Després de veure com al Parlament de Catalunya naixia una nova Catalunya, potser més real si és vol,  però molt diferent de la nostra. La nova Catalunya amb el catañol d'idioma oficial i el nou Catañolisme polític no es la Catalunya dels que dalt del Mont constatem que hem perdut el temps durant 30 anys.

Segurament la realitat s'ha imposat però.....

El gir del sobiranisme al socialisme no es cap novetat en partits formats en l'antic socialisme revolucionari. De fet el socialisme original ve néixer aprofitant-se del nacionalisme emergent de finals del segle XIX i principis del XX.

La Catalunya socialista acaba de.....

Esperem que la nostra illa, juntament amb totes les demes  illes virtuals on encara viu la flama d' una veritable Catalunya amb l' esperit lliure. Siguin aquest racó d'esperança  en el futur.......

Segurament es molt aviat per emetre cap valoració sobre el tarannà del nou Tripartit. Però sigui per obligació o per convicció el silenci i la calma dels integrants del futur nou Govern fins ara, genera una inquietant tranquilitat.

Esperem que aquesta calma, només trencada pels lògics renecs dels de CIU, no sigui.....

Això es el que diuen els membres del nou Tripartit. Ara no toca fer reivindicacions nacionalistes ara toca fer polítiques socials. Com que ningú vol anar més enllà de l'Estatut doncs aplicarem l'Estatut i farem polítiques socials. I ho farem amb els que volen fer polítiques socials. Aquest si no ho hem entès malament es el plantejament d'ERC.

De veritat CIU no volia anar més enllà? No era ara el moment...........

Aquesta setmana si el temps ho permet i l'autoritat no ho impedeix comença el mandat del Front d'Esquerres, Tripartit II o Govern d'Entesa en versió oficial. 

El resultat final de l'experiència és tant incert com prebisible. I no tardarem a gaudir de les sensacions del Dragon Khan.

Llàstima que amb tantes sensacions fortes.....

Que el president del Parlament de Catalunya acabi el discurs d'inici de legislatura amb un Visca Catalunya Lliure, donada l'actual situació política de Catalunya no deixa de sonar més a retòrica formal que un veritable crit de reivindicació nacional.

En altres circumstàncies aquest crit sonaria com......

De fet fa més de 25 anys son això, una Comunitat autònoma de l'Estat Espanyol. I ara no es d'estranyar que un Castellà sigui President de la Generalitat. Com tampoc es d'estranyar que els partits d'esquerres sumin escons per governar. I evitar que la dreta ho faci.

De fet el que ha passat a Catalunya no es res més que la normalització de la vida política. Un front d'esquerres més fort políticament que el centre dreta i la dreta juntes es el que tindrà el poder polític a Catalunya durant els propers anys.

De fet........

El canvi de discurs polític d'ERC pot suposar el ressorgiment de un nou PSC ?. La desaparició de tota una generació de dirigents socialistes catalans per la seva manca de regeneració,  ha portat a que el PSC sigui ara únicament PSOE. L'única esperança de l'esquerra catalanista es ara Esquerra, ex ERC. I evidentment el socialisme catalanista te més futur polític que l'independentisme.

Seran els líders d'Esquerra.......

Te pebrots la cosa. Despotricant de CIU per el pacte amb el PSOE per el nou Estatut, quant ERC n'acceptava un de pitjor. I ara que tornen a governar  a desplegar l'Estatut de Mas i ZP.

D'això s'en diu....