Després de sentir les declaracions fetes per un funcionari públic de RENFE a RAC1, que cadascun en tregui les seves pròpies conclusions.

Jo personalment,  me quedat astorat. Quina poca vergonya te aquest paio que està al servei dels ciutadans. Però, estiguem tranquils, perquè no passarà res de res. Tot continuarà igual...

Des de que la paraula globalització ha aparegut en tots els àmbits de la societat  i s'ha introduït en als nostres afers quotidians, com si d'un virus es tractés, les nostres vides són cada cop més vulnerables.

El Barça, a última hora, es nega a que TV3 doni el derbi femení.

La Federació Catalana de Futbol ha comunicat al RCD Espanyol que el partit de la Superlliga Femenina entre el RCD Espanyol i el FC Barcelona que s'havia fixat per jugar el 25 de novembre per ser retransmès per Canal 33 en directe, en el marc del conveni de televisió per la promoció del futbol formatiu, no serà televisat perquè l'equip blaugrana s'hi ha negat. 

La gent normal i corrent d'aquest país que és  nacionalista es pregunta en aquest moment, veien que l'escenari del nacionalisme català està més  dividit que mai, cap a on anem?...

Tant els nacionalistes de centre dreta com els nacionalistes de centre esquerra que aglutinen el nacionalisme parlamentari català, ens han portat a un estat de xoc amb símptomes evidents de trencament entre ambdós.

Els interessos individuals i de partit s'han abansposat als interessos de la societat tant en la vessant nacional com en la social.

El conservadorisme dels governs de CiU durant molts anys de mandat no van servir  per definir clarament quins eren els objectius de futur per  Catalunya. D'altra banda,  el desconcert de l'últim govern Tripartit on el desgovern ha estat present per unes raons o d'altres que tothom coneix. A més, si  hi afagim la darrere campanya electoral on s'ha vist quins eren els interessos d'uns i altres, només podem pensar: on anirem a parar.

El president espanyol ZP ha sabut moure  molt bé les seves cartes. Amb un sol comodí n'ha tingut prou per polir-se el nou Estatut acordat pel 90% del Parlament. S'ha tret de sobre en Carod (Visita a Perpinyà) i l'incòmode suport que fins aleshores rebia d'ERC pressionat pel PP i  el seu entorn. El sector més catalanista del PSC l'ha esborrat del mapa fent fora en Maragall i posa un home de la seva confiança  de perfil espanyolista. I per acabar-ho d'arrodonir,  ha provocat la confrontació entre el nacionalisme  català. Sense fer soroll i amb intel.ligència ens ha portat al desgavell actual. De ben segur, l'Aznar no ho hagués fet millor.

 Cal reflexionar. La situació comença a ser preocupant. El nacionalisme català està tocat. Ho dic jo, a peu de carrer. On les coses es veuen tal com són i no com ens volen fer creure.

La Gran Enciclopèdia Catalana de la Llengua defineix la paraula obstacle com: "Accident de terreny natural o artificial capaç de retardar l'avanç enemic". Una definició més escaient impossible pel cas...

A totes les viles i ciutats de Catalunya només en arribar hi trobem  un munt d'obstacles que s'han de salvar per poder-les visitar. Però no s'acaba aquí, sinó que  n'hi continuen havent durant tota la visita fent del trajecte una gimcana inacabable.

Cada dia circular per  les ciutats  és fa més desesperant i laberíntic. A més, no s'hi troba ni un forat on estacionar i sí es troba serà després d'un fart de donar voltes i tocarà pagar. Si això, és poca cosa, ara toca driblar els obstacles posats de forma mal intencionada per excitar l'ànim del resident i visitant.

Per culpa d'uns pocs rebem tots. És del tot injust que els organismes oficials (Ajuntaments, Diputacions, etc.)  ens tinguin com  enemic  a combatre en compte d'aplanar  les coses per fer-nos una vida més plàcida.

L’Artur Mas, no sé a quin diari, va manifestar que un dels seus defectes era  no saber delegar.

Moltes vegades ens volen fer creure que les coses són més complicades del que realment són, per la senzilla raó, que tot allò, que sembla enrevessat, és important i causa expectació.

Aquesta finestra oberta al carrer pretén mostrar les diferents sensibilitats de la gent en tot allò que l'afecta en el dia a dia.

 D'exemples  en trobarem  en el carrer te tot tipus, perquè, d'una forma o d'una altra, entren en les  vides i no en poden defugir com si no anés amb ells. La gent està expectant a tots el canvis que es produeixen a una gran velocitat i que veuen amb recel  per manca d'informació ajustada al seu tarannà.

Els organismes que han de vetllar per la societat, com són:  els governs, els ajuntaments, els  partits polítics,  cada cop estan més lluny de la societat que representen. Hi ha un buit que cal ompli per evitar un trencament de la societat democràtica en benefici d'uns aprofitats que esperen la seva oportunitat per desestabilitzar.  Els interessos de la societat estan per sobre dels interessos polítics dels propis partits. Resoldre els problemes quotidians, estar a prop de la gent, és el que compte.