"Som llunes plenes en camins obscurs,

cercant infinits impossibles

on l'amor rau il·lusionat

a l'espera del possible"

Tardor de 2006

Pau Vinyes i Roig

La proclamació de la república a Sant Andreu de Palomar

Amb la “ dictablanda”, període conegut humorísticament amb aquest nom després de la caiguda de Primo de Rivera el 28 de gener de 1930, sorgí un govern presidit primer pel General Dámaso Berenguer i després per l’Almirall Juan Bautista Aznar, “ el qual va voler – reinstaurar - una certa legalitat democràtica  permeten el retorn als seus càrrecs dels regidors cessats amb el cop d’estat de 1923” ( “Sant Andreu més que un poble”, varis autors). El metge i polític Josep Cararach ocupà de nou el càrrec de regidor. El seu partit la Lliga Regionalista recolzà i apuntalà  la monarquia d’Alfons XIII. Tanmateix, el 12 d’abril de 1931 es celebraren eleccions municipals a l’Estat espanyol. A Catalunya venceren les forces republicanes i d’esquerres. Encapçalà la victòria Esquerra Republicana de Catalunya, partit polític tot just fundat el març d’aquell any. ERC esdevenia el partit d’homogènia durant el període de la Segona República a Sant Andreu i a tot Catalunya. Sorgida de la unió del Partit Republicà Català, Estat Català – la formació d’en Macià -, el grup de l’Opinió i sectors independents del republicanisme. La primera reunió havia tingut lloc el 14 de març de 1931 als locals de l’Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, i en seguí un altre a Gràcia. Els dies 17, 18 i 19 del mateix mes tingué lloc a Sants la Conferència d’esquerres on s’acordà la fundació d’ERC.

Continua...

Pau Vinyes i Roig

Article publicat al " Sant Andreu de Cap a Peus",  novembre de 2006

AMB LA SEVA PLÀCIDA LLUM

La sorra s'esmuny com l'aigua en retornar als seus orígens,

la vida deixa petjades en racons inesborrables, on la lluna, amb la seva plàcida llum,  acarona els paisatges oblidats.

I així neix un racó on el vent esdevé l'aire fresc que renova el present, present que ens dibuixa un camí a resseguir amb temps i passió.

Les tendres nits que floreixen en els estanys del pensament

reviuen les ombres del passat per fer-se més ombrívol avui.

I tot és possible en aquest espai de món si hi ha un demà fort i actiu, on les onades de la bellesa enamoren les virtuts de l'ésser estimat.

El paraigües aixopluga les gotes del regalim del plor d'una estació perduda, entrelligant territoris humils i tendres de la història viscuda.

No hi ha retorn possible però l'horitzó retruny les veus del passat que eixamplen voreres d'amistat recuperada, on la sort del viure és l'opció triada."

Pau Vinyes i Roig

13 d’octubre de 2006 

EL REC COMTAL, LES AIGÜES DE LA VIDA

El naixement del Rec Comtal esdevé des d’una mina subterrània situada al terme municipal de Montcada, derivada de les aigües del riu Besòs. Les aigües del rec es dirigien vers a Barcelona tot aprofitant la línia del mínim pendent i la terrassa quaternària de turturà que la limita. El Rec Comtal es convertí per als pobles de Sant Andreu i Sant Martí en font de riquesa agrícola i desenvolupament econòmic de la zona. El seu aprofitament s’esqueia a quatre factors: el proveïment de l’aigua, l’aprofitament de l’energia hidràulica, el regadiu i la indústria. Des de l’època romana que tenim dades de l’aprofitament hidràulic del Rec. Recentment en els antics terrenys de la Fàbrica Nacional de Colorants de Sant Andreu s’hi ha descobert les restes d’un aqüeducte romà. En temps medieval el rec fornia abastament els pobles del Pla de Barcelona en la seva vessant nord-oriental.

El 1778, la manca d’aigua provocà la construcció d’una mina per a canalitzar les aigües subterrànies fins al mateix lloc del seu naixement. L’aprofitament del cabdal va ser bàsic per al regadiu així com la posada en funcionament dels molins, com el de Bell-lloc (abans Finestrelles), Vallbona i, sobretot , el de Sant Andreu – a tocar de l’antic camí cap a Santa Coloma de Gramenet i de les casernes. Darrerament el Rec Comtal va tenir una important activitat industrial, tot proveint a les indústries de força hidràulica. Can Fabra n’és un bon exemple d’aquest aprofitament. Tanmateix, el Rec Comtal va ser per als andreuencs i andreuenques quelcom més. Va esdevenir un lloc de passeig, trobada i espai per a la frescor. Alguns s’hi banyaven, d’altres l’aprofitaven per a fer cerimònies religioses com un bateig protestant.

El rec comportà conflictes, per aquest motiu calgué regular la seva activitat. Per evitar discussions entre pagesos o el seu mal ús, el batlle d’Aigües i el síndic d’una banda , i el Tribunal de Regants i el reglament de Distribució d’Aigües de l’altra, eren els màxims responsables del seu aprofitament. Cal tenir en compte que la titularitat del Rec Comtal era dependent del Comte de Barcelona i després del rei de la Corona Catalano-aragonesa, amb el pas del temps va acabar en mans d’una entitat gestora. Tot just a tocar del nou centre ocupacional d’integració Taller Barcelona, hi ha les restes de l’antic Molí de Sant Andreu. Són les primeres restes trobades del que va ser el Rec Comtal així com de l’antic Molí. La pressió ciutadana i de les entitats veïnals i culturals de Sant Andreu de Palomar – entre elles al capdavant el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias- han aconseguit que l’administració prengui consciència de la seva preservació i rehabilitació. De moment estem a l’espera del seu futur desenvolupament com a Parc Tecnològic del Rec Comtal, on les restes arqueològiques trobades siguin eines per entendre la capdal importància del desenvolupament econòmic i humà de la Sèquia Comtal.

Pau Vinyes

Publicat al " Sant Andreu de Cap a Peus", novembre de 2006

El proper dilluns dia 30 d´octubre, a les 8 del vespre, Pau Vinyes inaugura l´exposició de fotografies " Cead mile fáilte. Imatges d´Irlanda". El lloc triat és l´Espai Jove de l´Eixample (carrer Ali-Bei, 120 ). La mostra gràfica és fruit de la seva estada a l´illa els mesos d´agost i octubre de 2005. En la inaguració hi pendran part el conseller de joventut de l´Eixample, Roger Civit; la historiadora Georgina Rifé i un irlandès que viu a Barcelona.

Tot seguit us adjuntem el text de presentació de l´exposició:

 “ Cead Mile Fáilte. Imatges d´Irlanda”

La present exposició fotogràfica és fruit de l´experiència viscuda a l´illa d´Irlanda, durant els mesos d´agost i octubre de 2005. Resseguir la seva geografia tot omplint-se d´un meravellós bagatge cultural, històric i humà és quelcom fascinant. El cant del seu paisatge verd, i a voltes revoltat,  ens enfila vers un mític passat on les ombres de les hores viscudes ens són història. En el meu cas va ser redescobrir una illa, ja que el meu primer contacte amb ella fou l´estiu de 1993. Conèixer llocs nous i retrobar els viscuts en la meva primera estança fou un enriquiment personal de primer ordre. Explorar l´illa amb el cotxe, tot seguint per carreteres estretes el perfum del seu paisatge, va significar endinsar-se en un món màgic. Recreant sota la pluja els espais naturals, les ciutats i pobles de l´illa esdevenia quelcom prodigiós. Galway, Westport, les illes Aaran,  el Parc Natural de Connemara,  Derry,   els Giant´s Causeway, Ballycastle, Belfast, Dublin, Shankill, Wicklow...en són alguns dels racons fotografiats que aquesta exposició vol mostrar com l´estol d´un  espai viscut i transportat des de l´ull fotogràfic a la mirada del visitant.

“ Cead Mile Fáilte...” vol ser un homenatge a aquella terra. Una ullada a una illa que bull d´emocions i vivències. Un espai humà que dóna cent mil benvingudes a tots aquells i aquelles que  volen assaborir-la amb gust i passió. Omplir el cos d´aquest farcell de sensacions és quelcom que ens pot ajudar a entrendre aquest racó de món. Irlanda va més enllà dels tòpics. No és pas un poble dividit pel terrorisme ni  un poble on tot Déu beu sense parar cervesa Guiness. Irlanda és una illa que deixa petjada a qui la visita. Espero que aquestes imatges us traslladin per uns moments al país de les llegendes celtes. Que us impregni d´aquell flaire enamoradís que encomana a tothom que la coneix i gaudeix.Una terra que no deixa ningú indiferent. Una terra que enamora al primer cop d´ull. Respireu a fons i endinseu-vos....

Dedico aquesta exposició a Vanessa Pi, qui em va fer redescobrir Irlanda amb tendresa.

Pau Vinyes i Roig

Barcelona, tardor de 2006.

DIVENDRES, 06/10/2006 - 06:00h Més d'un centenar de blocaires pengen l'anunci pro seleccions Montilla i Saura el critiquen Després de la suspensió judicial de l'emissió de l'anunci, la blocosfera del país ha reaccionat i ja hi ha més d'un centenar de blocs que l'han penjat com a mostra de protesta i per assegurar-ne la difusió. Mentrestant, els candidats d'Iniciativa i del PSC, Joan Saura i José Montilla, han criticat l'anunci televisiu de la Plataforma proSeleccions Esportives Catalanes. Montilla ha dit que era contrari a 'utilitzar menors en qüestions de confrontació', i Saura, que l'anunci no li agradava gens. Per més que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) hagués autoritzat l'anunci, una jutgessa va acceptar ahir la demanda presentada per Ciutadans de Catalunya. La magistrada entén que l'anunci va adreçat, principalment, als menors i que hi ha raons d'urgència que n'aconsellen la prohibició, perquè pot fomentar la discriminació entre menors i provocar 'danys i perjudicis de difícil restauració'. Una volta aprovada aquesta mesura cautelar, la jutgessa ha convocat les parts implicades, és a dir, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes i Ciutadans de Catalunya, a una compareixença pública, dilluns, dia 9, a la una del migdia. Aquesta decisió judicial s'adopta quan falten dos dies per al partit Catalunya-Euskadi (diumenge, a les 18.30, al Camp Nou). La Plataforma recorda que el PP també ha fet sortir nens L'entitat que ha promogut l'anunci diu en un comunicat que respecta la decisió judicial, però que defensa la llibertat d'expressió. I no s'està de recordar que l'any passat el PP va fer sortir nens en un anunci que defensava la constitució espanyola, en ocasió del vint-i-setè aniversari de la carta magna (foto inferior). TVC ha emès un comunicat dient que retirava l'anunci en qüestió perquè s'hi veia obligada, per més que el considerava 'adequat', i ha recordat que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya havia deixat via lliure a l'emissió de l'anunci. Aquest anunci forma part de la campanya 'Una nació, una selecció' i presenta un nen que vol jugar a futbol, però que un altre, vestit de vermell, l'en priva. Això va irritar el Partit Popular i Ciutadans de Catalunya, que consideren que fomenta l'exclusió, i van demanar al CAC que en prohibís l'emissió a Televisió de Catalunya, però aquest en va abonar l'emissió.

+ Comunicat de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes. + Anunci prohibit. + Notícia relacionada: El CAC deixa via lliure a l'anunci pro seleccions catalanes. + Avui: El PP també usa nens. + Bloc Saül Gordillo: Cap jutge no aturarà el vídeo a la blocosfera. + Diari de l'Escola: Catalunya-Euskadi: més que un partit de futbol.

Extret del diari electrònic Vilaweb

DE MOTS PERDUTS VINC A CERCAR

De retruc cerco mots perduts,

on la teva paraula m´és familiar

i així retrobar el brot tangible

de la felicitat allunyada.

El temps no esborrarà la llum,

ans el contrari la sobreviurà.

Pau Vinyes

PETITA HISTÒRIA DE CAN MAMELLA

Els edificis industrials andreuencs coneguts com a  Can Fabra eren antigament un espai  dedicat a la  filatura de seda, lli, cotó, la torsió i el teixit. Els seus orígens es remunten al 1838, quan Ferran Puig i Gibert construeix una fàbrica a Sant Andreu, coneguda popularment com a Vapor del Fil. El 1844, per problemes tècnics, la companyia inicial es dissolt i apareix com Ferran Puig i Cia.   La producció anirà en augment donant feina a molts andreuencs i andreuenques. El municipi de Sant Andreu de Palomar amb el   creixement industrial i demogràfic , degut aquesta puixança econòmica, a mitjans del segle XIX anirà passant gradualment de poble agrícola a industrial. La filla de Ferran Puig es casarà amb Camil Fabra, industrial i client de la família. L’afany per  la política d’en Ferran Puig anirà filant el naixement de la dedicació exclusiva del seu fill polític, Camil Fabra. El 1866 es constitueix com a Fabra i Puig i Cia. Inici de la producció de cotó. El 1882 en Ferran Puig deixa la companyia i neix Camil Fabra i Cia. Successors de Ferran Puig. El 1893 Camil Fabra és nomenat alcalde de Barcelona. El 1884 Camil Fabra es fusionarà amb Manel Portabella i Cia, d’on sorgirà la Societat Anònima Successora de Fabra i Portabella. Estenent una xarxa de producció a Manresa, La Sagrera i Sant Andreu. Tot just iniciat el segle XX, el 1903, hi haurà una nova fusió, amb l’empresa britànica J i P Coats Ltd. Esdevenint un dels primers inversors de capital estranger del país. La nova companyia durà per nom Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats. Tindrà una xarxa assistencial, humana i econòmica de primer ordre. Reflex d’això serà el propi cos de bombers, la casa bressol – per als fills i filles de les treballadores -, assistència mèdica, seccions esportives....I en l’àmbit empresarial les fàbriques abans esmentades de La Sagrera, Sant Andreu amb la de Borgonyà, a Torelló.

Coneguda popularment com a “Can Mamella” pel volum de feina que donava a Sant Andreu. Les sirenes – amb les entrades i sortides del personal- de la Fàbrica de Sant Andreu esdevenien per uns moments en l’hora oficial del poble. El 1915 la xifra de treballadors superava els 1.500. La fàbrica va veure néixer el Club Esportiu Filatures Fabra i Coats, anys més tard esdevindrà el Barcelona Atlhèlic i posteriorment amb la compra del camp i l’equip,  per part d’en Josep Lluís Núñez , en el Barcelona B. A inicis del segle XXI l’edifici del Vapor del Rec, passà a mans de l’Ajuntament , qui decidí convertir-lo en el Centre Cultural de Can Fabra – allotjant-hi la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias -. Cal dir que la recuperació de l’esmentat  l’edifici  fou deguda a la pressió dels veïns i veïnes per a la seva salvaguarda. Es creà una comissió d’entitats, entre elles l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar com a capdavantera, que lluità de valent per a aconseguir mantenir l’edifici central en peus i la seva recuperació per a usos culturals i cívics. La crisis del tèxtil i la reconversió industrial del sector a finals del XX va agreujar la pèrdua de llocs de treball – uns 900 treballadors i treballadores foren acomiadats -. El 2006,  les instal·lacions que encara funcionaven a ple rendiment van ser venudes al grup immobiliari de Renta Corporación, i aquest ho va tornar a vendre a l’Ajuntament de Barcelona a canvi de permutes i altres cessions. Actualment hi ha previst fer-hi un complex cultural i educatiu, amb la construcció d’habitatge social i protegit, tot respectant las majoria de naus que formen el complex de la banda de Llobregat del carrer Sant Adrià.

Pau Vinyes

Article publicat al " Sant Andreu de Cap a Peus " d' octubre de 2006

EXPERIÈNCIA D’UN VIATGE D’ESTIU

Les vacances d’estiu són per a molts un temps de descans i desconnexió amb allò que fem quotidianament. Un deixar, si la tenim, la feina aparcada per uns dies. Començar un nou periple en la nostra vida. Iniciar un període de vacances pot significar una onada d’aire fresc on poder gaudir d’un temps sense sentir els crits del cap de l’oficina, els de la canalla a l’escola o el martelleig  de la fàbrica. Tanmateix les vacances poden ser un maldecap. Si més no és la meva experiència viscuda durant els primers dies del proppassat  agost. Encarrilat en un mig viatge organitzat,  vaig  sobreviure a empentes i rodolons  a la temptativa de conèixer la Normandia i la Bretanya.  Seguint les petjades de les dues organitzadores ( sis participants, quatre dels quals anàvem de sobrevinguts ) vam iniciar una aventura per terres de l’Estat francès.  ( continua)

EL RELLOTGE DE LA PLAÇA DEL COMERÇ

A Sant Andreu de Palomar les hores públiques van passant lentament per alguns i de forma ràpida per a d'altres. I és així com roda el món. A voltes tenim allò que volem i de cop i volta és fa fonedís. Aleshores perdem la noció del temps. Ens quedem glaçats i sense saber respondre les preguntes que ens queden pendents. Temps fa que al centre de la nostra vila teníem un rellotge que ens ajudava a resseguir el camí de la vida. Era l'esfera farcida de números i agulles que en forma senyorial ens il·lustrava el pas del temps. Situat a la plaça del Comerç, marcava les hores com qui marca el pas del caminar. Sostingut per un balcó misteriós damunt de la Rellotgeria Carreras. El rellotge era accionat per una màquina que el feia funcionar a cops que vols. Més de setanta-cinc anys de presència històrica tot oferint el pas del temps als andreuencs i andreuenques. Ens guiava i ens administrava els moments de la nostra vida quotidiana. La plaça del Comerç tenia un sobrenom , la plaça del Rellotge, que a voltes anava més enllà del nomenclàtor i esdevenia per decisió popular el nom real de la plaça. La veu del poble més d'un cop deixava anar: A on quedem? I la resposta no es feia esperar: A la plaça del Rellotge. La reforma de la façana de l'edifici que l'havia sostingut l'ha fet reposar. Les agulles que marcaven les hores havien deixat de donar voltes La dita és sàvia i d'un cop de revolt ha esdevingut parallamps de tremolors passades per tal d'oferir un nou tempus.

El tempus no ha fugit, ja que un grup d´andreuencs i andreuenques s'han decidit a donar-li corda de nou al rellotge de la plaça del Comerç. La maquinària ha sobreviscut al canvi de look de la nova esfera. Així com el cos segueix viu i amatent als nous aires, la façana que ens guiarà de nou en el transcurs de les hores, minuts i segons haurà canviat per esdevenir de nou el punt de referència del nostre poble. Però allò que realment sobreviurà al pas del temps serà el motor que , malgrat el llarg parèntesis d'aturada,  seguirà funcionant a ritme del tic-tac.

El nou rellotge retornarà l'aire senyorívol a la plaça del Comerç. A la reconquesta de l'espai perdut. El retrobament del rellotge estimat serà el reflex del ferm suport del poble de Sant Andreu a la seva història. El gran cronista andreuenc Mossèn Clapés - a qui cal fer un estudi  historiogràfic a fons de la seva obra i vida- ens deixà escrit en les seves ´" Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar": " La plaça del Comerç era destinada a la venda i parada de llibres ( vells i nous ), parada d'ocells de la planeta, cant i venda de romanços i pels propagandistes". Ara tot just a l'inici del segle XXI, de llibres només se'n vénen per Sant Jordi, d'ocells no n'hi ha per vendre però són lliures per sobrevolar l'espai i de romanços i propagandistes n'hi ha un munt. Aquests darrers tenen nom i cognom, surten per la televisió i ens són cada cop més familiars - i a voltes pesats -. Són els Maragall, Montilla, Saura, Mas, Duran i Lleida, Zapatero, Rajoy... que ens omplen el cap de mentides i mentides que ens fan avorrir la política.

El nou rellotge de la plaça del Comerç - tot just estrenat amb una solemne festa el proppassat dia 7 de juliol- ens tornarà a guiar les hores. El pas del temps seguirà caminant, però a Sant Andreu de Palomar el camí el farem de bracet amb el de la plaça del " Rellotge". Passi el que passi les hores seguiran marcant el traç del futur. I després de deixar el rastre del camí realitzat fins al moment , girarem el cap i observarem el passat com un temps viscut amb amor. Les hores del rellotge de la plaça del Comerç somriuen de nou.

Pau Vinyes i Roig