Barcelona vol ser una ciutat-Estat, el pinyol d'una nació a l'aldea global. El viatge fins assolir aquest estatus no el pot fer sola, però, necessita d'una extensa àrea metropolitana relligada i coordinada amb prou pes econòmic, amb prou masa crítica per escalar posicions en el rànquing de ciutats referents del món. Aquests projectes es poden veure a l'exposició MetròpolisBarcelona a la plaça de Catalunya.
Es veu que Albert Rivera, el president i candidat al Parlament pel Partit de la Ciutadania, no s'havia despullat del tot a la campanya. Per això, El Periódico porta un parell de dies deixant-lo en pilota picada recordant que ha estat vinculat al Partit Popular. Mónica Terribas ahir li va destapar les vergonyes quan l'antinacionalista va reconèixer que havia votat Convergència. Tot plegat quin interès té? Cap ni un. Soroll mediàtic que ha deixat Montilla tranquil per uns dies i que augmentarà les simpaties per Ciutadans.
Ja ens l'han tornada a fotre (amb permís de l'expressió). El Tribunal Suprem anul·la el trasllat de la CMT de Madrid a Barcelona. I això que a canvi els hem regalat l'alcalde de la ciutat que els acull, en Clos. Ja és ben veritat el que deia l'escriptor Ainaud de Lasarte al seu llibre sobre els ministres catalans a Madrid: "Tots els mòbils han estat bons per ocupar una butaca ministerial, tot i que el resultat final per a Catalunya no ha estat massa apreciable ni els espanyols ens ho han agraït". L'únic cònsol? Cantar-los allò del grup Los Refrescos: "Vaya! vaya! Aqúí no hay playa!".
El 13 de novembre vaig publicar en aquest bloc sota, ho confesso, el provocador títol de " Un atemptat contra la cultura" un article que alertava de la degradació que l'escultura de l'obra Bétulo de l'escultor conegut com a Camí, Josep Maria Teixidó, patia a conseqüència de les obres del metro. El regidor de Cultura em contesta des del seu bloc, Estació de França, cosa que agraeixo.
El PP de Badalona i una plataforma veïnal van iniciar a finals d'octubre una campanya de recollida de firmes per evitar la instal·lació d'una mesquita a Montigalà (sí, el barri de l'Ikea). El tripartit municipal ha fet una reserva de terreny públic per a usos religiosos a la zona. Ara, un blog de periodisme islàmic xilè promou una tramesa massiva de cartes a l'Ajuntament per evitar que la pressió veïnal i la dels conservadors tingui èxit.
Comencen a sentir-se veus, un cop passades les eleccions al Parlament, que advoquen per superar el debat identitari a Catalunya, tot afirmant que el país ja ha superat aquest estadi. Com si voler tenir personalitat pròpia en un món que tendeix a esborrar diferències fos absurd.
Estats Units continua aplicant la seva política de suport sense límits a l'agressiva estratègia dels israelians a l'Orient Mitjà que va deixant una estesa de cadàvers al seu voltant. Rumsfeld és un dels dissenyadors d'aquest model d'expansió sense control del tàndem EUA-Israel, pensat per garantir-se, sobretot, el subministrament de petroli que engreixa la màquina del complex militar-industrial que va fer Bush fill President. L'exsecretari de Defensa s'ha retirat a les bambelines, que ningú el doni per acabat. Llegiu en PDF un article que vaig publicar a El Punt aquesta setmana sobre el personatge.
Primer semblava un gag de Polònia. Després el primer episodi d'una nova sèrie surrealista de "Tripartit II". Més tard era una jugada mestre de Montilla per fer tastar als ecosocialistes que no tot són flors i violes quan es governa. Aquest matí comentàvem amb un dirigent socialista que no hem d'excloure que Iniciativa hagi volgut tenir la conselleria d'Interior per trencar la imatge de partit tou i ampliar el seu sostre polític.
Alguns centres comercials de l'àrea metropolitana ja ofereixen serveis de viatges i han creat la seva pròpia divisió immobiliària. Ara faran un pas endavant i entre els serveis que oferiran hi haurà hipoteques, crèdits bancaris i assegurances de defunció. Només cal que hi instal·lin un paritori perquè no calgui moure's del supermercat en tota la vida.
Ahir, a les vuit del vespre, tornava del tren (aquest nou esport de risc) cap a casa quan em vaig creuar amb una paradeta de recollida de firmes amb un lema tan genèric com "En castellano también". Són els de Convivència Cívica Catalana, un destacament avançat del Partit de la Ciutadania. Tot i que uns i altres diran que només són amics i residents a Catalunya, res més.