AUTOR: GUILLERMO VAZQUEZ CONSUEGRA.

PELLIKANA  ha manufacturat aquest vídeo.

LLETRA I MUSICA: LA GOSSA SORDA

VIDEO: PELLIKANA

 Interessant i serveix d'introducció d'un tema que va mesos voltant-me el cap.

>Castalla.

El proppassat dijous, el Capítol de València del PMI vam organitzar les

III JORNADES VALENCIANES DE DIRECCIÓ DE PROJECTES:

EL PROJECT MANAGEMENT EN EL SECTOR DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIARIA I LA CONSTRUCCIÓ.

En primera instància, els usuaris d'aquest espai comunicacional (VILAWEB) no són el que més proclius a visualitzar els processos amb aquesta perspectiva, tanmateix, crec que caldria tenir-la en compte. Per a fer reexir llurs projectes. Per això m'he encoratjat a exposar el que estem fent un col·lectiu variat de ciutadans de València.

Aquesta metodologia naix a partir del recull dels estudis dels treballadors de la NASA, que s'havien quedat sense faena immediata per la manca de pressupost, pels anys '60 i '70 però adscrits a l'agència, amb la finalitat d'analitzar els errors comesos i com crear línies de treball prèvies per a rendabilitzar, economitzar els seus projectes. En definitiva, els projectes espacials eren tan costosos, que crearen un cos protocolitzat a aplicar en els processos de gestió i direcció. Amb la finalitat de corregir-los de bestreta. Una errada de l'estil del Columbia apujava a molts milions de dòlars de pèrdues.

Tot allò quedà recollit en un llibre que es denomina el PM-Book-Guide. 

La pràctica usual al que s'havia aplicat era el sector de la indústria, d'on va nàixer, nogensmenys, amb la democratització del coneixement s'ha estés a tots els àmbits. A tall d'exemple, vos puc explicitar que, quan fa uns tres d'anys, em vaig introduir en aquest món de la gestió, entre molts directius, també hi havia, també, uns quants que volien muntar ONG's, associacions sense ànim de lucre, cooperatives, etc. És a dir, era adquirir uns coneixements per a portar endavant projectes amb un cert nivell de complexitat, amb eficàcia.

Quan hem sentit parlar d'objectius, masses crítiques, lcamins crítics, cronogrames, control de riscos, durada d'activitats, organigrames, diagrames Gantt, plans en xarxa Pert, tasca crítica, etc............en definitiva i per a que em pogueu entendre: quan parla Josep Huguet, Núvol Vermell  que tant ens agrada, estan fent ús d'aquest savoir faire.

Com tot, la metodologia és neutra, l'ús que en fem ja depén de cadascú.

Si volem ser competitius cal fer-ho així en un termini curt de temps. En tot cas aquesta és molt fashion.

Article d'opinió escrit per Celestí Gimeno i Broch, candidat d'Esquerra a l'alcaldia de Castelló, en resposta a un article publicat per Ricardo Costa, vicesecretari regional del PP, referit al dèficit fiscal a les nostres comarques.
Esquerra denuncia l'abandó de la Plana Baixa per part del PSOE als Pressupostos Generals de l'Estat 2007.

Amb relativa sorpresa ha rebut Esquerra-la Plana Baixa la comunicació, des del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, que el Grup Parlamentari Socialista ha rebutjat acceptar i, fins i tot, «transaccionar» les esmenes als pressupostos presentades per Esquerra Republicana, que varen ser traslladades pels diferents col·lectius locals de la comarca. L’import d’aquestes esmenes ascendeix a 4.550.000,00 €.


Cal recordar que algunes d’aquestes esmenes han tingut el suport d’aquest grup, el PSOE, als respectius ajuntaments, com ara la sol·licitud de desdoblament de la N-225, que el darrer ple de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó, on el PSOE té l’alcaldia, va aprovar per unanimitat.

L'article de Gimeno i Broch, es produeix a mitjans d'octubre. Esmenant la plana als ploramiques que ens governen autonòmicament, de moment, sols varia en que qui ens produeix el dèficit, ara, és el PSOE.

El tal dèficit és ESTRUCTURAL, doncs el PP, ha estat fent la mateixa operació deficitària, anys i panys, quan ha governat a MADRID.

L'article aparegué a diari MEDITERRÁNEO  de Castelló. La setmana passada (6-11-06) el reproduí LEVANTE-Castelló.

El dia 8 de novembre, Rafael Beneyto (Bloc) va fer un article on s'agafava a roda, que Enric Gil va deixar ressenyat al seu bloc.

Responc les preguntes, esbossades pel Botxí, amb cançons de Sade.

Helen Folasade Adu, és el seu nom propi. Durant un parell de dècades ens ha emocionat amb el seu soul. Una compositora i intèrpret elegant, amb una veu encomanadissa, profunda i personal que ens explica les seues vivències. Fa temps que no ens reconforta l'ànima amb nous treballs.

Manta vegades pense:

M'agradaria que l'arquitectura i urbanisme que fem tingués aquests mateixos trets.

Us invite a fer comentaris sobre la protagonista d'aquest Meme Musical.

I també, hi emplace, per a que participen al joc, els següents blocaires:

Àngel Canet i Català, Gàlim , Amadeu i l'Osservatore.

MUSEROS

La part posterior  de la peça és la d'aquesta infografia

Aquests dies fa quinze anys que vaig publicar l'article que ara us dese. Un dels fracassos urbanístics més evidents que hem comés en aquest anys és el resultat de l'Avgda. de Corts Valencianes. El mateix director del PGOU (Alejandro Escribano) en el programa Encontres de Punt2 fa unes setmanes ho reconeixia.

Aquest dies -tristament- ha reviscolat el tema per la reubicació del NOU MESTALLA.

Enllà de que la ubicació em sembla d'un caos previsible. ¿Què fem amb un camp de futbol dins de la ciutat en ple segle XXI?

¿ No hi havia la ciutat esportiva a Paterna on a hores d'ara entrena el València, a més de que la seua reubicació fora de València haguera regenerat les zones "en terra de ningú" com és el degradat barri de la Coma, que el PAI del Mas del Rosari no podrà fer. O ubicacions properes per aquests rodals -entre l'Horta i el Camp de Túria ? 

Amb un avantatge evident: la proximitat del By-Pass. El València CF, ja no és sols l'equip de la ciutat, és quelcom més !

Malgrat ésser una societat anònima, bàsicament, de mitja dotzena de senyors.

Enllà de la  transparència que necessitem per a qualsevol operació urbanística, d'una Societat Anònima que és el club. No un club en el sentit clàssic, és a dir, una societat esportiva. Que dissenya un complex tot invadint els vials i terrenys de domini públic dels habitants de la ciutat.

Al respecte, he de dir diversos punts polèmics que em bullien al cap, en el moment de redactar el referit article i el que continue pensant 15 anys després:

1. En aquesta dècada i mitja hem continuat pensat la nostra ciutat en format petit i sense articulació. Com quan el vaig escriure.

2. D'entrada haig de dir que sóc dels que creu que València cal que es col·loque dintre de les ciutats de la segona corona. I ara, m'hi reaferme. Per això cal que la població augmentem mig milió d'habitants.

3. L'avinguda la vaig imaginar (somniar),- quan sols eren camps de cebes, alfals i encissams- que esdevindria com l'eix parisenc que uneix que va des de  Louvre- Tulleries- Plaça de l'Étoile- Camps Elisis-fins la Défense. Bàsicament aquest darrer tram, en el qual tot el trànsit va soterrat per a eixir-se'n de París.

¿Què fem, a València, amb aquesta successió -interminable- de rotondes que tots els dies generen multitud d'accidents i col·lapses?

¿Sabieu, i ara veiem que el Palau de CONGRESSOS de Norman Foster fou l'esquer per a fer tota tota l'operació? Un bell edifici baix, propi d'un dels grans arquitectes del segle XX, tot ofegat entre gratacels anodins; que a hores d'ara Foster ni trau als seus RECULLS d'obra completa?

Ací, en contra de l'article les grans promotores hi han fet una renglera de bunyols que sols alguna indivualitat és capaç d'esquivar. Ací  és on rau l'actualitat de l'article. No sabem aunar art i negoci com diu l'article. Encara no hem arribat a eixe punt de civilització. Promoció lliure massiva (sense concurs) front a promoció acurada i pública. Si més no, mixta. Com a l'Europa nòrdica.

A tomb d'això ja faré uns articles, més endavant, parlant sobre els següents punts:

A) ¿Què fa un aeroport a quatre quilòmetres d'una ciutat de 800.000 hab. i anys i panys a tocar i a la vora dels magatzems del Gas Butà? Quasi hi hauríem d'agrair que  l'aeroport de l'OTAN  pense ubicar-s'hi. Sarcàsticament. Amb el PSOE a Manises ara (aeroport), i adés a Bétera (base) amb el PP.? Comencen a oldre a colònia moderna (Brussel i Straβburg)

 S'imagineu Orly o el Ch. De Gaulle a qualsevol Banlieu parisenca com per exemple Bôis de Boulogne, Saint Denis, etc?

¿Què tal ubicar-lo a la zona d'Algar del Palància, a uns 50 km de València i prop del pol en què es convirtirà el Camp de MORVEDRE, especialment Sagunt?

B) La façana marítima i l'avinguda de França al mar-PORT-ZAL-Natzaret.

Ja en parlarem, de moment us dese l'article aquell. N'és curt, deixeu algun comentari per a la construcció de la Hipàtia.