Fa prop de 2 mesos que ho havíem anunciat. Els Ciutadans de Boadella eren una maniobra del PP. Les darreres informacions periodístiques relatives a la condició de simpatitzant i apoderat popular d'Alberto Rivera, màxim dirigent d'aquesta formació, així ho confirmen.
El període de la Generalitat republicana només va durar 8 any. Va començar, es va desenvolupar i va acabar en mig de grans convulsions. La Generalitat "monàrquica" ja porta 26 anys de singladura i ha tingut la sort de viure una època molt més tranquila.
Segur que la història comparada no és una disciplina gaire científica, però...
Governar. Un mitjà o una finalitat? ERC, com qualsevol altra força política aspira a governar, faltaria més! Potser la diferència està en la resposta a aquesta pregunta. Governar, per ERC, és un mitjà, un mitjà per a construir la República Catalana.
He vist fa una estona l'entrevista que li han fet al Doctor Floyd en el Canal Català i he sentit una estranya sensació. Una sensació que només "sento" en alguns malsons nocturns...
Els cicles polítics duren 8 anys. I les opcions estratègiques que cada força política vulgui fer s'han d'acoblar el millor possible a aquests cicles. En cap cas, tret d'una veritable catàstrofe, s'ha d'anar canviant d'estratègia cada 2 per 3.
ERC, a partir del 2003, ha fet una opció estratègica per l'acord d'esquerres, amb l'objectiu és incorporar els sectors de l'esquerra sucursalista a l'esquerra nacional, o bé per absorció del seu electorat, o bé per desplaçament d'aquelles organitzacions al llarg de l'eix nacional.
La decisió adoptada aquest dissabte pel Consell Nacional d'ERC no fa altra cosa que mantenir un rumb marcat fa 3 anys. Una decisió coherent i lògica, però...
En aquests dies de pacte, algunes forces polítiques es reclamen com a guanyadores de les eleccions del passat 1 de novembre. És legítim que ho facin, estem en mig de la dialèctica política i sembla que tot pot ser cert si així ho afirmem. Però, la veritat és una altra..
De nou, la gent d'ERC ha donat una lliçó de fortalesa.
- El nostre electorat no ho tenia fàcil, després de la decepció de l'Estatut i en mig d'una campanya electoral molt dura, sense amics mediàtics.
- La nostra militància ha tornat a donar la cara per Esquerra, treballant durament, amb una il·lusió renovada.
- Els nostres dirigents, especialment en Josep-Lluís Carod-Rovira, han estat capaços de sorpendre tothom amb una campanya propositiva, sense estridències i, finalment, amb un pacte valent que reforça el nostre lideratge dins el futur govern.
Esquerra (electorat, militància, dirigents) ha tornat amb força al mig de la política catalana. El "mort" ha ressuscitat i està tornant a preocupar als qui el vetllaven!
El desenllaç de la negociació del nou govern de Catalunya m'ha sorprès considerablement. He de reconèixer que estava convençut que la sociovergència triomfaria i tindríem un govern Mas-Zapatero amb suport parlamentari de Montilla. Afortunadament per al país, l'entesa serà un govern molt millor!
De totes maneres, deixeu-me fer dues reflexions sobre Montilla i el PSC...