Fotbòl en aranés

Me cau reconéisher era mia ignorància futbolistica, frut deth desinterès e desapassionament dauant d'aguest entreteniment massiu. Dilhèu è de besonh mès temps entà captar eth sòn jòc. Mès me cau reconéisher tanben er hèt sociau que se'n despren d'un divertiment, d'ua evasion collectiva plan seguida, tanplan de besonh entà ua societat coma formula evasiva, legitimament evasiva, de ben segur. Pro mau de caps auem. Per aquerò, cau felicitar a TV3 pera sua apòsta entà realizar era narracion de quauqui partits de futbòl en aranés dera man de Sílvia Puértolas, dilhèu era unica hemna periodista en aguest encastre. Pionèra coma hemna ena narracion des partits, pionèra ena narracion en aranés. Pòt devier ua forma socializanta der aranés en espaci audiovisuau, pr'amor qu'era normalizacion lingüistica serà mès efectiva per miei dera educacion e es mieis de comunicacion. Sense quèir en topic, deman se mercarà ua hita istorica, talament coma era prumèra retransmission en catalan d'un partit de fotbòl. Non ma'c pogui pèrder (qui ma'c anaue a díder!).

Euròpa

Ò Euròpa, qué demoram de tu, en tòn dia commemoratiu? A calut batiar un jorn coma eth Dia d’Euròpa entà rebrembar era sua genèsi e, se mès non, eth sòn procès d’unificacion, d’institucionalizacion, e, per tant, de desarraïtzament. Pr’amor qu’er estatus europèu constitusís era metuda de relèu dera sua illaténcia. E per aquerò, se mos des.hè enes mans, e non en sabem tot just arren, perque, fin finau, qué mos impòrte Euròpa? Mès, impòrte plan! Eth paisatge comun (arquitectonic, urbanistic, literari; totun, culturau e artistic, politic e democratic), a permetut de descurbir, d’ençà des grècs, er esperit, ei a díder, çò de mès pròpri qu’as òmes e hemnes mos aperten. Er inici essenciau se place luenh: ena tèrra deth jardin a on se tensione era dobla arraïtz: classica, per un costat; juèucristiana, per un aute. Ei damb Hölderlin que rebrembam que “… en casa er esperit. Non ei ar inici, non ei pas en manantiau. Le devòre era pàtria, aime er esperit eth parçan, e eth valent desbrembe”, en revirada estrafalària. Era pàtria consumís er esperit, perque eth demore ena natura, en encastre en qué cada causa aquerís era sua lum pròpria. Ena calma latenta dera naturau bastissa, mès enlà, per tant, d’aquera pàtria petita e mediòcre, tot i arrepòse, tot i tremòle. Quina erosa escandença era deth Procès de Bolònha, qu’articule un madeish espaci d’educacion superiora! Er abandon dera pàtria serà mès profitós qu’er isolament educatiu. ¿Non partic eth diu Zèus, reconvertit en taure, des còstes de Sidon, en tot amiar ara raptada ninfa Euròpa entàs còstes de Crèta?

El comercio aranés

Es el sector del comercio uno de los más estratégicos y representativos del país. Así lo ha entendido el Gobierno del Conselh Generau elevando esta área al rango de Conselheria. De hecho, el trabajo conjunto entre el Departamento y su consejero con los comerciantes araneses ha sido continuo. Esta colaboración ha dado ya sus frutos, como la organización, por primera vez, de las ferias Aran Market en sus ediciones de verano y Navidad, y de las actividades venideras para hacer del comercio aranés un sector de referencia en su entorno, pues ésa es la firme determinación del conselhèr Juan Antonio Serrano y del departamento que dirige.

Por eso, me resultan totalmente gratuitas y fuera de lugar las afirmaciones que se hacen desde el equipo de gobierno del Ayuntamiento de Vielha e Mijaran, acusando, en la red, al Conselh Generau d’Aran de tener “poca sensibilidad” con el sector del comercio, porque prioriza, según entienden, los sectores hotelero y de la restauración. Flaco favor se le está haciendo no ya a la labor del Gobierno para con el sector, sino sobre todo al esfuerzo y el trabajo de sus técnicos y a la necesaria colaboración entre administraciones.

Se argumenta que esta supuesta insensibilidad se debe a que el conselhèr de Turismo, Comercio y Transporte ostenta cargos en ambos sectores, olvidando que el conselhèr forma parte también del comité ejecutivo de la Cámara de Comercio de Lleida, que representa a todos los empresarios de todos los sectores económicos. Más allá de las obvias ventajas que supone que un miembro de un Gobierno defienda los intereses generales de los sectores nombrados en sus órganos de representación, la acusación es tan irresponsable como el despropósito sobre la que se apoya: la utilización partidista de las instituciones.

No se puede cometer la imprudencia de criticar al Conselh Generau desde el Ayuntamiento de la capital con el arma de la mentira. No nos toca valorar lo que el Gobierno municipal ha hecho o ha dejado de hacer a favor del comercio de Vielha, pero lo que sí podemos asegurar es que el Gobierno de Aran ha apostado por el sector desde el primer momento, como así queda patente, sobre todo si comparamos el balance de uno y otro Ejecutivo en el Conselh en esta materia. Bien deberían saberlo algunos de los miembros del equipo municipal que han tenido responsabilidades en los anteriores gobiernos convergentes. 

Patxi o era identitat plurau

Patxi López ei dejà eth prumèr lehendakari non nacionalista ena istòria d'Euskadi. Quan tot just venguem de parlar deth cambi istoric andorran, se produsís ua auta hita istorica fòrça relevanta en un aute país, en un aute contèxte e per rasons ben diferentes. En toti es cassi des qu'auem parlat, totun, es protagonistes son lidèrs socialistes. Ei mès subergessent encara qu'es socialistes de Patxi López, amassa damb eth supòrt deth PP, agen pogut materializar non sonque ua alternativa de govèrn, senon eth compliment de quauquarren essenciau entara normalizacion democratica d'un país: era identitat e es simbèus e damb eri tota era arquitectura institucionau e politica que se'n derive non son exclusius d'arrés, dit d'ua auta manèra, un país se bastís entre toti e toti eri an dret a auer eth sòn projècte de país.

Eth frontisme ei en aqueri qu'an ua vision excludenta d'un país, en tot avertir en es auti ua tendéncia innata a des.hèir era "identitat nacionau", pr'amor que s'autoerigissen aqueri en unics e autentics defensors dera esséncia basca, coma ací, en Aran e Catalonha, hèn tanben es susvelhants dera Nacion vertadèra, ua e grana e liura, se cau. S'auie d'acabar damb era apropaciacion indeguda de çò qu'amasse, de çò comun, compartit de forma transversau, de drèta a quèrra. D'aquiu, era importància que dus partits tan disparions, des deth punt d'enguarda ideologic, coma eth PSE e eth PP, agen amassat esfòrci entà demostrar qu'era identitat d'un país ei plurau dempús de trenta ans d'un PNV imperant en toti es encastres dera vida publica basca, partit damb eth quau eth PSE i a collaborat plan ena governabilitat, hèt que met de relèu era transversalitat dera que son capables es socialistes basqui. 

Eth Pirenèu vire tara quèrra

Era victòria deth Partit Sociaudemocrata en Andòrra confirme eth virament deth Pirenèu entara quèrra. Andòrra, coma Aran, a votat cambi, e, tanben coma ena Val, a acabat damb decades d'egemonia dera dreta (14 ans, en cas andorran; 12, en aranés). En tempsi dificils, era gent òpte per politics seriosi e responsables, aptes entà hèr front as reformes de besonh, qu'afècten ara desestacionalizacion deth torisme, ath cambi de paradigma economic e ath refortilhament des politiques sociaus. Totun, eth candidat Jaume Bartumeu aurà d'afrontar reformes d'especiau transcedéncia en Principat, coma era introduccion d'impòsti dirèctes e eth punt e finau deth secrèt bancari. Des d'Aran, li desiram toti es encèrts e tot eth coratge de besonh.

Sant Jòrdi

Petita pensada

Sentem e estimam en aranés, e volem escríuer e liéger en aranés. Non ac hèm pera lengua, ens abstracte, ac hèm per nosati, ciutadans concrèts damb dret a crear pensament e expressar de forma complèta eth descurbiment der esperit. Erosa lectura a toti!

Era alegria de víuer

En aguesti tempsi d'incerteses e inquietuds pregones, quan fòrça viatges eth malur mote en malautia, en mauestar economic, en isolament sociau; eth cant ara vida se mos presente dilhèu impudic. Mès ei en aguesti moments quan era vida aquerís tota era sua signifança, tot eth sòn valor mès fortunós e democratizador. Eth praube ei aqueth que morís abantes d'ora, assegure Gustavo Gutiérrez, pair dera Teologia dera Liberacion. Calerà hèr, donc, tot çò de possible entà arturar era mòrt injusta e amiar-le entà ua vida plea, joiosa e confidada, pr'amor qu'auem toti eth dret ara felicitat.

Se retrè qu'era felicitat s'establisque coma dret politic, sa'c retrè ara "quèrra de salon", mès eth dret ara felicitat non ei nauèth. Sense besonh d'anar mès entà darrèr, eth corpus doctrinau dera Illustracion e es documents programatics dera Revolucion Francesa, mare dera democràcia contemporanèa, en parlen pro abundosament, d'aguest dret denostat aué pera dreta economicista, entara quau era felicitat semble causa d'uns pògui. Mès, "era felicitat non ei un estat de repòs o ua abséncia imaginària de preocupacions", mos ditz Adam Ferguson, un des principaus exponents illustrats de Gran Bretanha.

Pensi açò mentre escoti era musica de L'italiana in Algeri, de Rossini. Quin cant ara vida! Quina musica tan desendreçadament endreçada. Ei ua lhocaria autentica qu'expause era disposicion virtuosa que conferís un estat de felicitat, qu'afirme per aguest motiu eth prètzhèt dera vida: èster-i, e èster-i urosament, se mos ac permeten. Era opèra rossiniana "hè desbrembar tota era tristesa deth món", comente Stendhal, mès ei un desbrembe momentanèu, conscients coma èm dera lucidesa artistica de Rossini, pr'amor que manifèste era praubesa d'un món mancat d'alegria, non per aquerò desneurit d'absurds tan magnificament realistes, atau coma se despren tanben dera famosa El Barbero de Sevilla. Gaudim-les encara que sigue per un moment!