neopopulisme universal, el que se sustenta en el conflicte social possible o real i l'alimenta.

Durant anys ens hem creuat pel carrer, hem coincidit a la fleca ... aquell home alt, molt alt, que caminava pel carrer com si l'alçada del cos l'obligués a mirar el món i la modèstia de l'esperit el terra, era un dels intel·lectuals més prestigiosos del nostre país. En Jordi Sarsanedas.

Àngel Canet, volgut blocaire "valldalbaidi", m'emplaçà a perticipar al joc-cançoner que s'expandeix per la vilasfera aixoplugadora. M'ha fet recordar un joc de la infància que podria enquadrar en  el gènere epistolar : escriure cartes només amb títols de pel·lícules. El tipus de joc explica part del nostre petit imaginari: la importància de l'escriptura com a mitjà de relació  entre nins i nines i la nostra familiaritat amb el cinema. (L'escriptura perdura en el llenguatge sincopat dels SMS, el cinema ha desaparegut de l'oci dels infants).

Encara ressona al Palau l'insòlit "Viva España!".

Carmen Balcells, l'agent literària-icona, donà ahir al Palau de la Música Catalana un avís en veu ben alta al futur Govern Montilla: "Tornem a recuperar la nostra integritat hispànica, perquè, si no, sortiré al carrer a cridar Viva España!". 

Diversos governs han promulgat lleis per a trencar la desigualtat existent entre dones i homes als càrrecs públics i responsabilitats directives. També ho ha fet recentment el govern espanyol. Són accions necessàries, exemplificadores, paisatgistes (si volem dir-ho així) però no definitòries per a eradicar la cultura milenària integrada en les institucions de tota mena i en els espectres del raonament social que estructuren el quefer de cada dia onsevulla que dirigim la mirada. Ha estat decebedor i rellevant "veure" als mitjans de comunicació el procés de negociació per a la formació del nou govern tripartit. 

Era ja crescuda quan aprengué el nou mot pretensiós,"alcohol", i l'incorporà sense adonar-se'n al vocabulari instituït. Ben aviat n'oblidà la forma antiga, la definició precisa, "esperit de vi", la substància, l'essència del vi, l'"spirito di vino" italià, l' "spirits" cosmopolita anglès. L'expressió romangué viva durant 400 anys i desaparegué als anys 50 del proppassat segle, substituïda pel vocable químic que sonava estrany a les converses casolanes.

                              ... Bond, James Bond ". Personatge creat per Ian Fleming (1908-1964).

"La primera vegada és una casualitat, la segona és una coincidència, la tercera vegada és un atac."

         I'm sorry, darling, but... aquí n'hi ha de més ràpids.