La independència no es demana, sinó que es proclama i es defensa

Amb aquest final contundent finalitzen un article d'Oriol Junqueras i Arnau Albert publicat al bloc de les JERC, sens dubte la recomanació d'avui per la blocosfera. Com bé diuen a l'article, les JERC estem per la constitució catalana, i no per un Estatut, i menys aquest estatut, que ni tan sols ens reconeix com el què som -una nació-, ni ens atorga el finançament que ens mereixem -un finançament just.

Avui també hem sabut -personalment amb gran indignació-, via Busot, que el PSC va censurar les imatges de la manifestació més gran dels últims anys, la del 18F, a TV3.

Per cert que avui m'hi he fixat en les estadístiques (aquella icona blava que hi ha a baix i a la dreta, tots hi podeu xafardejar) que aquest bloc ha sobrepassat les 6.000 visites. Tota una satisfacció que dóna força per seguir donant la meva versió dels fets. Gràcies a tothom per les visites i els comentaris ;)

També vull donar la benvinguda a la blocosfera al regidor de Joventut de Barcelona, el gracienc Xavier Florensa, el cinquè regidor de les JERC amb bloc, després de'n Bernat Costas, en Francesc Ponsa, en Jordi Casals, i l'Eduard Suàrez. Benvingut, Xavi.

Buscant una foto per aquest article he trobat aquesta vinyeta, prou descriptiva:

Convergència, el gran engany dels 23 anys

Avui vull parlar de la federació regionalista. Malgrat TV3 i el seu suport incondicional, CIU s'ensorra. El vaixell regionalista fa aigües.

Sota el paraigues del President Pujol, home afable, que anava fent país, més de 100 i més de 200 persones han viscut còmodament durant més de 20 anys. Sota el rostre d'aquell avi català simpàtic fins i tot l'home es va permetre pactar amb el PP d'Aznar quatre engrunes per Catalunya. L'home va anar sobrevisquent a casos de corrupció - cas Casinos, cas Pallarols, cas Prenafeta, i molts més que me'n deixo- perquè semblava que l'avi no hagués trencat mai un plat. Fins i tot va sobreviure al geni Josep Antoni.

Per això, considero que Pujol i la seva federació regionalista és El gran engany de 23 anys, en majúscules. L'engany d'aquells que tenen sentit d'estat (espanyol, naturalment). D'aquells que els arriben a escollir español del año. D'aquells que es permetien (i encara ho fan cracks com el Madí), donar lliçons a independentistes.

Companys, se us ha acabat el bròquil. Un milió de persones van sortir al carrer el 18F contra l'estatut vergonyós que vau pactar. Vendre el país per una fotografia és propi de regionalistes, això és el què sou.


Com no us cau la cara de vergonya? Fins i tot teniu la barra d'anar linxant a independentistes -vosaltres que us dieu nacionalistes- vegi's Carod, Vendrell. Els dobermans de Mas -Felip Puig i David Madí- només són comparables als grans Acebes i Zaplana. Per això sou el Gran Engany. Com no, l'engany regionalista.

La independència (també) es construeix a la xarxa

Avui penjo aquest text, originari de la web de les JERC (pestanya blocosfera independentista). Per reforçar la nostra entrada a la blocosfera hem ideat aquesta xarxa de blocs que neix a l'Indp.

Les JERC som, en tant que jovent independentista, punta de llança de les reivindicacions socials i nacionals del nostre país, els Països Catalans, i això s'ha de traduir també a la Xarxa. Una de les prioritats nacionals d'aquest any 2006 és la creació d'una blocosfera independentista -una xarxa de blocs personals que té com a punt de partida el Bloc de les JERC, l'Indp- que opini diàriament sobre fets d'actualitat i generi opinió al voltant de temàtiques que considerem d'interès pels joves.

Cal, per tant, que bona part dels i les militància independentista prenguem consiència que, enlloc com a internet, els joves som lliures. Lògicament, els blocs parlaran a títol personal, i no en nom de les JERC, per això ja hi ha els canals oficials (web, bloc oficial, revista, webs locals).

Internet no admet filtres ni manipulació. Així, arribarem a milers de joves catalans i catalanes de tu a tu. Sense intermediaris. Perquè ens coneguin, que vegin que el jovent independentista pensem com ells, i prenguin consciència de la importància de lluitar per la independència i el socialisme.

Endavant amb els Països Catalans! Alliberant el país des de la xarxa!

Dani Casanovas,
Secretari d'Imatge i Comunicació de les JERC

Cartells històrics (I): I tu, què has fet per guanyar la guerra?

Començo una col·lecció setmanal de cartells històrics amb un gran cartell bèl·lic de la UGT -qui els ha vist i qui els veu. En plena Guerra Civil, apelaven al sentiment personal per allistar joves i enviar-los a defensar la República. El contundent 'I tu, que has fet per la victòria?' el fa passar a la galeria de cartells mítics.

Guerra bruta del PSOE contra Esquerra pel 'no' a l'Estatut

Sembla clar a hores d'ara que no només es vol vincular la treva d'ETA amb el sí d'Esquerra a l'Estatut, sinó que sembla que l'operació serà executada per tots els mitjans. Aquests dies el PSOE està engegant una guerra bruta en tota regla contra Esquerra. Ara venen com a suposat escàndol el fet habitual que els càrrecs de la generalitat siguin inscrits a una Base de Dades. On és l'escàndol? No hi és. Però els moncloa boys (que diria Busot) s'afanyen a titular-ho ESCÁNDALO EN EL GOBIERNO CATALÁN.

Aquest govern, i el seu President, és incòmode pel PSOE. El govern catalanista i d'esquerres no té cap complicitat a Espanya. Els espanyols estan molestos amb que sigui massa 'catalanista i d'esquerres'.

Ara més que mai, Esquerra, ni un pas enrrera. No a aquest Estatut, per insuficient en masses àmbits.

Per cert que com sempre, el paper més miserable l'ha jugat el pijo Joan Saura, que s'ha afanyat a intentar fer fora Xavier Vendrell del Govern. Saura, com a mínim és coherent, ja que fa mesos que està instal·lat als atacs permanents contra Esquerra.

Esquerra, símbol de transparència davant el finançament opac d'alguns partits

Resulta que avui El País (el diari del PSOE) s'ha inventat una espècie d'escàndol. Ara pinten Esquerra com la banda armada catalana i pinten el reglament del Partit com l'impost revolucionari d'ETA.

Anem a pams. Resulta que Esquerra vol aplicar la seva carta financera a tots els càrrecs de Govern. Aquest fet, que és absolutament habitual en tots els partits polítics, per El Pais és un 'xantaje separatista' als 'explotats treballadors catalans'. Gran ironia, ara El Pais es precupa pels treballadors de la Generalitat, quan ha donat suport a les retallades a l'Estatut i el finançament -sense cap tipus de clemència ni pietat- que han deixat els mateixos treballadors sense hospitals, escoles, ni un finançament just. Més val tard que mai, diuen.

Esquerra no gaudeix dels sucosos donatius anònims amb què molts empresaris financen Convergència i Unió, el PSC, el PSOE i el mateix PP. Esquerra és un partit honest i rebutja els calés anònims que vénen amb cartes als reis adjuntes. De fet, corregiu-me si m'equivoco, diria que és l'únic partit que explica detalladament el seu pressupost anual de forma transparent.

M'agradaria destacar una gran veritat que Xavier Vendrell explica al final de la pressumptuosa notícia :

Vendrell atribuye el malestar que se vive en determinados sectores de la Generalitat, e incluso en el seno del partido, a la acción "malintencionada" de algunos que se creen legitimados para "saltarse las normas". "Esquerra es un partido republicano, nosotros no tenemos reyes, y aquí pagamos todos".

Aquest home sí que canta les veritats.

Per cert, avui he descobert que els de El País van tant curts de visites a la seva web que s'anuncien al Google, a la part dreta. Quan cerques un partit (anava a buscar un logo del PSOE per decorar l'article)

From Salses To Guardamar and From Fraga To Maó.Simply One Country, Simply One Nation

Avui penjo aquest extracte en anglès d'un article que hem publicat l'Arnau Albert i jo, en nom de les JERC, a la revista del Consell Nacional de la Joventut, Debat Juvenil:

The Països Catalans (Catalan-speaking countries) is a historical people with its own
character,a language and a culture,a social and economic structure,and a social identity
and a national identity.At the demonstration on February 18 th ,the Plataforma pel Dret de
Decidir was actively boycotted by the PSC, CiU,ICV,UGT and CCOO,with the collaboration of the leading media,led by TV3.

Catalan civil society showed that it is more alive and kicking than ever with a demonstration that brought together mothers and children,grandparents and grandchildren, the young,the very young and the not so young,who came from all over the Catalan-speaking countries and filled the Gran Via de les Corts Catalanes.There are more of us every day,as was seen on February 18 th ,and we will not rest until we have recovered the social and national freedom of our people.

We just want to be what we are. From Salses to Guardamar and from Fraga to Maó. Simply one country, simply one nation.

Arnau Albert
Dani Casanovas

Members of the National Leadership of
Republican Left Youth of Catalonia – JERC

ETA abandona la lluita armada

12.17. Vilaweb, en exclusiva, publica la bomba informativa.

ETA anuncia un alto el foc "permanent" per a "impulsar el procés democràtic"
ETA ha anunciat avui a les 12.30 una "aturada permanent de l'activitat armada a partir de divendres. Ho ha fet a través d'aquest comunicat, publicat originalment en euskera a les webs de Berria i Gara i que VilaWeb ha publicat immediatament després en català. En el comunicat ETA anuncia l'alto el foc afirmant que al final d'aquest procés "els bascos han de tenir dret a decidir el seu futur". Tot i que fa mesos que s'especulava amb una treva ETA en el comunicat usa l'expressió "aturada permanent de l'activitat armada" que dóna a entendre que estem al davant d'una voluntat definitiva de deixar d'atemptar i no d'una aturada circumstancial de la seva activitat. ETA demana als govern espanyol i francès que ofereixin una resposta positiva a la nova situació "i abandonin les actituds repressives". En el darrer paràgraf del comunicat afirma que "la resolució del conflicte avui i aquí és possible" i confirma el seu compromís a seguir donant passos en aquest sentit.

La corpo reacciona d'urgència:

Telenotícies.com

Última actualització 12:21 Política

Sant Sebastià ETA anuncia una treva permanent La banda terrorista ETA ha anunciat l'alto el foc permanent en un comunicat remès a EITB, segons informa Ràdio Euskadi. Segons les mateixes fonts, la treva entrarà en vigor el pròxim divendres, dia 24 de març. En les últimes setmanes s'havia especulat amb l'imminència d'aquest anunci, tot i que des del govern espanyol es negava que s'estigués negociant amb la banda.

E-notícies
'El diari de referència en català' perd pistonada. A les 12.29, en portada, El Barça dóna suport "a l'Estatut del 30 de setembre".

El periódico
Una última curiositat, en l'edició en espanyol ràpidament han actualitzat ETA anuncia un alto el fuego permanente ,mentre l'edició catalana parla del tema anterior.

Avui és un dia trist per Catalunya

La unitat catalana, destrossada. El model d'estat el de les autonomies. L'estatut: ni finançament, ni nació, ni seleccions esportives, ni circumscripció electoral, ni tan sols l'aeroport.


(Imatge gràcies a en Homenatge de Companys)

No podem legitimar aquest estatut. Ni parlar-ne.

El botellón, tota una mostra de garrulisme espanyol

Aquests dies tots hem vist els efectes del botellón . Alguns comerços destrossats, mig centenar de joves ferits, i mig Raval arrasat després d'una batalla campal que va enfrontar milers de persones amb la policia. Ja s'encarrega la premsa que tothom conegui les destrosses.

Anem al fons de la qüestió. Mentre els joves s'emborratxen no pensen, mentre els joves es droguen no protesten, i això tampoc va malament a l'stablishment. Amb això tampoc vull dir que s'hagin de prohibir, però tampoc es pot donar suport a convocatòries que fomenten el consum massiu d'alcohol. Cal ser d'esquerres en tot, i si estem en contra el consumisme, també ho estem en el cas de l'alcohol.

Mentre a París milers de joves es manifesten contundentment contra una reforma laboral del primer ministre Villepin, a Barcelona els joves s'enfronten a la policia... per celebrar un macrobotellón...

Fins i tot el mateix "Manifesto Macrobotellón" queda retratat en les primeres línies: "Vivimos en España, pais donde la fiesta es patrimonio nacional. Somos internacionalmente conocidos por los toros, la tortilla y la juerga."

Però... com s'ha creat el botellón? Doncs bé, amics i amigues, el botellón -només cal veure el del raval- l'han creat els mitjans de comunicació, que porten 15 dies publicitant-ne la convocatòria. I és clar, tots els folloneros de Barcelona estaven atents.

Maragall: no t'equivoquis amb Carretero, ha dit el que pensem molts

Companys, el president PM va a pel conseller Carretero. Si fins ara el President Maragall m'havia semblat sempre que acabaria ser un bon president (desmarcament del PSOE, i feina de construcció de país) ara es juga tota la credibilitat amb un lleig afer.

Resulta que Joan Carretero, conseller de governació i adms públiques, va dir dissabte a La Vanguardia. Llegiu l'entrevista, de les millors de l'any (no, no exagero, llegiu-la). Doncs bé, entre d'altres veritats, Carretero va afirmar

El señor Rodríguez Zapatero enredó al personal diciendo que él daría apoyo y aprobaría el Estatut que saliera del Parlament. Después, el pacto Mas-Zapatero, que para Catalunya ha sido un desastre.

Doncs bé, el president Maragall, avui ha instat Carretero a rectificar o a atenir-se a les conseqüències. Una amenaça de cessament, ja. Pasqual, no t'equivoquis. El conseller de governació pot dir en públic el què molts pensem. Com fas tu, PM, cada dia. Per això ets el President.

El no d'Esquerra a la farsa: hem fet el què havíem de fer

El No d'Esquerra a l'Estatut aclapara portades a diaris del nostre país i espanyols:

ERC votará 'no' al Estatuto en el Congreso (El Pais)
ERC consultarà a les bases el vot a l'Estatut al referèndum (Avui+)
Esquerra fa oficial el seu 'no' a l'Estatut en la votació del Congrés (El Periódico)
ERC votarà "no" al redactat de l'Estatut al Congrés i debatrà què farà al referèndum (TN)
ERC decide votar no al Estatut en el Congreso y consultar a sus bases (La Vanguardia)

De tota la premsa, crec que l'únic diari que l'ha encertada amb el tractament en portada és El Punt. És curiós destacar com El País dóna més canxa a Esquerra que el Periódico.

Ara només cal assegurar el vot 'no' al Senat i al referèndum. Segons informa La Vanguardia, l'altra opció és el vot nul 'Som una nació. Sí a l´Estatut del 30 de setembre'.

Personalment, rebo el NO al Congrés com una satisfacció. La satisfacció de veure com Esquerra ha aguantat totes les pressions de l'stablishment i segueix sent el partit de la dignitat. El partit de Macià i Companys ha complert 75 anys més en forma que mai.

Miquel Iceta, no escrius avui? Tu que vas tenir la barra de dir que és un bon Estatut sense nació ni finançament? Fins i tot vas recórrer al demagògic argument del No del PP, sobradament contestat en aquest article.

Així és com el PP veu a les dones

Llegeixo a RacóCatalà un nou escàndol pepero. El PP de Galicia, governat pel jove Manuel Fraga i el crack Rajoy han decidit posar en marxa un concurs per anomenar la Chica PPdeG.

En aquesta escandalosa web, les noies del PP pengen les seves fotos amb unes samarretes pretesament sexys -horroroses en realitat-. Però això no s'acaba aquí, perquè hi ha votacions mensuals, i resulta que això ho fan des del setembre de l'any passat.

Així és com lluiten contra la igualtat home-dona? Així és com lluiten contra els tòpics de les dones-objecte que condueixen a la violència de gènere? Sobren les paraules.

El cap de la UGT-Catalunya té un bloc només en castellà

Això sí que és fer país. Però, és clar, ja no recordava que el català ens allunya, és una llengua provinciana i poc oberta. També havia oblidat que 10 milions de persones som tancats i provincians... ;)

Bé, anem al tema. El fet és que Josep Maria Álvarez, sí, el que fa 25 anys que viu a costa dels treballadors catalans, és el cap de la sucursal catalana de l'espanyolíssima Unión General de Trabajadores (UGT). I és clar, el senyor ha fet un bloc... en castellà, no fós cas que els del PSOE no el puguéssin llegir i no cobrés a final de mes. Per cert, cal recordar que ni la UGT ni els CCOO (cocos) van secundar la mani del milió de persones.

Pssst, per cert, no ho digueu a ningú, però he trobat tres paraules proscrites al bloc aquest: Benvinguts al blog. Josep Maria, millor que ho tradueixis, no fós cas que no t'entenguin.

Company, perquè fas el teu bloc en castellà? T'animo també a fer la web de la UGT en el mateix idioma del teu bloc.

Ferreres For President

El diari El Pais fomenta l'anticatalanisme

És curiós de veure com el diari espanyol El País, seguint les directrius del centralista PSOE, no construeix cap espanya plural ni federal, sinó que sovint s'apunta a Catalunya com la causant de tots els mals. En aquesta ocasió, el reconegut Forges recorre al tòpic de la Generalitat fictícia i que no treballa.


Lògicament omet exemples clars d'eficàcia madrilenya i optimització de recursos, com el ministeri de cultura que, sense cap competència, manté a 5.000 funcionaris.

Imma Mayol: d'esquerres i ecologista... de debò

Si senyora, hem descobert on era Imma Mayol el dia de la mani...

La coherència de Convergència

Gràcies a Fent la viu viu ;-)

No sé per què no t'agrada, si ha quedat 'fantàstic'!

Com sempre, el Farreres del Periódico, cantant la canya a PSC i CIU:

Les JERC som el referent independentista: sortim al Mundo 'sense baixar de l'autocar'

En el món futbolístic -ja som a quarts, per cert- l'expressió 'guanyar sense baixar de l'autocar' es refereix a una victòria clara. Doncs bé, resulta que els convers de les JNC van fer un dels seus xous al Camp Nou. Com que tenen molts calés van fer 5.000 pancartes amb el lema 'Catalonia is not Spain' per repartir al Barça-Chelsea. Però lògicament és massa incoherent que les joventuts de Convergència reparteixin banderes independentistes al Camp Nou.

Sota el títol 'El independentismo catalán encuentra un foro de expresión en Camp Nou', el periodista del Mundo detalla com miembros del grupo Juventudes de ERC (JERC) repartieron 5.000 pequeñas pancartas a los asistentes al campo donde se leyó: "Catalonia is not Spain" (Cataluña no es España). Gràcies nois de la JNC, ens heu fet la feina bruta.

Queda clar qui és el referent independentista? Doncs sí, les JERC, rebutgem imitacions.

Per cert, no us perdeu la versió que ha fet alguna gent del RacóCatalà de la pancarta, fent alusió al Pacte de la vergonya de Mas i ZP:

De quan Aznar negociava amb ETA

Ahir el diari de l'esquerra abertzale basca, Gara, va publicar l'acta de la reunió entre els enviats d'Aznar Ricardo Martí Fluxá, Francisco Javier Zarzalejos y Pedro Arriola amb ETA.

Com a curiositat he trobat això: "Acerca del nuevo lugar [de reunió], broma de mal gusto por parte de REPRESENTANTE ESPAÑOL-III acerca de la posibilidad de realizar la reunión en el «Caribe»"

Més enllà de recomanar a tothom la lectura de l'acta com un excercici de memòria, destacar-ne un parell de perles:

El REPRESENTANTE ESPAÑOL a ETA
«No pensamos que se vayan a rendir; no venimos a la derrota»

ETA al REPRESENTANTE ESPAÑOL
"Una cosa es la libertad de expresión y otra la libertad de tontería y con estos temas eso no se debe permitir."

Tota aquesta informació no cal dir que desmenteix el què va dir Aznar l'altre dia: sólo preguntamos a ETA si estaba dispuesta a rendirse. No cal dir que la seva història és... Mentida

La convenció del PP: un èxit d'imatge

Sens dubte és un gran èxit plantejar un partit retrògrat i desfasat com el PP, com una opció de futur. Aquest mèrit indubtable l'han aconseguit els brillants tècnics peperos. Aquí en teniu tres contracròniques:

El periódico parla de tots aquests temes comunicatius: El plató del PP
L'avui posa el dit a la llaga amb el líderatge d'Aznar: Brindis a tort i a dret amb el líder més estimat
El País se'n fot del recorregut gastronòmic i ho titula: Del 'blog' al jamón

Es confirma la deriva centralista del PSOE: Corbacho va fer fora Joan Barril i Montilla tanca Ràdio 4

Avui la secció de Comunicació de l'Avui està potent.

En una amarga entrevista a Joan Barril, el contraportada del Periódico de cada dia, confessa que qui el va fer fora de ComRàdio -la ràdio plural que no escolta ningú- va ser Celestino Corbacho, alcalde vitalici de l'Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona. Per cert que no us perdeu el gran programa que condueix Barril, l'ILLA DEL TRESOR, una d'aquestes delicatessen del 33 [a la foto].
Pàgina següent. Gran article de Òscar Montferrer, que no coneixia però apunta bones formes, sobre Ràdio 4. Em quedo amb un parell de veritats d'aquelles que fan mal al PSC: "el català tindrà menys presència a RTVE que quan manava Franco. És una situació, com a poc, curiosa, atès que, en les últimes eleccions generals, si guanyava Zapatero, guanyava Catalunya." No es pot ser espanyol i plural alhora. L'espanya plural, morta i enterrada.

PSC-PSOE: Visca el mal Estatut!

Avui anava a escriure sobre lo lamentable que s'estan comportant els partits de l'stablisment (CIU,PSC i ICV) amb el tema de l'Estatut, però crec que és millor que ho llegiu vosaltres mateixos (i mateixes :P). Visca l'Aeroport de BCN!

Vénen les eleccions, i els Montilla boys prometen que si guanya Zapatero, guanya Catalunya. Dos anys després, ens neguen les escoles, hospitals i beques que ens permetria un finançament just. Sobren les paraules! Com a mínim Iceta i la tropa de l'stablishment podrien callar, i no elevar més el ridícul.

Per cert que he trobat una perla i l'he passat per la (meva) 'màquina de la veritat'. Això és el què n'ha quedat:

Ciutadans de Catalunya: l'escisió hooligan i ultranacionalista (espanyola) del PSC tira endavant

Boadella and Co han aconseguit el seu objectiu: crear un partit polític nacionalista. Espanyol, naturalment. Deixeu-me ser provocador. Ben mirat, ja era hora que els nacionalistes espanyols tinguin un partit polític hooligan a Catalunya i així mesurin la seva força a les eleccions. No cal dir-ho, això farà mal al PSC-PSOE que, com sabem, practica un doble discurs catalanista i espanyolista segons el lloc on parlen.

Ara bé, Boadella, no es pot ser un ultra-nacionalista espanyol i defensar que ets "no nacionalista i d'esquerres". De la mateixa manera que no es pot ser espanyolista excloent i pretendre omplir els teatres del nostre país.

Deixeu-me parlar finalment del funest Arcadi Espada. Aquest home de mirada tèrbola és una de les cheerleaders del Partit. Més clar que l'aigua, tot per la menjadora, i és que està clar que vol ser el cap de llista dels espanyolistes.

El més greu de tot, la canxa que tenen als mitjans. Que l'amic Pedro J els treurà està clar, el que no ho està tant és que ho facin a 'la nostra' [veure això i això] -mentre es veta la manifestació de l'any, la del milió-, i a la resta de mitjans catalans.

Catalunya Acció Sonora, la música catalana més viva que mai

Segons informa Vilaweb, avui s'ha presentat el festival Catalunya Acció Sonora -CAS 2006. El festival se celebrarà al Sant Jordi el proper 22 d'abril, i el cert és que té bona pinta.

Ja sabeu que normalment no faig publicitat d'actes ni de convocatòries, però m'ha semblat encertat fer-ho, per un motiu: si el dia abans de la manifestació del 18F jo mateix em tirava de la moto afirmant que seria històrica, avui crec que aquest festival serà fonamental en el panorama musical dels propers anys. I sinó, donem-li temps al temps.