Violent Femmes
Sala Razzmatazz 2, 19.11.2006

Maxïmo Park
Sala Razzmatazz 2, 17 de novembre

Hi ha toreros que carreguen per l'esquerra i altres que ho fan per la dreta. A Paul "Scooby" Smith tan se li en fot, sempre que es vegi be. Però per la propera vegada haurà d'anar en una mica més en compte amb la darrera goteta.

Música/Ia Clua
Lloc i dia: Sala Luz de Gas (Barcelona). 15 de novembre.

Xavier Mercadé
Després de gairebé quaranta anys de carrera, posant la seva veu i signatura en les pàgines inicials del rock cantat en català en el grup Dos + Un amb els que va enregistrar cinc singles als anys seixanta, escrivint un dels capítols bàsics de la escena del país amb Ia & Batiste o presentant el disc Amic Majèstic com a Moto Clua l’any 1978, no ha estat però fins aquest 2006 en que ha editat El món on visc, el primer disc en el que el nom d’Ia Clua ha figurat a la portada. Un treball de maduresa i evidentment adult amb unes lletres que s’allunyen dels espais onírics i naïfs de les cançons d’Ia & Batiste per endinsar-se en la crítica social tractada amb un caire poéèic i amb un rerefons d’esperança. El to de veu d’Ia Clua també ha canviat amb els anys, ara canta amb dos tonalitats més greus donant com a resultat un disc que podria marcar l’inici d’una carrera diferent a la que coneixíem fins ara d’ell a nivell oficial, ja que durant aquest darrers anys ha dedicat la seva carrera a fer música publicitària i bandes sonores per teatre i cinema.
Va sortir a l’escenari acompanyat per una nombrosa i ben acoblada banda amb una dotzena de músics sobre l’escenari, on destacaven les tres coristes, els teclats de Kike Santander, el baix de Sinto Bonell, Charlie Oliver a la bateria i un Cris Fontecilla a la guitarra que va saber estar comedid tot i situar-se al límit de l’exhibicionisme instrumental. Algunes de les cançons van comptar també amb el virtuosisme dels guitarristes Max Sunyer i Jordi Mena.
“Intentarem que acabeu ballant sobre les taules” va anunciar Ia Clua només començar el concert davant d’un públic on destacava la presència de companys com Jaume Sisa, Oriol Tamvia o Jordi Batiste. No ho va aconseguir però si que ens va ensenyar totes i cadascuna de les deu cançons que composen El món on visc, des de la declaració de d’intencions i anhels que dona títol fins al suau funk-soul d’Oasi d’esperança, la intimitat de Cor endins, la crua realitat d’Àfrica o Blau, una cançó que va composar quan tenia quinze anys amb Isidor Marí i recuperada de l’antic repertori de Dos + Un. El record a Ia & Batista va arribar amb És una dona, cançó inclosa en Esfera Malheur, el seu disc amb cançons noves de l’any 1995, que va comptar amb la col·laboració de l’osonenc Pep Sala, a l’estudi del qual s’han enregistrat aquestes noves cançons.
La sorpresa va saltar al final del darrer tema, Esqueix de cançó (“la millor cançó que he composat mai”, va declarar) de l’històric Chichonera’s Cat d’Ia & Batiste, quan en els darrers acords de la cançó va pujar de manera espontània el seu antic company Jordi Batiste. Durant uns breus instants Ia & Batiste van despertat de l’estat d'hibernació en que viuen des de fa més de deu anys.