Tal i com deixava entreveure el Pulsómetro de la Cadena SER a l’inici de la campanya, José Montilla ha guanyat les eleccions a la foto finish. La mobilització del vot castellonaparlant socialista, amb l’ajuda del ridícul DVD de Madí, s’ha aconseguit i el PSC augmenta la seva representació de 42 a 47 escons, en detriment del Partit Popular, que s’ensorra des dels 15 fins el 10 escons. La resta de forces mantenen exactament el mateix resultat que fa 3 anys: CiU 46, ERC 23, ICV 9.
Es trenquen doncs tots els pronòstics: Montilla ha guanyat i no pot fer president Artur Mas per pagar la retallada estatutària i el suport a ZP al Congrés. El líder convergent no té més remei que reconèixer la derrota i renunciar a formar govern amb Esquerra, després d’haver repetit milions de vegades que governar sense guanyar les eleccions és fer una suma de perdedors sense futur. Montilla sap que el PSOE no li permet fer un nou Tripartit: pactar amb Esquerra posa en perill Zapatero davant Rajoy el 2008.
Queda una solució: Montilla president, amb el suport de CiU. I a Madrid, a partir d’ara, convergents i republicans agafant ZP per allà on fa més mal, exigint talante cap a Catalunya dia rera dia amb una doble amenaça: complicar-li la gobernabilitat a Madrid, per un costat; aliar-se al Parlament per fer fora Montilla i consumar el Govern nacional-independentista, amb tots els mals de cap que això suposaria, per l’altre.
