Aquest proper dissabte, 25 de novembre, al Casal Martí Marcó, tindrà lloc el Seminari sobre Immigració Reptes de la convivència i intervenció professional en l'àmbit local i comunitari organitzat per la Secretaria d'Immigració d'ERC de Barcelona Vella.

Aquesta serà una bona ocasió per aprendre i debatre sobre les polítiques d'immigració al nostre país i als nostres barris.

L'arribada de persones de diferents orígens i la seva incorporació a les dinàmiques de la nostra societat planteja un repte per a tots i totes en els diferents nivells: individual i col·lectiu.

Amb l'objectiu d'afavorir la convivència i fomentar una participació activa de tots els membres de la societat i, al mateix temps, millorar el treball quotidià dels professionals que intervenen directament amb aquestes persones, el seminari pretén, principalment, oferir la possibilitat de reflexionar i debatre alguns temes relacionats amb la immigració des de la proximitat.

Divendres passat feia un dia esplèndid a les terres del sud de l'Egeu. Tot passejant per la turistitzada Kusadasi em vingueren al cap tota una sèrie de reflexions que ara poso per escrit, a tall de reincorporació després de les vacances.

Amb el "tripartit.02" encetem una nova etapa. A més es dibuixen a l'horitzó les eleccions a la Casa gran i, en conseqüència, als districtes de Barcelona. Pot ser el moment de fer balanç col·lectiu i "esmolar be les eines" de cara als anys que són a venir.

Aquest més no m’hi he posat gaire, a escriure. La raó principal ha estat que he anat carregat de feina (de la de debò, de la que fa guanyar-me les garrofes) i si a això li afegeixes la campanya electoral i el dia a dia del districte, m’he permès d’aparcar una estona el bloc.

Trenco (sense que serveixi de precedent) la línia que he anat mantenint fins ara de centrar-me en qüestions de política municipal per recomanar a qualsevol persona que tregui el nas per aquest bloc un film que hauria de ser de visió obligada per a tothom que es defineixi català i d’esquerres.

Em refereixo a l’excel·lent “The wind that shakes the barley” de l’admirat Ken Loach.

Aquest mes he tingut el bloc una mica oblidat. La raó principal ha estat que he anat molt enfeinat i, és clar, no he pogut posar-m’hi i escriure quatre ratlles. Però això no vol dir que el pols polític del districte no hagi anat fent. Es nota que la proximitat de les eleccions al Parlament i els moviments que aquesta comporta ha afectat també el dia a dia de la política local.

Una mica tard, ja ho sé, per fer-vos cinc cèntims de la Vetlla. Però m’haureu de perdonar, ja que aquesta setmana he anat una mica de corcoll. També he estat esperant les imatges dels diferents actes, que encara no m’han arribat. Paciència! Tan bon punt les tingui, actualitzaré el post i us ho faré saber.

Dimarts passat vàrem celebrar el congrés comarcal per tal d’escollir qui representarà el nostre Casal a les llistes de les properes eleccions. Va resultar-ne escollida na Meritxell Valladares, ex-presidenta del casal. Després de les votacions s’obrí un torn de paraules que va resultar molt aclaridor de les opinions de la militància sobre els recents i futurs esdeveniments polítics: referèndum, eleccions... Tancàrem el congrés amb un sentit record de la companya Enriqueta Gallinat, traspassada recentment.

Comença ara un parèntesi estiuenc, que no serà per a tothom: un grup de militants que no fa vacances a l’agost s’encarregarà de dur a terme l’endreça de l’arxiu i de preparar la Vetlla de la Diada, el proper 10 de setembre. Aquests dies serviran per carregar piles i per afrontar ben frescos el proper curs polític, que s’endevina ben mogudet.

El dijous al tard vàrem fer el sopar de tancament de curs polític, una tradició del nostre casal, on en un ambient relaxat podem fer-la petar amb tranquil·litat. Podem aprofundir la coneixença amb els companys que, per diferents raons, no assisteixen tan sovint a les reunions.

Penso que aquest curs vinent 2006-07 serà important pel futur de l’esquerra independentista. Potser serà una moment dur, però en sortirem reforçats i servirà per consolidar ERC com el nou referent polític de l’esquerra dels Països Catalans.

Endavant, força i... Bones vacances!

Avui ha mort la companya Enriqueta Gallinat, militant històrica del casal Martí Marcó.

l’Enriqueta va nàixer el 1909, en plena Setmana Tràgica. Fou fundadora d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit al que s’ha mantingut fidel durant tota la seva trajectòria vital. Va viure la Guerra des del despatx del darrer alcalde republicà de Barcelona, va patir exili i presó durant tretze mesos al sinistre centre penitenciari per a dones que hi havia al solar on avui s’alça el Corte Inglés de la Diagonal. Lluità a la clandestinitat i lluità també amb l’adveniment de la segona restauració.

Pels militants del Casal de Barcelona Vella ha estat un honor poder conèixer i treballar amb l'Enriqueta, algú que ha viscut en primera persona moments claus de la història de la nostra nació i que hi ha participat activament per a fer-lo més lliure. Els qui hem tingut la sort de compartir una estona d'animada conversa amb ella trobarem a faltar la seva vitalitat i empenta i els ànims que sempre donava a tota la nova gent que entrava al partit.