Després de gairebé tres-cents anys de la unió amb Anglaterra i només 7 anys i escaig de tenir parlament propi, la majoria dels escocesos, el 51%, ja aposten clarament per la creació d'un Estat per a Escòcia. L'altra dada interessant és que només el 39% s'hi oposa frontalment. Per tant, l'avantatge dels independentistes comença a ser considerable.
Blair i el laborisme van apostar per un Parlament escocès precisament per desactivar el sentiment sobiranista. Exactament el mateix motiu pel qual el govern espanyol va proposar la recuperació de la Generalitat el 1931. Cal reconèixer que en els dos casos el pla ha funcionat prou bé, encara que sembla que a Escòcia té els dies comptats.
Us recordo que els escocesos tenen un parlament propi que mou un pressupost 50% superior al català tot i tenir una població 30% menor. Són nació reconeguda, tenen seleccions nacionals pròpies, dret a l'autodeterminació i la majoria de les seves competències són totalment exclusives. De fet, tenen una justícia, un sistema educatiu i una església totalment propis. Per acabar, el tracte fiscal que reben de Londres és positiu, és a dir, reben més diners dels que, en principi, els tocarien.
Per demostrar amb un exemple concret com n'és de diferent la manera de fer al Regne Unit i a Espanya, us diré que Westminster ja va traspassar la competència de transports ferroviaris al Parlament escocès ara fa un parell d'anys. Sorprenentment, el traspàs no va ser conseqüència de cap crisi o situació caòtica típica d'un país en vies de desenvolupament, com passa a casa nostra, sinó que ho van fer perquè ho van trobar de sentit comú.
Per tant, com és que, si tot els va tan bé, la majoria dóna suport a la independència? Doncs per la senzilla raó que ells, amb només vuit anys de govern regional, ja s'han adonat que no van enlloc. Que si realment volen tenir veu i vot a la UE més val que esdevinguin Estat, que si volen decidir sobre si els calen o no noves centrals nuclears, reduir l'impost de les societats per atreure més inversió estrangera, decidir la quantitat d'immigració que volen i poden acceptar o començar a rebre impostos de les explotacions de les seves reserves de gas i petroli, més val que tinguin un Estat propi.
Ara bé, la raó més important de totes és que els escocesos estan començant a entendre allò que els seus veïns ja fa temps que diuen: si sou un estat petit teniu molts números per esdevenir una economia realment pròspera i competitiva i, amb això, podreu millorar molt el vostre nivell de vida. I aquests petits Estats tenen molta raó. I si no, observem: Noruega -el millor país del món per viure-hi, segons l'IDH de l'ONU-, Irlanda -el miracle econòmic d'Europa-, Suècia i Dinamarca -els paradigmes de la societat del benestar- i Islàndia -el quart país mes competitiu del món-. Escòcia no vol ser menys i ja ha començat a caminar amb pas ferm cap a un futur millor. A veure si els catalans, després de trenta anys de tenir allò que la Unió Europea anomena ‘govern regional', ens inspirem una mica en els nostres veïns del nord.
empordaaccio |
dimecres, 22 de novembre de 2006 | 16:01h
(Rebut per correu d’en Jimmy Jazz)
Salut companys!
Us passo informació de tres activitats per si poden ser del vostre interès:
- Barcelona Dijous 23 a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala d’actes del Museu d’Història de Catalunya, taula rodona i presentació d’imatges de la pel·lícula “El Coronel Macià”, del director Josep M. Forn, amb la presència d’historiadors i actors. (http://www.egeda.es/josepmariaforn/)
- Girona Dissabte 25 a les 8 del vespre, a la seu de l’Ateneu Juvenil i Naturalista de Girona, al carrer dels Ciutadans, 14 (el nom del carrer no té res a veure amb la nova xusma lerrouxista que s'ha instal·lat al Parlament de Catalunya) es presentarà el llibre de Celdoni Fonoll, Fascinats pels bolets, amb la intervenció, també, de Lloll Bertran (http://www.ateneunaturalista.org/)
- Calaceit Dissabte 25, se celebrarà una jornada nacional per a commemorar els 300 anys de la guerra de successió. Tota la informació dels actes previstos la trobareu a http://www.franjadeponent.cat/lanit.htm
Per als qui no vàreu poder participar als actes del correllengua de Girona, en el següent enllaç podreu llegir (entre molts altres textos interessantíssims) el parlament que va fer en Josep M. Terricabras http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=14658 o en aquest mateix post clicant a “llegiu o llegeix la resta de l’article” .
I per cert, és un goig poder anar renovant les adreces de correu amb .CAT. A veure si us hi aneu engrescant els qui encara no heu fet el pas. Que els petits canvis són poderosos!
Parlament de Josep-Maria Terricabras a l'acte de cloenda del Correllengua 2006
Amics,
Durant tot el dia, però molt particularment ara, aquest vespre, hem vist i sentit moltes coses. Ens hem commogut i hem recordat. I en tot el que hem fet, en tot el que fem, diem i sentim, la llengua corre. De fet, amb el Correllengua volem expressar cada any el fluir de la llengua i volem expressar també un desig i una necessitat: que la llengua que corre dins nostre, també corri entre nosaltres, cada dia més.
Em temo que avui dia hi ha una opinió errònia però molt estesa, segons la qual una llengua és simplement un mitjà, un instrument, per a la comprensió entre els humans. I, certament, ho és, però no és només això. Si el llenguatge només fos un mitjà per a entendre’s, això justificaria l’intent d’imposar una llengua sobre les altres i fins i tot justificaria la desaparició de moltes (o de totes les) llengües a favor d’una de sola. Perquè, encara que moltes llengües desapareguessin, la mera existència d’una llengua coneguda per tots garantiria suficientment que els humans s’entenguessin. La idea que el llenguatge és només un instrument per comunicar-se és la idea que hi ha darrere la falta de respecte per la diversitat lingüística. Si només necessitem comunicar-nos els uns amb els altres, llavors no necessitem moltes llengües sinó una de sola, coneguda per tots.
El cert és, però, que el llenguatge és més que una escala, més que un instrument, més que un mitjà per passar missatges d’una persona a una altra. (...)
Podeu continuar lleguint aquest parlament magistral de Josep-Maria Terricabras -tot- a l'acte de cloenda en l’apartat que segueix clicant a “llegiu o llegeix la resta de l’article” d’aquest mateix post d’Empordà Acció.
empordaaccio |
dimarts, 21 de novembre de 2006 | 23:24h
L´ESTATUT DE L´ARAGÓ, UNA BEFA PER AL CATALÀ
QUIM GIBERT, psicòleg i coautor d´"Identitats, Convivència o Conflicte?"
QUÈ EN TREUS DE GUANYAR-HO TOT SI PERDS L´ÀNIMA ?
Cap a finals dels anys 40, el Partit Comunista Francès recomanava als líders independentistes de les colònies d’ultramar que més que lluitar per la seva sobirania, el que calia era esmerçar esforços plegats en bé del comunisme. Perquè un cop els comunistes francesos prenguessin possessió del govern de França, el tema colonial seria molt més fàcil de resoldre. Feliçment, entre els colonitzats ningú es va prendre seriosament la consigna.
A la Franja de Ponent, en canvi, gran part de la gent sensible a la llengua va creure en la paraula socialista. Potser va ser per no desmoralitzar-se o perquè no poder-se fiar de la classe política és molt dur. I és que tant des de l’oposició com en el govern de Saragossa, els socialistes van repetir per activa i per passiva que impulsarien la cooficialitat el català. Arran d'aquesta promesa, molts franjatins es van arrenglarar al seu costat. Però tot ha estat en va. Ara que han fet un nou estatut d'Aragó, el català n’ha quedat exclòs havent-hi Marcelino Iglesias de president. Per acabar-ho d'adobar Iglesias ha qualificat el text estatutari de respectuós: «no està envoltat de polèmiques identitàries» (El Periódico, 4-10-06).
Per ordres expresses de José Luis Rodríguez Zapatero, calia que alguna comunitat autònoma aconseguís el consens amb el PP a l'hora d'aprovar els nous estatuts promoguts pel PSOE. A fi i efecte de tenir contents els populars i, de retruc, Zapatero, el socialista Iglesias ha hagut de demostrar, entre altres coses, que era suficientment anticatalà. Des de la deshonestedat i el vassallatge potser Iglesias, al llarg de la seva carrera política, continuï assolint altres èxits d'aquesta mena sacrificant la nostra llengua. «Què en treus de guanyar-ho tot si perds l'ànima?», es pregunta un oficial de l'exèrcit nord-americà, especialitzat en afers indis, a la pel·lícula Geronimo. I és que Iglesias és fill de Bonansa, un poblet catalanoparlant de la Ribagorça. És a dir, el que hagués pogut ser el president ideal per a la reactivació del català en aquests verals, ha segellat un estatut que continuarà tolerant la diglòssia de la seva pròpia llengua materna i la de tants altres franjatins.
A mitjan segle XIX l'existència d'esclaus era un fenomen d'allò més normal i corrent als Estats Units. Així ho relata l'escriptor nord-americà Mark Twain (1835-1910): «quan jo era nen en edat d'anar a l'escola, no tenia cap aversió a l'esclavitud. No era conscient que hi hagués res de dolent. Ningú no l'atacava: els diaris no escrivien res en contra; la trona local ens ensenyava que Déu l'aprovava» (dins el llibre De Robinson Crusoe a Peter Pan). Les tesis abolicionistes, però, van acabar triomfant pocs anys després. Els trenta anys de democràcia espanyola han aconseguit que la gent de la Franja, en la seva majoria, contemplin com un absurd dignificar el català. En el monolingüisme oficial castellà, pràcticament ningú hi veu res de dolent. El cèsar Iglesias passarà, però les tesis favorables a l'oficialitat del català acabaran reeixint. I és que l'article 2 de la Declaració dels Drets Humans apunta que el de llengua és inalienable.
La història és d'aquelles matèries que no és poden programar. Perquè l'ordre de les coses, diu el sociòleg Pierre Bourdieu, «no és un ordre natural contra el qual no es pot fer res, sinó és una construcció mental, una visió del món».
Des d'aquest bloc dono les gràcies a l'incansable Ramon Serra creador i responsable d'aquesta web recull de notícies de la nostra llengua i de tots els PPCC.
empordaaccio |
dimarts, 21 de novembre de 2006 | 00:21h
NOTA DE PREMSA
CATALUNYA ACCIÓ ES PRESENTA A PUIGCERDÀ OMPLINT EL MUSEU CERDÀ
-------------------------------------------------
La meva valoració com a conseller d'aquest projecte és que:
Aquesta Nota de Premsa no és una notícia qualsevol: La redacció n'és d'una precissió que ratlla la perfecció.
En ella no s'hi diu palla o fullaraca sinó que es construeix estat i el que el justifica com a eina útil i bona. Sols la catalanitat pot transformar i fer bona una eina que sovint esdevé dolenta quan es torna estat prepotent, opressiu i egoïsta.
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
El passat divendres 17 de novembre al vespre, Catalunya Acció es va presentar a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) davant de les aproximadament 150 persones que omplien la sala d’actes del Museu Cerdà.
El Sr. Joan Carretero, ex-alcalde de Puigcerdà i ex-conseller de la Generalitat de Catalunya, va fer la presentació de l’acte. A la seva intervenció va criticar els plans del nou tripartit, perquè segons va dir només amb polítiques socials no es pot aconseguir la cohesió nacional, ja que si no es fan polítiques de reivindicació nacional tindrem una societat fracturada, i aquesta factura al final es paga. També va fer una crida oberta a la unió de tots aquells que volem un Estat català independent, i a deixar d’anatemitzar-nos els uns als altres, fent també referència directa a les pressions rebudes per a no presentar Catalunya Acció a Puigcerdà.
A continuació, el Sr. Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, va presentar la conferència “Com afecta l’espoli fiscal al benestar dels catalans”. En ella va exposar de forma clara i pedagògica les xifres del robatori continuat que Espanya practica sobre tots els catalans. Segons va explicar, Espanya s’està independitzant de nosaltres amb els nostres diners, ja que amaga expressament les balances fiscals que mostren aquest espoli sistemàtic mentre s’equipa per al futur amb grans i modernes infraestructures, absorbint així de forma sostinguda els diners que ens haurien de permetre als catalans augmentar de forma espectacular el nostre benestar, modernitzar les nostres infraestructures saturades, i fer el salt a una economia basada en l’alta tecnologia i el valor afegit. Finalment va concloure que la millor política social és la independència, ja que l’espoli fiscal només s’acaba amb l’assoliment d’un Estat català independent, i va exposar les línies directrius del “Pla Independència 2014” de Catalunya Acció per a assolir-lo en una dècada aproximadament.
Després, el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, va presentar la conferència “Independència, moral de victòria i regeneració política”. En ella va criticar durament tots aquells que renuncien a la independència, no perquè no la desitgin en realitat, sinó perquè la veuen impossible, i es conformen amb les engrunes que arriben des de Madrid. Va explicar també que per a recuperar la moral de victòria dels catalans i assolir la independència cal una estratègia capaç d’encarar-se amb Espanya i que, per tant, es fa necessària una profunda regeneració política, ja que l’actual classe dirigent s’ha demostrat totalment incapaç de fer aquesta tasca, a la vista dels darrers 25 anys i del recent procés estatutari. Segons va dir, som en una cruilla, o espanyolització o independència, i cal dir prou i abandonar el pessimisme perquè ens hi juguem el futur dels nostres fills.
Després de les conferències hi va haver un col·loqui amb els assistents.
FOTOGRAFIA ADJUNTA:Inici de l’acte. (per la foto vegeu la web)
Per a escoltar la gravació de l’acte (1h 48min) directament des d’Internet cliqueu aquí mateix. Per a descarregar el fitxer de veu (1h 48min, 25 Mb) cliqueu aquí mateix.
PER A MÉS INFORMACIÓ
CATALUNYA ACCIÓ és un projecte polític, no un partit polític, que té com a objectiu únic i innegociable portar el nostre país, tota la nació catalana, fins a la independència cap a l’any 2014 (en una dècada aproximadament).
empordaaccio |
diumenge, 19 de novembre de 2006 | 14:58h
Conferència de Catalunya Acció a Puigcerdà el 17/novembre/2006
Va presentar l'acte el Sr. Joan Carretero, Exalcalde de Puigcerdà i Exconseller de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. Josep Castany, Director General de CA, va realitzar la presentació Powerpoint "Com afecta l'espoli fiscal al benestar dels catalans" i una breu presentació Powerpoint sobre les línies directrius del "Pla Independència 2014".
El Sr. Santiago Espot, President Executiu de CA, va realitzar la conferència "Independència, moral de victòria i regeneració política".
Al final va haver un col·loqui amb el públic assistent.
empordaaccio |
dijous, 16 de novembre de 2006 | 21:59h
Notícia d'avui 16 de novembre al Diari de Girona.
Carretero presenta una associació que promou la independència de Catalunya
A. GRABALOSA, PUIGCERDÀ.
L´exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà, Joan Carretero, participarà el proper divendres a Puigcerdà en la presentació d´una associació que té com a objectiu treballar per aconseguir la independència de Catalunya pels volts de l´any 2014. L´associació s´anomena Catalunya Acció i està organitzant actes arreu del territori dels Països Catalans amb la finalitat de remoure les consciències dels independentistes i cridar-los a treballar per aconseguir un Estat català.
Tot i que Carretero serà l´encarregat de presentar l´acte no forma part de l´associació, segons ha explicat el seu president executiu i fundador, Santiago Espot, sinó que se l´ha escollit per l´esdeveniment «perquè és una persona amb credibilitat i amb qui compartim la mateixa estima pel país». Segons ha comentat Espot, darrere aquesta associació no hi ha polítics de primer nivell, tot i que sí militants de formacions com ERC i CiU. De fet, un dels fets que ha coinduït a la creació d´aquest ens va ser el seu decensís amb la política catalana actual.
En l´acte que es farà el proper divendres al Museu Cerdà de Puigcerdà, Carretero serà l´encarregat de presentar les ponències que faran el director feneral i el president executiu de l´Associació. Aquestes xerrades tractaran sobre Com afecta l´espoli fiscal al benestar dels catalans i Independència, moral de victòria i regeneració política.
Canvi de la classe política
Espot ha assenyalat que avui dia qui «té més credibilitat per fer política és la societat perquè la política està molt desacreditada, tal com va quedar demostrat amb l´alta abstenció de les passades eleccions». Precisament, els membres de l´entitat consideren que per assolir el seu objectiu -la independència de Catalunya- cal que es produeixi un canvi en la classe política «que ha de venir de la gent que estima el país» i que es renovin les cares dels polítics actuals «que s´aferren al seus seients». Catalunya Acció, de la qual en formen part empresaris i professionals liberals, va néixer ara fa un any i mig i des de llavors s´ha intentat donar a conèixer arreu del territori. El president executiu ha afegit que la seva intenció és «activar els independentistes desmoralitzats» que hi ha als Països Catalans per crear un lobby de pressió que tingui prou força per fiscalitzar les accions dels polítics i també per assentar les bases del futur Estat independent.
Per aconseguir el seu objectiu han elaborat un projecte que consta de tres fases. Actualment es troben en la primera que és la de fer pujar al carro de l´Associació «els independentistes convençuts». Per tirar endavant el projecte també s´ha creat un fons econòmic que es forja amb diners dels seus membres i que inicialment serveix per tirar endavant les campanyes i accions que promou l´associació.
empordaaccio |
dimecres, 15 de novembre de 2006 | 23:41h
"Que cadascú doni al seu país el millor de si mateix que li sigui bonament possible" (JP i SM)
----------------------
"A partir d’aquí, cada català, cada dona i cada home, decideix què vol fer per al futur del nostre país.
A Catalunya Acció tots els convençuts del valor del nostre país i de la nostra història seguirem treballant amb determinació per a aconseguir i fer realitat aquest objectiu que tants catalans volem: tenir un Estat propi.
Ara els catalans ja tenim una organització política, no un partit polític, que pertany al poble català i està al servei del poble català sense cap altre compromís que no sigui la innegociable independència de tota la nostra nació, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó.
Josep Castany
42 anys (Director General de Catalunya Acció)
----------------------------------------
Un pla per a assolir un Estat22/març/2005
Un conjunt de catalans «Innegociables» guiats per un lideratge centrat en la persona d'en Santiago Espot, ha iniciat un projecte, «Catalunya Acció», convençuts que a més de parlar ja cal posar-se mans a l'obra, convençuts que ens calen catalanes i catalans compromesos en «acció» i esperit a favor de tots els països de la nostra parla i en defensa dels seus drets.
Per assolir aquesta fita ens hem dotat d'un pla al que donem el nom de "Independència 2014", un pla que al seguir les seves diferents etapes ens ha de portar pels vols del 2014 a l'assoliment d'un Estat Català, únic instrument capaç de garantir la nostra independència i veritable sobirania. I finalment, en aquesta breu descripció del que serà la tasca prioritària de molts, durant aquest nou anys que falten per aquella anhelada data, com és molt natural i a molts ja s'us haurà acudit, ens caldrà un fons econòmic per poder seguir els viaranys d'aquest pla, «El Fons per la Independència».
Totes les catalanes i catalans que facin seu aquest projecte, en seran membres, els uns treballant de forma directa, i uns altres col.laborant en diferents intensitats en qüestions determinades dins les diferents etapes del pla que es vagin concretant, però tots ells, en diferents nivells segons la seva voluntat i capacitat econòmica, hauran de procurar que aquest fons, de forma ben transparent, vagi creixent, com més millor.
Salvador Molins i Escudé, 52 anys Berga (Berguedà) President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció
empordaaccio |
dimecres, 15 de novembre de 2006 | 01:02h
Per les morts recents de Catalunya i de Chiapas.
DIMARTS, 14/11/2006 - 17:19h
Grups paramilitars maten onze indígenes a Chiapas.
Entitats pro drets humans havien alertat de l'augment de la violència Sis dones, tres homes i dos nens indígenes van morir ahir a mans de presumptes paramilitars en dues comunitats zapatistes de la regió de Montes Azules de Chiapas, segons informa Narco News. Segons la mateixa font, les comunitats indígenes i les organitzacions pro drets humans ja havien alertat les autoritats locals de l'augment de la violència a la zona. La matança d'ahir arriba després dels episodis de repressió d'Oaxaca i Atenco. Pel que fa a la situació de Montes Azules, a la selva de Lacandon, el Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas havia alertat, el mes de juny, de les amenaces de desallotjaments violents que havien rebut algunes famílies, que cultiven la terra des de fa vint anys. El centre havia demanat al govern mexicà que prengués mesures per a garantir la seguretat i la integritat d'aquestes comunitats. Però les autoritats van fer oïdes sordes.
Riquesa natural
Curiosament, segons revela un informe (pdf) de l'ONG Global Exchange, les quatre comunitats amenaçades amb els desallotjaments ocupen una zona rica de fustes precioses i amb una de les fonts d'aigua potable més important de la regió. Una zona on el govern mexicà preveu construir-hi preses hidroelèctriques.
+ Informe de Global Exchange sobre les comunitats de la selva Lacandon de Chiapas (pdf en anglès).
+ Web del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista de Barcelona. ..................
Ell camí de la llibertat humana i nacional és un camí de dignitat i respecte. Aquesta va ser la missió inicial d' un dels més preuats bagatges de Catalunya: "Ell cristianisme"
empordaaccio |
dimarts, 14 de novembre de 2006 | 01:47h
El camí del 2014 té una força extraordinària. Per fer realitat una Catalunya Lliure necessitem urgentment un estat propi. Ens cal fer gran aquesta idea, ens cal trobar més patriotes convençuts i decidits a aportar el millor de si mateixos per a aquesta noble causa. Fem gran Catalunya Acció! El camí ja està decidit i començat, seguim-lo pas a pas fins a l'assoliment de la victòria.
