Si llavors feia una mica d'història sobre els conceptes "dreta" i "esquerra" avui volia explicar com veig aquests conceptes avui en dia i com potser es podrien actualizar als nous temps.
En els meus posts (especialment els de la sèrie "El món que ens espera") intento parlar i reflexionar sobre qüestions que considero importants. Sense ànim de pontificar de cap manera, sovint escric més per aclarir-me jo i si algú vol dir-hi la seva benvingut siga.
Tenia alguna idea a explicar però quan m'hi he posat he vist que els arguments es descabdellaven i es dividien en vint mil viaranys diferents (O sigui, que se m'anava l'olla). Ja em passa sovint, i les noves idees les mostro en un nou apunt, però avui no me n'he sortit. (massa coses al cap, o massa poc temps per a fer-ho em temo)
Cansat de fer i refer, escriure i esborrar, he optat per, en lloc de escriure-hi paragrafs argumentats amb un criteri més o menys lògic, mostrar els esbosos algunes de els idees que m'han vingut al cap. Algunes potser són una ximpleria i d'altres potser podrien ser tema de reflexió i desenvolupament posterior. Això ho deixo a consideració de qui llegeixi.
Sembla que darrerament sovintegen els rèquiems per la nostra llengua. El fet que tres espanyoleros hagin entrat al Parlament sense cap màscara i que els independentistes hagin optat fer President a un declarat espanyolista sembla que ens ha fet rebolcar-nos en la misèria i planyer-nos descosoldament tot augurant l'apocalipsi i la nostra desaparició (cosa que, tot s'ha de dir, ja ens agrada ferde tant en tant i que ens ho hauriem de fer mirar).
Proposo fer un exercici. Vaig a fer una mena de qüestionari sobre l'ús que faig de les llengües a veure com està la cosa. O si més no, com la veig jo. Se m'acaba d'acudir i estic improvisant (avui volia continuar amb el tema del meu darrer post però no el tinc gaire madurat encara). Potser és incomplet però anem a veure que hi surt.
(Aquest post és complementari d'uns que vaig escriure fa uns mesos i que podeu llegir si cliqueu aquí que parlava del Principat i aquí que parlava de la resta)
Continuo amb el que deia l'altre dia sobre uns articles publicats a l'Avui que m'han fet rumiar.
Acabava el de l'altre dia (El mercat del totxo) dient “I és que la gent dedica un percentatge molt alt dels seus ingressos a pagar la hipoteca, si a això li afegim que els preus d'articles bàsics s'han enfilat i que el mercat detreball és ple de llocs precaris (Aclarim que la precarietat no ve donadaper la temporalitat sinó per la dificultat de trobar una feina amb un sou digne) aniriem al tema que tracta l'altre article del que parlava abans i del qual en parlaré un altre dia”
Fa unes setmanes el coblocarire Diego Arcos ens va informar de la desaparició del Sr. Julio Lopez, supervivent del terror de la dictadura argentina i un dels principals testimonis en el judici per genocidi que s'ha de fer. A més, segons m'ha comentat, els actes d'extorsions a d'altres testimonis comencen a sovintejar.
N'heu sentit cap noticia sobre el tema en els mitjans de comunicació?
Quina vergonya! Europa, paradigma de la lluita per la democràcia i bla, bla, bla... mira cap a una altra banda per a no veure com es fan callar veus valentes que ens mostren que s'amaga sota la catifa dels països amics. Quins collons!.
Això sí, segur que es farà algun acte emotiu i amb floretes per a cobrir l'expedient. Alguns periodistesgossetsdelseuamo fins i tot treuran alguna llagrimeta, però quants d'ells entraran a sac en aquesta qüestió fins al fons?.
"Txetxènia? Què és això? Miri jo ja mostro la meva solidaritat amb els palestins sap? Que al Caucàs cada dia moren desenes de persones i la tortura es cosa diaria i no en sabem res, i en canvi per cada palestí mort ens treuen la seva biografia per la tele? Home! És que els russos ens subsministren el gas i a més en el segòn cas ens podem ficar amb els ianquis i els jueus que són dolents per naturalesa. El que passa és que vostè té una fixació amb Txetxènia perque també són tan provincians i tancats que volen la independència. Anna Politkóvskaia? Un exemple de dona maltractada pel masclisme imperant. Que si hagues estat home l'haguessin matat igual ? Això s'hauria de veure!"
A l'Avui d’ahir dilluns vaig llegir un parell d'articles interessants. Un parlava de la situació del mercat immobiliari als Estats Units i l'altre de la situació social actual.
Per al meu aniversari (19 d'agost) la meva dona em va regalar dos DVD de pel·licules musicals: "The Commitments" (dels quals ja he penjat una cançó) i "The Blues Brothers" pel·licula que demostra que les coses que t'entusiasmen i et diverteixen a l'adolescència quan les veus de gran...En fi, si més no la música continua essent igual de bona. Aquí poso un video del troç en que els germans van a buscar en Matt Murphy i en Lou Marini (guitarra i saxo) per a refer la banda i la reacció que té la dona del primer (paper interpretat per l'Aretha Franklin) quan ell li fa un comentari masclista i li retreu que no li deixi marxar.
És la famosa bronca-cançó "Freedom" . Espero que us agradi.
Tot continuant amb el meu post d'ahir, avui reprodueixo un altre article de Joan Fuster. Tant el d'ahir com el d'avui són aplegats al llibre Punts de Meditació de l'editorial 3i4.
L'apunt d'ahir d'en Botxí en la que parlava de la classe política i on fins i tot va fer la proposta d'un "govern" format per blocaires, m'ha fet recordar uns articles escrits ja fa uns anys per en Joan Fuster que crec que seria bó de rellegir. Malgrat el temps passat que fa que algunes referències hagin perdut actualitat penso que són uns escrits prou interessants per a meditar-hi.
Avui n'he copiat un que us presento tot seguit. Properament transciuré una altre.
(Avui m'he assabentat de la iniciativa proposada per en David Figueres del Bloc Els dies i les dones d'aprofitar el Dia de l'Escriptor Empressonat per tal de denunciar l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, no cal ni dir que m'hi sumo a la iniciativa i espero i desitjo que el seguiment serà massiu entre tots els blocaires)
